Atenció a la data de sembra de les varietats d’ordi alternatiu

A Catalunya, l’ordi s’havia vingut sembrant tradicionalment a la tardor amb varietats d’hivern, o bé a sortida d’hivern amb varietats d’ordi alternatiu, també dites “de primavera”. Aquestes varietats “de primavera” eren el recurs per a poder sembrar cereal des de finals de gener a meitat de febrer en aquelles parcel·les on no s’havia pogut fer a la tardor. Aquest material vegetal oferia i ofereix l’avantatge de no necessitar acumular hores de fred per a la seva inducció floral, podent-se sembrar doncs en qualsevol moment. Les sembres de primavera havien estat relativament normals als regadius i en bona part dels secans més frescos de Catalunya, on habitualment les pluges de finals d’hivern i inicis de primavera ajudaven a tirar endavant el cultiu.

Des de fa anys, la incertesa i la disminució progressiva de la pluviometria en aquesta època de l’any ha fet arriscada la sembra d’ordi de primavera, fins al punt de fer-la pràcticament desaparèixer. D’altra banda, el potencial productiu d’aquest nou material vegetal d’ordi alternatiu o de primavera s’ha incrementat notablement en els darrers anys, fruit dels programes de millora i obtenció de noves varietats centreeuropeus que proporcionen així noves varietats cada cop més productives a les sembres d’ordi d’aquells països, majoritàriament de primavera. La irrupció d’aquest nou material vegetal a casa nostra està desplaçant a les varietats tradicionalment d’hivern, sobre tot pels seus millors resultats productius, però les pràctiques de sembra de la major part dels nostres agricultors no s’han adaptat a les característiques d’aquest nou material vegetal. En aquest sentit cal recordar que aquestes varietats alternatives o de primavera són extremadament sensibles a malalties fúngiques, en especial a rincosporiosi (Rynchosporium secalis). Les sembres primerenques d’aquestes varietats augmenten notablement el risc d’infeccions per aquesta malaltia a la primavera. La rincosporiosi és una malaltia foliar molt agressiva que pot afectar greument el rendiment final del cultiu. Si sembrem aquestes varietats aviat, resulta del tot recomanable l’aplicació d’un fungicida preventiu amb eficàcia sobre rincosporiosi.

L’altra manera de sembrar aquestes varietats disminuint-ne el risc de posteriors atacs de malalties foliars i estalviant el tractament fungicida preventiu és retardar la seva sembra 2 ó 3 setmanes respecte a les dates habituals de sembra de l’ordi. Aquesta pràctica sol ser suficientment efectiva i no té per què rebaixar la productivitat final esperada del cultiu. Sembres d’ordi alternatiu fetes entre meitat de novembre i meitat de desembre, disminueixen notablement el risc de malalties fúngiques posteriors, en especial de rincosporiosi. La figura 1 mostra un calendari teòric de sembra aproximat, en funció del tipus de varietat a sembrar.

Figura 1. Períodes recomanables de sembra de blat i ordi en funció de les varietats a sembrar.

La campanya d’ordi 2019-2020

Aquesta passada campanya ha estat relativament desconcertant. Les condicions climatològiques han estat totalment anormals pel que respecta a l’època de sembra. Les condicions d’excés de pluviometria durant l’època habitual de sembra han fet retardar aquesta notablement i, en alguns casos, fins i tot impedir-la. La major part dels ordis en secà s’han hagut de sembrar entre mig desembre i gener, havent de modificar precipitadament en molts casos la previsió de les varietats a sembrar inicialment, passant de varietats d’hivern a varietats alternatives o de primavera. De condicions de saturació hídrica del sòl es va passar a una manca gairebé absoluta de precipitacions durant la primavera i l’època de creixement vegetatiu de l’ordi, de manera que les sembres tardanes han tingut dificultats per al desenvolupament normal del seu cicle atesa la data de sembra tardana i la forta sequera durant tot l’hivern i primavera. Això s’ha traduït en un índex de fillolament molt baix i en cultius amb una baixa densitat final d’espigues.

Per contra, una primavera amb temperatures suaus i humitat han afavorit un excel·lent ompliment del gra, de manera que les baixes densitats d’espigues han pogut veure compensat aquest dèficit per una producció de grans amb un pes específic excepcional que ha compensat en gran part la menor producció que inicialment es preveia i arribant al final, en moltes zones, amb rendiments bons o molt bons que pocs podien imaginar a l’inici de la campanya.

