EL SALTIRÓ DE LA COLZA I ELS SEUS TRACTAMENTS

Psylliodes chrysocephala “saltiró” és una de les plagues més importants en les primeres fases de la colza. Tant els adults com les larves poden provocar danys que comprometen la implantació i el rendiment final del cultiu, i per això la seva detecció i la gestió integrada són clau.

Biologia

Són petits escarabats, de 2 a 5 mm de llarg segons l’espècie, normalment de color negre, sovint brillants i potes de darrera desenvolupades que els permeten saltar. Els danys típics dels adults són petites perforacions en cotilèdons i fulles joves; les larves poden atacar les arrels i la roseta i causar problemes d’establiment. Les espècies de saltiró, a més dels danys directes, també poden transmetre el Turnip yellow mosaic virus.

Cicle biològic i moment de risc

El cicle varia segons l’espècie i la zona, però el risc més elevat per al cultiu sol ser en la fase de nascudes i roseta primerenca: els adults poden aparèixer amb la sembra o poc després i les larves poden actuar durant l’hivern en algunes espècies. Conèixer el cicle local (observacions a parcel·la) és important per decidir si cal intervenir.

Detecció i llindars

Els primers símptomes que es poden observar en el cultiu és una mena de perdigonat a les fulles quan la planta és molt petita. En aquests estadis fenològics, també poden afectar les tiges i els pecíols de les fulles, encara amb teixits en desenvolupament i molt tendres.

La vigilància regular de parcel·les (inspecció visual de cotilèdons i fulles, trampes de seguiment) és la base per a una presa de decisions correcta. Només s’haurien d’aplicar tractaments químics quan s’arribi als llindars de dany o poblacions que amenacen l’establiment (els llindars exactes poden variar segons la regió i les guies tècniques). A partir de 3-4 fulles, aquests insectes deixen de ser perillosos. La guia de Brassicas de Gestió Integrada de Plagues (GIP) del Ministeri recomanen prioritzar mesures no químiques i aplicar productes només quan sigui estrictament necessari.

Mesures de Maneig Integrat

• Rotació de cultius: quan s’hagin detectat afectacions en una parcel·la, la millor manera d’eliminar la presència del saltiró és realitzar una rotació de cultius l’any següent.
• Prevenció agronòmica: assegurar una ràpida germinació i creixement en els primers estadis és la mesura més efectiva. Cal sembrar en un grau d’humitat del sòl correcte. Els sòls secs en poden aturar o alentir la naixença. Si és possible, cal retardar-ne la sembra.
• Control cultural: controlar males herbes, evitar sembrats irregulars i atendre la fertilització perquè les plantes tinguin bona vigorositat i puguin suportar una certa herbívora.
• Control biològic i feromones: encara que hi ha depredadors i parasitoids que afecten saltirons, la seva eficiència depèn molt del context; cal evitar tractaments que els perjudiquin innecessàriament.
• Agricultura ecològica: les guies regionals indiquen que sovint no hi ha productes autoritzats per a producció ecològica; s’ha de prioritzar mesures preventives i de maneig.

 Tractaments químics

Fins ara, el llindar encara no està definit, però sol ser a la detecció dels danys. El període crític és a partir de la sembra. Si es considera necessari, actualment estan autoritzades les matèries actives a base de cipermetrin, deltametrin o lambda cihalotrin, ingredients autoritzats contra “pulguilla de la col, Phyllotreta spp., Psylliodes chrysocephala”, o també a base de cipermetrin o lambda cihalotrin, autoritzats contra coleòpters en colza.

Els parasitoids del saltiró són vulnerables als tractaments químics.

Cal usar-los segons els llindars i sempre dins de la Gestió Integrada de Plagues per minimitzar impactes sobre enemics naturals i medi ambient.

Control en agricultura ecològica: convé seguir les recomanacions de mesures agronòmiques. No existeixen productes autoritzats en aquest tipus de producció.

Conclusions

El saltiró de la colza pot causar pèrdues importants si no es detecta i gestiona a temps. Una gestió eficaç passa per combinar vigilància, mesures agronòmiques preventives i l’ús ponderat de productes fitosanitaris autoritzats. Per triar un tractament sempre cal consultar la vigència dels productes al Registre oficial del Ministeri (MAPA) i les guies de GIP.