La càries en el blat és una malaltia que no sol ser freqüent en el cultiu, per les pràctiques agrícoles i també fitosanitàries que fan els comercialitzadors de llavors i els agricultors. Els seus símptomes poden passar desapercebuts si els nivells d’infecció són baixos i si hi ha poques espigues infectades. És molt important tenir-la en compte en agricultura ecològica.

DESCRIPCIÓ DE LA MALALTIA

La malaltia és provocada pel fong Tilletia caries (D.C.) Tul. el qual infecta solament el blat i forma espores dins els grans que s’han format en l’espiga, de tal manera que els grans queden totalment plens d’aquestes espores de color fosc, però externament no són visibles.

El trencament de les cobertes del gra ocasiona l’alliberament de les espores i permet que es puguin adherir a grans sans o bé caure en el terra, on poden sobreviure durant un temps, fins el proper cicle de cultiu.

Se li dóna el nom de càries o carbó vestit en català, “Tizón del trigo” en castellà o “Common bunt” o “Stinking smut” en anglès.

SÍMPTOMES

Els símptomes de la càries es mostren més evidents entre l’aparició de les espigues i la maduració. Les espigues malaltes solen emergir una mica més tard que les sanes i ja estan plenes d’espores que no s’observen si no es trenquen els grans. Els grans infectats tenen cobertes molt fines que es trenquen amb facilitat per poder alliberar les espores.

> Les espigues infectades es queden amb les espiguetes obertes i irregulars.

> El fong no serà visible externament si no es trenquen els grans. Quan es produeix això, surten masses d’espores marronoses que tenyeixen tot el que toquen al seu pas.

Observació de les espores de càries quan es trenquen els grans de les espigues de blat. Font: Agrobaseapp.com

Símptomes de càries en blat. Font:  Borauhermanos.com

CICLE I CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT

El fong roman en el terra i la llavor. Amb la humitat, infecta els coleòptils abans de la naixença i continua desenvolupant-se fins infectar els teixits en creixement, principalment les espigues en formació. El miceli desplaça els teixits del gra i acaba formant masses d’espores.

En el moment de la recol·lecció les espores es dispersen pel vent contaminant la resta dels grans de la parcel·la i també el gra recol·lectat.

MESURES AGRONÒMIQUES DE CONTROL
  1. Si es guarda la llavor per a noves sembres, assegurar que no hi hagi grans contaminats.
  2. No utilitzar per a sembla llavor de procedència i sanitat desconeguda.
  3. Tractar la llavor de la sembra amb fungicida.
  4. Rotacions amb qualsevol alternativa que no sigui blat.

Es recomana observar la si hi ha espigues infectades en la recol·lecció o detectar la pols de les espores del fong.

SEGUIMENT

El llindar d’infecció en parcel·la de producció és prop de zero. No s’hauria de reutilitzar de cap manera la llavor procedent de parcel·les infectades.

LLINDAR

Existeix autoritzat un formulat per tractament a la llavor a base de Pseudomonas chlororaphis, una forma de control biològic.

PER TENIR EN COMPTE

CONTROL QUÍMIC EN GIP

Tota mesura de control de la càries passa per controlar la sanitat de la llavor de sembra. En cas de ser necessari, es poden fer tractaments a la llavor. Productes a base de: difenoconazol+fludioxonil+tebuconazol, difenoconazol, fludioxonil, flutriafol, fluxapyroxad, protioconazol+ tebuconazol, sedaxane+fludioxonil+tebuconazol, tebuconazol y triticonazol

CONTROL EN PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

En aquest tipus de producció és molt necessari seguir les recomanacions de mesures agronòmiques. Es pot tractar la llavor amb P. chlororaphis.

Foto portada: Agrobaseapp.com

JAUME ALMACELLAS

Servei de Sanitat Vegetal

DARP

ARTICLES RELACIONATS

T'ha estat útil aquest article ?

Resultats 4 / 5. Vots: 1