boto retorn a inici
MENÚ

PRIMERS RESULTATS DE LA XARXA DE NOVES VARIETATS DE FAVÓ

Dimecres, 29 d'octubre 2025

Enguany fa 4 anys que es va iniciar la xarxa de varietats comercials de favó. Durant aquest temps s’ha vist que AXEL, PROTHABON 101 i VINICIUS han mostrat un bon comportament productiu, sense diferències significatives entre elles, a les tres zones agroclimàtiques on s’han assajat (litoral de Girona, regadius de Lleida i secans frescals d’Artesa de Segre). La varietat hivernal AXEL és la que ha iniciat els tres casos la floració més tard i la que ha mostrat una mida del gra més petit.

XARXA DE VARIETATS DE FAVÓ. Durant les darreres 4 campanyes s’han assajat algunes varietats comercials de favó a la zona del litoral de Girona (la Tallada d’Empordà), als regadius de Lleida (Sucs) i als secans frescals de Lleida (Artesa de Segre). Les varietats assajades a les tres localitats han estat PROTHABON 101, AXEL i VINICIUS, i a la zona de Girona i dels regadius de Lleida també BORJANA.

Només s’han observat diferències significatives en producció en l’anàlisi dels resultats de 3 anys de la Tallada d’Empordà, essent BORJANA significativament menys productiva que la resta (Figura 1). En aquesta zona, PROTHABON 101 ha estat la que ha mostrat un rendiment més elevat els darrers 4 anys, però en canvi els darrers 3 anys de resultats s’ha vist superada per AXEL i en menor mesura per VINICIUS.

Figura 1.- Resultats productius de les varietats assajades a la localitat de la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) durant les darreres quatre campanyes.

Als regadius de Lleida la varietat AXEL és la que ha mostrat una major producció, seguida per VINICIUS en l’anàlisi de tres anys (Figura 2). 

Figura 2.- Resultats productius de les varietats tractades amb fungicida assajades a la localitat de Sucs (el Segrià) durant les darreres quatre campanyes.

Als secans frescals, les varietats més productives han estat PROTHABON 101 els darrers quatre anys i VINICIUS els darrers tres anys (Figura 3).

Figura 3.- Resultats productius de les varietats tractades amb fungicida assajades a la localitat d’Artesa de Segre (la Noguera) durant les darreres quatre campanyes.

La única varietat de tipus hivernal assajada ha estat AXEL, i s’observa com en les tres zones ha estat la que ha iniciat la floració més tard. Ha estat també la que ha mostrat una altura de la planta més alta i una mida del gra més petit.

Pel que fa al contingut en proteïna destaca PROTHABON 101 per ser la varietat que ha obtingut uns valors més elevats.

Figura 4.- Taula de característiques de les varietats de favó, elaborada a partir dels resultats dels assajos de la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà), Sucs (el Segrià) i Artesa de Segre (la Noguera) les darreres campanyes.

Part de la informació d’aquest article s’ha obtingut gràcies al grup operatiu ‘Producció de faves (Vicia faba L.) per l’obtenció de proteïna vegetal amb destí a l’elaboració de productes per l’alimentació humana (FAVAPROT)’ - Grup operatiu de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles (AEI-Agri), en el marc del Pla estratègic de la PAC 2023-2027-


AUTORS

  • Joan Serra

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Josep Anton Betbesé

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Roser Sayeras

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Teresa Font

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Joan Fañé

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Maria Boix

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Aina Perich

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Berta Cunill

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Andrea López

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

chevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram