El panisset és una gramínia anual de ràpid creixement que es pot emprar com a coberta vegetal per a controlar les herbes adventícies i per a protegir i millorar el sòl durant els mesos d’estiu.
En el darrer butlletí de març es va publicar una introducció a les cobertes vegetals en cultius extensius a fi de donar a conèixer aquesta eina agronòmica que pot aportar múltiples beneficis als cultius. Hi ha diverses espècies que es poden utilitzar com a cobertes vegetals en la nostra regió i aquestes publicacions pretenen aportar informació específica sobre el tipus de sòl que requereixen aquestes espècies, la seva capacitat de capturar i alliberar nitrogen, la quantitat de biomassa que generen, quin és el seu lloc d’implantació dins d’una rotació de conreus, entre d’altres. Així mateix, s’hi formulen recomanacions de les èpoques de sembra més idònies i dels seus sistemes de destrucció.
El panisset (Setaria italica) és una planta anual de la família de les gramínies. És una espècie que competeix molt bé amb les herbes adventícies i pot suportar temperatures elevades. Tot i així, la presència d’herbes a camp i l’estrès hídric dificulten el seu desenvolupament durant els primers estadis de creixement.
La instal·lació d’una coberta vegetal de panisset té un cost baix (30-60 €/ha) i permet protegir i millorar el sòl durant els mesos d’estiu abans no se sembri el cultiu principal. A més, crea un bon encoixinat quan es destrueix.
Val a dir que la barreja de panisset amb altres espècies de gramínies del gènere Setaria o de la família de les lleguminoses (trèvols, llentia…) que tenen diferents sistemes radiculars, alçades, etc., incrementa les possibilitats de millorar l’estructura del sòl i de competir amb les herbes adventícies, entre d’altres beneficis.
El panisset és una espècie que germina i creix molt ràpid; això fa que sigui molt adient per a sembrar en aquells camps on es necessiti instal·lar una coberta vegetal d’estiu que pugui cobrir el sòl aviat. La planta mesura entre 50 i 120 cm d’alçada, té una tija erecta i la inflorescència és en panícula, que sovint és arquejada. El seu sistema radicular és fasciculat i profund, el que afavoreix l’estructura del sòl. No genera gaire biomassa, però les pluges estivals poden afavorir la seva generació. Té la capacitat de desenvolupar-se en molts tipus de sòls i s’adapta, fins i tot, en sòls calcaris pobres.
El panisset es pot sembrar d’abril a juliol, en funció del moment en què s’ha collit el cultiu anterior. Les pluges de primavera i un sòl prou calent garantiran una ràpida i bona naixença de la planta, per això és aconsellable sembrar-lo al més aviat possible. Tanmateix, si se sembra al juliol, després d’un cereal de gra, és important fer sembra directa sobre el rostoll just després de la collita perquè així no es perd la humitat.
Es pot sembrar en línies a una profunditat d’1 cm passant, posteriorment, un corró. També es pot sembrar a barreig, procurant que quedi ben cobert. En referència a la densitat de sembra, és recomanable sembrar entre 30 i 40 kg/ha.
La destrucció de la coberta es pot fer amb una trinxadora, deixant un encoixinat fins el moment en què s’han de fer les feines preparatòries del cultiu següent. També es pot passar una grada ràpida de discos, que permetrà barrejar superficialment el material vegetal amb el sòl.
Es pot sembrar una coberta vegetal de panisset després d’una lleguminosa d’hivern o un conreu farratger. També pot precedir algun cultiu de la família de les lleguminoses.
Laura Pérez
Unitat de Sanitat Vegetal a Girona
Lluis Vila
Unitat de Sanitat Vegetal a Girona
Pedro Cano
Col·laborador tècnic de ASPEGI (Associació de productors ecològics de Girona)
