El blat de moro despunta amb força aquest maig en el nostre paisatge agrícola. Després d’un període climàtic de sequera extrema, entrem en el segon any de tranquil·litat pluviomètrica que ha permès reprendre de nou la gestió d’aquest cultiu d’estiu amb garanties.
Entre totes les amenaces fitosanitàries d’aquest cultiu, dues espècies de lepidòpters destaquen per la seva incidència i potencial de dany: el barrinador europeu (Ostrinia nubilalis) i el barrinador mediterrani (Sesamia nonagrioides). Ambdues espècies actuen com a barrinadors, és a dir, les larves penetren i excaven l’interior de la planta, però presenten diferències biològiques i de comportament que condicionen l’estratègia de gestió.
Ostrinia nubilalis — El barrinador europeu
Biologia i identificació
Ostrinia nubilalis és una papallona nocturna de color groguenc o marró clar, amb un patró d'ales en ziga-zaga molt característic. El seu comportament està fortament condicionat per la humitat ambiental, especialment durant els vols dels adults. Les femelles dipositen els ous al revers de les fulles en grups que recorden les escates d'un peix. Les erugues es reconeixen pel seu cap negre i el cos de coloració variable.
L'espècie pot desenvolupar 2 generacions per any. El primer vol s'inicia a finals de maig, lleugerament més tardà que el de la sesàmia. Una característica diagnòstica molt útil al camp és l'anomenat "efecte perdigonada": la larva, just en néixer, s'alimenta de l'epidermis de la fulla deixant un rastre visible de petits forats alineats, abans de perforar la tija.
Danys
Període crític: des de l'estadi de 3-6 fulles fins a final de cicle.
Sesamia nonagrioides — El barrinador mediterrani
Biologia i identificació
Sesamia nonagrioides és una papallona nocturna perfectament adaptada a les condicions climàtiques mediterrànies, el que la fa especialment agressiva i persistent al llarg de tota la campanya. Pot completar fins a 3 generacions per any, i excepcionalment una quarta si la tardor és molt càlida.
A diferència de l'ostrinia, la sesàmia presenta una estratègia més complexa: les femelles amaguen els ous a l'interior de la beina que uneix la fulla amb la tija. Quan neixen, les larves —de color rosat i gran voracitat— comencen immediatament a excavar galeries cap a l'interior de la planta, completament protegides de l'exterior. Això dificulta tant el seu control químic com la detecció precoç.
Danys
Període crític: des de la sembra fins a final de cicle (el cicle de risc és més llarg que el de l'ostrinia).
Taula comparativa: Ostrinia vs. Sesamia
Mètodes de control integrat
La gestió eficaç d'ambdues espècies requereix la combinació d'estratègies complementàries en el marc d'un programa de gestió integrada de plagues (GIP). En qualsevol cas, la presa de decisions ha d'estar sempre fonamentada en el seguiment del cicle biològic mitjançant el trampeig dels adults.
Mesures culturals (prioritat preventiva)
Mesures biològiques i biotecnològiques
Mesures químiques (llindars d'intervenció)
L'aplicació de productes fitosanitaris autoritzats * (insecticides- deltametrina, cipermetrina, clorantraniliprol,...- , preparats de Bacillus thuringiensis) només és eficaç si es realitza en el moment precís: la finestra de tractament és estreta i coincideix amb el període d'eclosió de les larves joves, abans que penetrin a l'interior de la planta. Per determinar aquest moment òptim, és imprescindible:
*Els productes fitosanitaris estan sotmesos a revisions continuades que poden afectar les matèries actives recomanades. Cal per tant, revisar periòdicament la seva validesa al https://www.mapa.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/productos-fitosanitarios/registro-productos
Recomanació No tracteu per calendari. Baseu la decisió d'intervenció en el monitoratge real dels adults i en la inspecció visual de les plantes. Un tractament fora de la finestra d'eclosió larval és pràcticament ineficaç i suposa un cost innecessari i un impacte ambiental evitable.
Maria Carbó
Unitat de Sanitat Vegetal a Girona
