LA XINXA DE LA COLZA. NOVA DETECCIÓ DELS PRIMERS INDIVIDUS A LA VALL DEL FLUVIÀ

Nysius ericae (Schilling, 1829) és un hemípter conegut com a xinxa grisa que es troba a Catalunya, la península Ibèrica i bona part d’Europa. Presenta un cos ovalat, allargat, de coloració grisosa i una mida aproximada de 4 mm de llarg per 1,5 mm d’ample. El seu aparell bucal xuclador li permet alimentar-se de la saba d’una àmplia varietat de plantes, entre elles la colza.

A finals de juny s’han detectat les primeres migracions d’individus a Montagut (Garrotxa), Les altes temperatures (31–33 °C) i la falta de precipitacions de principis de juny han afavorit la migració.

Pot haver-hi fins a cinc generacions anuals en condicions mediterrànies càlides i seques. Quan les plantes hoste s’assequen o són dallades, les poblacions juvenils inicien migracions gregàries que poden provocar l’aparició sobtada de grans concentracions de l’insecte a conreus adjacents o, eventualment, a zones urbanes.

Danys:

— Acostuma a aparèixer en la palla dels camps de colza ja collida, des de la qual migra de forma gregària cap a altres indrets dels voltants. No tenim coneixement de danys en cap conreu. Cal remarcar que aquestes migracions gregàries desapareixen per si soles en molts pocs dies, menys d’una setmana habitualment.

— No representa risc sanitari per a les persones, però l’acumulació massiva quan migra dels camps i es troba amb habitatges del voltant, crea molèsties.

Mesures de control:

1. S’han d’aplicar especialment en els camps de colza que tinguin algun tipus d’habitatge contigu al camp. Després de la sega de colza, enterrar la palla amb discos o cultivador, almenys la franja dels primers 10 metres perimetrals del camp, que alhora també serà molt útil per la prevenir la propagació del foc en cas d’incendi.
2. Mantenir franges de vegetació viva (gramínies) entre el camp i el nucli urbà per frenar la migració.

Recomanacions:

Zona rural:

— Evitar sembrar colza immediatament confrontant amb nuclis urbans.

Zona urbana:

— Prevenir l’entrada als habitatges instal·lant teles mosquiteres i segellant esquerdes.
— Escombrar-los i  llençar-los a brossa o aspirar els individus que entrin, submergir-los en aigua amb sabó.

— Els tractaments fitosanitaris o biocides no es recomanen perquè no n’hi acostuma a haver necessitat. En tot cas s’han de reservar a empreses acreditades i només en situacions excepcionals de població molt elevada.

Prendre mesures de gestió integrada i de mitigació del canvi climàtic ajudarà a reduir la pressió futura d’aquesta plaga.