Micotoxines: Qualitat del blat de moro de la collita d’enguany

Tot i
que en alguna zona encara no s’ha acabat la recol·lecció, es presenten els
resultats obtinguts fins ara respecte a la qualitat del blat de moro, en
relació a les micotoxines de la collita d’enguany. Es disposa d’un total de 189
mostres, un 8 % d’aquestes mostres provenen de les comarques de Lleida i
el  92 % restant de les comarques de
Girona.

Existeix un Reglament de la Unió
Europea (1126/2007) que marca uns valors màxims de micotoxines en blat de moro
destinat a l’alimentació humana. Aquests valors són de 4.000 ppb
en fumonisines i 1.750 ppb
en DON.

En el cas del blat de moro destinat
a pinso, només existeixen unes recomanacions. Tot i això, algunes empreses han
establert uns llindars per separar les partides 
en funció del grau de contaminació per així poder evitar problemes
futurs en el bestiar. Aquests límits establerts són de 1.000 ppb
en fumonisines , 500 ppb
en DON i 20 ppb en aflatoxina.

En el següent gràfic es poden veure
les tres classificacions en funció del nivell de micotoxines que presenta:

Figura 1. Classificació en funció del contingut en micotoxines dels camions de blat de moro rebuts. Font: ESPORC

El número de camions de la Figura 1, fa referència a totes les entrades (189 mostres).

Contingut baix: fumonisines per sota els 1.000 ppb i DON per sota els 500 ppb.

Contingut mitjà: fumonisines entre 1.000 i 4.000 ppb i/o DON entre 500 i 2.000ppb.

Contingut alt: fumonisines per sobre 4.000 ppb i/o DON per sobre els 2.000 ppb.

Com
es pot observar en el gràfic, només el 41,41 % dels camions entrats han donat
valors de micotoxines per sota els llindars establerts.

Gràcies a aquesta classificació, la fàbrica de pinsos aconsegueix reduir els problemes sorgits en granja degut a aquesta problemàtica. De manera que es limita l’aportació de blat de  moro en funció del nivell de micotoxines que presenta i en funció de les diferents formulacions. En el cas de l’aflatoxina, si els nivells es troben entre 5 i 20 ppb es classifiquen en el grup «alt«, i si els nivells són superiors a 20 ppb es rebutja la partida i no s’accepta per a la fabricació de pinso.

Fumonisines
i DON

Els resultats d’aquesta campanya,
mostren uns continguts en fumonisines (Figura
2) inferiors els de l’any passat, però per contra, tal com es pot veure a la
figura 1, hi ha més nº de camions que presenten contaminació. És a dir, els
valors mitjos són més baixos però es troben presents en més camions.

Figura 2. Contingut en fumonisines (ppb) durant les campanyes 2015, 2016, 2017 i 2018. Font: ESPORC

En
el cas de la DON (Figura 3), el contingut ha augmentat respecte els nivells de
2015, 2016 i 2017.

S’ha
de
tenir en compte que en els resultats de la campanya actual només es disposa de
les dades de les primeres entrades (189),
en
canvi tant
en el 2015 (525), 2016 (630) i 2017 (602), es disposa de totes les dades de
l’any. 

Com es pot observar a la Figura 3, els continguts en DON són molt més alts en els camions de les comarques de Lleida que en els camions de les comarques de Girona. De totes maneres, no es pot utilitzar aquesta gràfica per fer la comparació entre les dues zones ja que de les comarques de Lleida es disposa de molt poques dades i de dates de recol·lecció tardanes.

Figura 3. Contingut en DON (ppb) durant les campanyes 2015, 2016, 2017 i 2018.
Font: ESPORC

A la figura 4 s’observa la classificació dels camions de blat de moro en funció del contingut en micotoxines i de la data d’entrada a fàbrica, des de principis de Setembre fins a mitjans de Gener.

Figura 4. Classificació dels camions en funció del contingut en micotoxines i de la data de recepció

Com es pot observar en el gràfic,
el número de camions on el blat de moro presenta continguts de micotoxines
mitjà o alt, tendeix a incrementar-se a mesura que es retarda la data de
collita.

Aflatoxines

Les aflatoxines són un grup de micotoxines molt problemàtic produït per fongs del gènere Aspergilus. La seva presència en pinsos i en matèries primeres esta regulada pel reglament 574/2011. Aquestes micotoxines es poden produir a camp, però sobretot es desenvolupen durant l’emmagatzematge.


Josep Ges – ESPORC