ELS SISTEMES AGROFORESTALS COMBINATS: PRODUIR MÉS I MILLOR EN TEMPS D’INCERTESA

En el context actual d’incertesa econòmica, volatilitat de preus i vulnerabilitat climàtica, convé replantejar els models productius per aprofitar els nostres recursos d’una manera més eficient. Els sistemes agroforestals són una oportunitat per millorar la sostenibilitat econòmica i ambiental de les explotacions agràries. Gràcies a la complementarietat entre les produccions combinades, aquests sistemes permeten diversificar i incrementar la productivitat per hectàrea. Els projectes Transition i AgroForAdapt cerquen promoure els sistemes agroforestals a la mediterrània.

QUÈ SÓN ELS SISTEMES AGROFORESTALS COMBINATS?

Els sistemes agroforestals són la combinació, en l’espai i el temps, de dues o més produccions agro-silvo-ramaderes. Existeixen múltiples possibles combinacions, tant pel que fa a les espècies emprades com a la seva disposició i gestió. Entre els sistemes tradicionals al nostre context en destaquen, entre d’altres, l’ús de fruiters als marges dels camps d’herbàcies, els conreus entre les fileres d’oliveres o fruiters, les deveses o les closes empordaneses. Els sistemes agroforestal moderns, que poden incorporar tots els avenços de l’agricultura convencional, ofereixen un ventall pràcticament inesgotable de possibles combinacions. En destaquem dos tipus de sistemes al context mediterrani:

· Sistemes silvoarables: combinen conreus agrícoles amb arbres (fruiters, per a fusta, productors de fongs d’alt valor, biomassa…). Els arbres se solen disposar als marges o en fileres, mentre el conreu pot ser de qualsevol tipus: anual, plurianual o llenyós (aromàtiques, vinya…). També hi ha l’opció de conrear, de manera temporal o permanent, els carrers de plantacions forestals o fruiteres com a complement productiu o com a coberta verda.

· Sistemes silvopastorals: combinació d’usos ramaders amb arbres. Un sistema habitual és afegir, dins de terrenys de pastura, arbres amb un interès productiu intrínsec (com els esmentats en el cas anterior) o bé auxiliar per a la ramaderia: espècies productores d’aliment per al ramat (fruits, brancam) i/o que ofereixen un refugi de la intempèrie.

EL MONOCULTIU: UN SISTEMA PRODUCTIU MASSA VULNERABLE

Dues premisses bàsiques de l’adaptació al canvi climàtic, aplicables davant qualsevol incertesa ambiental o econòmica, són reduir la dependència dels factors de producció externs i evitar centrar-se en un únic producte. Això s’ha fet especialment patent durant els últims mesos, quan el marge econòmic de les explotacions agràries ha estat trasbalsat pel fort increment del preu dels fertilitzants i dels combustibles i per una primavera amb rècords històrics de temperatura, una situació que insinua l’esdevenir d’un nou paradigma.

Davant d’aquest escenari complex, sembla assenyat reflexionar i valorar opcions per limitar els costos externs i per produir més (en quantitat i en diversitat) i/o amb més valor afegit. Els sistemes agroforestals, que són part de les (i alhora compatibles amb d’altres) mesures agroecològiques (producció ECO, de conservació, regenerativa, permacultura…) i d’eco-intensificació, esdevenen una opció a tenir en compte, pel seu interès productiu i ambiental.

EL FONAMENT DELS SISTEMES AGROFORESTALS

Ben dissenyats i gestionats, els sistemes agroforestals permeten incrementar la productivitat i la rendibilitat globals en comparació amb els sistemes purs. El fonament és doble:

• Aprofitament més eficaç dels recursos (aigua, llum, nutrients) en l’espai i el temps: la coexistència d’espècies comporta un solapament entre els òrgans aeris i radicals d’elles, el qual incrementa la superfície fotosintètica total i el volum del sòl aprofitat. A més, la combinació pot incloure espècies amb cicles vegetatius complementaris, com ara els fruiters amb cereal d’hivern, un sistema que té, tots els dies de l’any, almenys una producció activa.
• Sinèrgies entre produccions: els arbres modifiquen el microclima en el qual es desenvolupa el conreu, la pastura, o els animals: aquest microclima és més humit i fosc i menys exposat al vent, al sol i a les temperatures extremes. La intensitat d’aquest efecte depèn de molts factors (mes de l’any, mida, espècie, orientació i disposició dels arbres), modificables amb el disseny i la gestió. En condicions mediterrànies, les pèrdues d’humitat associades al vent i al sol són un factor molt més crític per a la productivitat que la disponibilitat de llum.

Un exemple que il·lustra aquests principis és la Dehesa – Montado, un sistema productiu ancestral que ocupa 3,5 milions d’hectàrees a la Península Ibérica. El motiu de la persistència d’aquest sistema mediterrani és simple: els arbres exerceixen un efecte favorable sobre la producció ramadera: el microclima creat pels arbres perllonga l’estat vegetatiu de la pastura a l’estiu. Això, juntament amb l’aportació d’aglans durant la tardor, permet incrementar notablement el temps de pastura en les èpoques més desfavorables.

Es mostren, a continuació, dos projectes en curs relacionats amb els sistemes agroforestals, amb finançament europeu i implementats parcialment a Catalunya.