Els resultats de les varietats d’ordi híbrid han estat en general baixos. Cal, però,  emmarcar-los en una campanya anormalment difícil per aquest tipus de material vegetal. La sembra massa tardana i les difícils condicions del cultiu en secà durant tot l’hivern no han estat les que permeten l’expressió de tot el potencial productiu d’aquestes varietats.

Resultats de l’avaluació de noves varietats 2019 i anteriors

Les taules 1 a 4 mostren els valors mitjans absoluts de producció, expressats en kg/ha al 13% d’humitat del gra, de les varietats assajades per l’IRTA durant aquesta passada campanya a les diferents zones agroclimàtiques catalanes, tret de la zona de secans frescs on les condicions d’entollament del terreny van impedir dur a terme els assaigs previstos en una data apropiada i normal per a la zona. Les taules també mostren els valors mitjans plurianuals fins a 4 campanyes, que permeten detectar millor el comportament productiu i adaptació al llarg dels darrers anys de les diferents varietats assajades a cadascuna de les zones.

Taula 1. Resultats mitjans de producció de la campanya 2019 i plurianuals 2016-2019 de les varietats d’ordi avaluades en sembres de tardor. Zona de secans semiàrids.

Taula 2. Resultats mitjans de producció de la campanya 2019 i plurianuals 2016-2019 de les varietats d’ordi avaluades en sembres de tardor. Zona de secans semifrescs.

En general la campanya ha afavorit finalment a les varietats de cicle mitjà a llarg que han pogut aprofitar millor les excepcionals condicions climàtiques del període d’ompliment del gra. En aquest sentit, les varietats més curtes de cicle han quedat penalitzades en acabar el seu cicle vegetatiu quan encara les condicions permetien un millor ompliment del gra, inclús a les zones més precoces on aquest tipus de varietats solen competir amb avantatge respecte a les de cicle llarg. Els resultats obtinguts enguany semblen confirmar la varietat RGT PLANET com una de les de major potencial productiu i adaptabilitat. Els elevats nivells d’afectació per malalties foliars de GUSTAV en les darreres campanyes sembla que pot fer que aquesta varietat, que tan bons rendiments ha estat donant a la major part de zones de cultiu durant les darreres campanyes, pugui anar essent paulatinament substituïda per RGT PLANET. Altres varietats com LAUREATE o CRESCENDO també semblen mostrar un atractiu potencial productiu i una bona adaptació a la major part de zones de producció.

Les varietats que mostren millor adaptació i comportament a les zones de secans semiàrids i semifrescs al llarg de les darreres campanyes són STREIF, GUSTAV, SCRABBLE, LAGALIA, PEWTER i MESETA, entre altres. Varietats de cicle més curt com ara BASIC o LAVANDA mostren el seu millor potencial a les zones més àrides o temperades (comarques interiors de Girona).

A la zona productiva de secans més frescs no s’ha pogut sembrar degut a les pluges. No es disposa per tant de resultats d’aquesta campanya, però sí que es pot recórrer al comportament mostrat per les diferents varietats assajades durant les anteriors campanyes (vegeu taula 3). Les varietats de cicle mitjà a llarg són les que mostren millor adaptació en aquestes zones pel que fa a la seva productivitat. En aquest grup es situarien SANETTE, SCRABBLE, SHUFFLE, GUSTAV o PEWTER, entre altres.

Taula 3. Resultats mitjans plurianuals de producció de les campanyes 2015-2018 de les varietats d’ordi avaluades en sembres de tardor. Zona de secans frescs.

Taula 4. Resultats mitjans de producció de la campanya 2019 i plurianuals 2016-2019 de les varietats d’ordi avaluades en sembres de tardor. Zona de Girona Interior.

Les varietats amb millor comportament

La figura 2 mostra la relació de varietats que amb 4 ó 3 anys d’avaluació experimental en els assaigs de camp de l’IRTA, semblen mostrar un millor comportament en sembres de tardor a cadascuna de les respectives zones productores.

Figura 2. Varietats d’ordi en sembres de tardor amb millor comportament plurianual a cadascuna de les diferents zones productores de Catalunya. (H) Varietats d’hivern. La resta són alternatives o de primavera.

Caracterització agronòmica de les varietats avaluades en assaigs IRTA durant 3 o més anys

Antoni López

IRTA Lleida

JOAN SERRA

IRTA Mas Badia

ROSER SAYERAS

IRTA Mas Badia

JOSEP ANTON BETBESÉ

IRTA LLeida

JORDI DOLTRA

IRTA Mas Badia

ARTICLES RELACIONATS