Els llimacs (Deroceras reticulatum, Arion spp) i/o els cargols són, junt als saltirons, alticas o pucetes (Psylliodes chrysocephala, P. Napi, Phyllotreta sp, Podagrica sp) les principals plagues que poden afectar el conreu de la colza durant els primers estadis de desenvolupament.
A partir del moment de la germinació la colza és molt vulnerable a aquests gasteròpodes, ja que el punt de creixement -a diferencia dels cereals- es troba per sobre la superfície del sòl i això vol dir que si hi ha llimacs alimentant-se, en aquest període inicial, perillen les plàntules. Entre cotiledons i 4 fulles verdaderes cal estar atents als indicis de possibles danys per llimacs.

 
Descripció

Els llimacs són mol·luscs gasteròpodes. El seu cos està format d’aigua en un 80% i no tenen estructures que els protegeixin de la dessecació, per aquest motiu habiten zones humides. Els trobem en camps de cultiu, en horts, jardins i zones amb abundant vegetació. Durant el dia estan amagats sota terra, sota restes de cultiu, sota pedres,…i són actius sobretot al vespre (surten entre 20 i 40 minuts després de la posta del sol) o després d’episodis de pluja, quan hi ha una elevada humitat ambiental.

Es desplacen movent rítmicament el cos. Quan es mouen, una glàndula situada a l’extremitat anterior del peu, secreta moc, que és aixafat sota la placa de reptació i li permet lliscar. Aquesta secreció mucosa brillant és un rastre que ens permet detectar la seva presència. Quan es situen en àrees on la vegetació és abundant, els llimacs no es desplacen més de 50 cm al dia però, si cal, poden arribar a moure’s fins a 5-7 m.

Un llimac pot arribar a consumir fins un 50% del seu pes viu en una sola nit. Els danys produïts per llimacs o cargols sobre les plàntules de colza es diferencien clarament dels d’altres plagues per un rosegat de les fulles i tiges característic.

Si tenim una tardor plujosa, amb elevada humitat ambiental, amb temperatures entre 5ºC i 20ªC, i un sòl amb alt contingut de matèria orgànica o restes vegetals, un sòl no remogut –com en el cas de la sembra directa- tenim les condicions òptimes per estar atents a possibles danys ocasionats per aquesta plaga. Un any en que les condicions siguin favorables, podem veure desaparèixer un alt percentatge de plàntules en una sola nit.

 
Cultius afectats

La majoria d’espècies de llimacs, poden alimentar-se d’una gran varietat de cultius: extensius, horta, jardineria… però també d’un ampli espectre d’altres materials orgànics, líquens, bolets i fins i tot animals morts o depredar altres gasteròpodes. Pel que fa a la colza (Brassica napus), hi ha estudis que indiquen que és una de les espècies més atraients –amb diferència- per a Deroceras reticulatum i Arion spp i, com s’ha dit, els danys es concentren principalment al moment de la naixença i primers estadis, a la tardor.

 
Biologia

Els llimacs són hermafrodites simultanis, això vol dir que cada individu disposa d’òrgans sexuals masculins i femenins alhora. Tot i això, la reproducció és habitualment creuada –no hi ha autofecundació-). Tenen un cicle de vida d’entre 9 i 18 mesos. Fan les postes entre primavera i tardor en cavitats del terreny en grups d’uns 10 a 50 ous. Un adult pot arribar a posar entre 100 i 800 ous al llarg de la seva vida. El període d’incubació dels ous és de tres o quatre setmanes i després neixen els llimacs joves que immediatament poden començar a produir danys. Després de dos o tres mesos de desenvolupament arriben a la maduresa i són capaços de reproduir-se. Durant l’hivern els podem trobar forma d’ous, individus joves o adults, podent desenvolupar una o dues generacions anuals. Els increments més importants en el nombre d’individus de la població de llimacs es dona a la primavera i a la tardor, amb l’eclosió dels ous.

 

Control

El control ha de ser sobretot preventiu perquè una vegada fet el dany –menjat l’ull de creixement-  la colza ja no es recupera i caldria ressembrar.

Per monitoritzar les poblacions d’un camp podem col·locar en dues o tres localitzacions dins la parcel·la unes trampes, que poden ser una teula, un cartró humit, una làmina de plàstic negre o qualsevol cosa que creï un entorn fosc, fresc i humit al que puguin accedir els llimacs. Podem posar a sota un grapat d’esquer (productes comercials a base de Metaldehido) que actuï com a atraient. Si hi tornem al cap d’un o dos dies i veiem que hi ha individus sota la trampa, serà indicat fer una aplicació en el moment de la sembra o just després de sembrar. Si monitoritzem sobre el rostoll del cultiu anterior el llindar es pot establir en 1 llimac/trampa.

Les aplicacions estan indicades bé localitzant els grànuls a la línia de sembra o bé escampant el granulat homogèniament en tota la superfície a la dosi/ha que indiqui l’etiqueta del producte escollit, millor com a preventiu en pre-emergència del cultiu, o també en post-emergència si detectem llavors presència de la plaga. La persistència d’aquests productes és d’entre dues i tres setmanes al sòl.

Els productes que a data d’avui tenen registre al MAPAMA per al control de llimacs en colza són les marques comercials amb qualsevol de les següents composicions amb registre per a: “colza”, o bé “oleaginosas”, o bé “cultivos industrales”, o bé “herbáceos extensivos”, o bé “simiente de colza”

 

FOSFATO FERRICO 2,97% [RB] P/P

METALDEHIDO 3% (ADICIONADO DE COLORANTE) [RB] P/P

METALDEHIDO 3% [GB] P/P

METALDEHIDO 3% [RB] P/P

METALDEHIDO 4% [GB] P/P

METALDEHIDO 5% (ADICIONADO DE COLORANTE) [GB] P/P

METALDEHIDO 5% [GB] P/P

Nota:

Formulació (RB) Producte destinat  a atraure a l’espècie objectiu desitjada i/o a ser ingerida per ella.

Formulació (GB) Esquer presentat en forma de grànuls.

Teia Goy

Assessora GIP

ARTICLES RELACIONATS

T'ha estat útil aquest article ?

Resultats / 5. Vots: