ÚS DE LLAVOR PRÒPIA PER A LA SEMBRA. NORMATIVA

La utilització per part dels agricultors de la llavor obtinguda en la seva pròpia explotació és un dret i una pràctica habitual a Catalunya. Aquesta llavor pot emprar-se directament, sense passar per un procés previ de neteja i/o tractament, o sotmetre’s a aquests processos, ja sigui amb maquinaria pròpia de l’agricultor o a través d’empreses registrades per a realitzar la neteja per a tercers en determinades espècies. Tot plegat es constitueix com una alternativa a l’ús de la llavor certificada procedent de productors autoritzats, sempre i quan es compleixi la normativa que regula la protecció de les varietats. 

Aspectes generals

A Catalunya, la producció de material vegetal amb destinació a la pròpia explotació està regulada pel DECRET 131/2012, de 23 d’octubre, pel qual es regula el Registre Oficial d’empreses proveïdores de material vegetal i se n’estableixen les normes d’autorització, inscripció i funcionament, es regulen activitats de producció i comercialització de material vegetal i es crea el Catàleg de varietats locals d’interès agrari de Catalunya. D’acord amb aquesta norma:

• Els/Les agricultors/es poden utilitzar llavors procedents dels seus cultius per a noves sembres en explotacions de les quals han de ser titulars, sens perjudici del que estableix la Llei 3/2000, de 7 de gener, de règim jurídic de la protecció de les obtencions vegetals.
• Aquest material, en cap cas, pot procedir d’una zona de seguretat d’un focus actiu d’organismes de quarantena que afecti a l’espècie produïda.
• Els/Les agricultors/es que produeixin material vegetal amb destinació a la pròpia explotació han de presentar la declaració anual de cultius en les condicions que estableix l’article 13.c), del DECRET 131/2012, sempre que aquest material requereixi passaport fitosanitari o estigui afectat per mesures comunitàries d’emergència i/o control.
• En el supòsit de desplaçament del material vegetal, aquest ha d’anar acompanyat del corresponent passaport fitosanitari, si s’escau, d’acord amb el que estableix l’article 14 del DECRET 131/2012.
• Resta prohibida la venda o cessió, tant a títol onerós com gratuït, de la llavor procedent de la pròpia explotació.

El cas de les varietats protegides

D’acord amb la llei 3/2000, de 7 de gener, de Règim jurídic de la protecció de les obtencions vegetals. (B.O.E. de 10 de gener de 2000), i sense perjudici de les finalitats no comercials i/o de les regulades per l’excepció en benefici de l’agricultor, es requerirà l’autorització de l’obtentor per les següents actuacions en relació a les varietats protegides:

• La producció i/o comercialització
• El condicionament amb finalitats de reproducció i/o multiplicació
• L’oferta en venda
• La comercialització
• L’exportació
• La importació
• La possessió per a qualsevol de les finalitats dels apartats anterior.

L’excepció en benefici de l’agricultor

D’acord amb l’article 14, de la llei 3/2000, de 7 de gener, de Règim jurídic de la protecció de les obtencions vegetals. (B.O.E. de 10 de gener de 2000),  els agricultors/es estan autoritzats per a utilitzar amb finalitats de propagació exclusivament en les seves explotacions el producte de la collita obtingut de la sembra de material de propagació d’una varietat protegida que hagi estat adquirida lícitament i no sigui híbrida o sintètica.

Aquesta excepció només s’aplicarà en les espècies de farratgeres, cereals, patates, oleaginoses, tèxtils i hortícoles especificades en l’annex I de la Llei 3/2000 i estarà subjecta a les següents regles:

• No hi ha restriccions quantitatives
• El producte de la collita pot ser sotmès a un tractament per a la sembra per part de l’agricultor o per part d’empreses autoritzades per a dur a terme la neteja de la llavor, garantint en tot cas la identitat del producte.
• Els petits agricultors no estaran obligats a pagar remuneracions al titular de l’obtenció, i en els altres casos estan obligats a fer front a un pagament que, en tot cas, serà inferior a l’establert per la llavor certificada de la mateixa varietat i en la mateixa zona i que ve determinat pel Real Decret 1261/2005, de 28 d’octubre, que desenvolupa la llei 3/2000 i pel Reglament (CE) 2100/94, del Consell, de 27 de juliol, relatiu a la protecció comunitària de les obtencions vegetals.
• Per exemple, quan es tracti d’espècies farratgeres, cereals oleaginoses i tèxtils a les que fa referència l’annex 1 de la llei 3/2000, es consideraran petits agricultors aquells que cultivin plantes en una superfície no superior a la que seria necessària per produir 92 tones de cereals per collita, independentment de que en aquella superfície es cultivin altres plantes.