Producció de llavor d’alfals al mediterrani: Aprenentatges del projecte go alfalscat

La producció de llavor d’alfals al Mediterrani sempre ha estat un repte per als agricultors. Tot i que el farratge ofereix un retorn econòmic més segur i immediat, la llavor és un producte d’alt valor, necessari per garantir material adaptat al territori. La dificultat rau a trobar l’equilibri entre producció de biomassa i producció de llavor, gestionar correctament el cultiu i assegurar condicions òptimes de reg i sanitat.

Els assaigs del projecte GO AlfalsCAT a Bell-lloc i Alcarràs confirmen que, amb un bon maneig i una dosi de sembra adequada, la producció de llavor és viable i rendible, especialment a la Vall de l’Ebre.

Factors que marquen la diferència

  • El factor determinant: l’any del cultiu

La planta d’alfals necessita temps per establir-se. Per això, el primer any la producció de llavor és baixa, però millora notablement el segon i creix de manera notable el tercer.

Taula 1. Producció de llavor per any i localitat

A partir del tercer any, l’alfals mostra el seu màxim potencial per produir llavor.

  • Dosi de sembra: les diferències s’esvaeixen amb els anys

Al principi, la densitat de sembra influeix molt en la producció de llavor, però amb el temps la planta es compensa amb ramificació i floració.

Taula 2. Producció de llavor segons dosi de sembra

Dosis molt altes (30 kg/ha) generen massa competència el primer any i redueixen la floració.

Dosis baixes o mitjanes van millor per a la llavor, sobretot els primers anys.

Amb el temps, el cultiu tendeix a igualar rendiments.

  • Plagues i reg: la cuca negra pot fer més mal que el sistema de reg

Durant la floració d’un dels camps es va detectar una presència elevada de cuca negra (Hypera spp.), que va perjudicar la producció de llavor. Tot i les diferències entre reg a manta (Bell-lloc) i reg per aspersió (Alcarràs), l’efecte de la plaga va ser més determinant que el tipus de reg.

  • Quin maneig de sega és més rendible?

Els models que combinen segues de farratge (S) i producció de llavor (L) són els que milloren els ingressos totals.

Taula 3. Producció segons tractament (llavor, kg/ha)

El tractament SLL (una sega + dues produccions de llavor) és el més productiu, però no sempre el més rendible.

  • Quant guanya un agricultor? Simulació real del 3r any

Els ingressos s’han calculat amb un preu de 155 €/t per al farratge i 3500 €/t per a la llavor.

Taula 4. Rendibilitat segons maneig i aprofitament del cultiu

Els models mixtos SLSS i SSLS són els que aporten més rendibilitat.

Produir només farratge és segur, però menys rendible.

SLL és molt productiu en llavor, però no el més rendible.

Conclusió

Els resultats de l’activitat de producció de llavor del projecte GO AlfalsCAT confirmen que la producció de llavor d’alfals al Mediterrani és totalment viable i rendible, sempre que es gestioni bé el cultiu. Els punts més importants són:

  • La producció de llavor millora clarament a partir del segon i sobretot del tercer any.
  • La dosi de sembra és important al principi, però les diferències es redueixen amb el temps.
  • El control de la cuca negra és absolutament crucial.
  • Els models mixtos (farratge + llavor) són els que ofereixen millor retorn econòmic.

Així, l’alfals es consolida com un cultiu estratègic en els sistemes extensius mediterranis, aportant estabilitat, diversificació i una nova oportunitat de valor per als agricultors.

La realització d’aquests assaigs ha estat possible gràcies al Grup operatiu GO ALfalsCAT. Millora de la viabilitat agronòmica de la producció d’alfals (Medicago sativa L.) per a farratge a Catalunya. Projecte finançat a través de l’Operació 16.01.01 de Cooperació per a la innovació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.


Autors

  • David Cobertera

    SEMILLAS BATLLE

Tornar a l'inici

Articles relacionats

Impuls del cultiu de mongetes seques en noves zones de Catalunya: Viabilitat, sostenibilitat i ús eficient de l’aigua

Dimecres, 29 d'abril 2026

Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i alimentació (IDESCAT,2024) aproximadament el 43 % de la superfície cultivada a Catalunya es destina al cultiu dels cereals. Si es compara amb...

Llegeix-ne més

Resultats productius de l’experimentació en varietats d’alfals

Dijous, 27 de novembre 2025

Després de 4 anys d’assaig hi ha un conjunt ampli de varietats que han mostrat bon comportament productiu en reg per aspersió, encapçalades per les varietats LZ MAX 01, EMILIANA,...

Llegeix-ne més

Resultats de qualitat farratgera de l’experimentació en varietats d’alfals

Dijous, 27 de novembre 2025

El primer paràmetre de referència per avaluar la qualitat del farratge d’alfals és el contingut de proteïna, fortament condicionat pel material vegetal. En aquest aspecte, la varietat RADIA ha destacat...

Llegeix-ne més