Psylliodes chrysocephala “saltiró” és una de les plagues més importants en les primeres fases de la colza. Tant els adults com les larves poden provocar danys que comprometen la implantació i el rendiment final del cultiu, i per això la seva detecció i la gestió integrada són clau.
Biologia
Són petits escarabats, de 2 a 5 mm de llarg segons l’espècie, normalment de color negre, sovint brillants i potes de darrera desenvolupades que els permeten saltar. Els danys típics dels adults són petites perforacions en cotilèdons i fulles joves; les larves poden atacar les arrels i la roseta i causar problemes d’establiment. Les espècies de saltiró, a més dels danys directes, també poden transmetre el Turnip yellow mosaic virus.

Cicle biològic i moment de risc
El cicle varia segons l’espècie i la zona, però el risc més elevat per al cultiu sol ser en la fase de nascudes i roseta primerenca: els adults poden aparèixer amb la sembra o poc després i les larves poden actuar durant l’hivern en algunes espècies. Conèixer el cicle local (observacions a parcel·la) és important per decidir si cal intervenir.
Detecció i llindars
Els primers símptomes que es poden observar en el cultiu és una mena de perdigonat a les fulles quan la planta és molt petita. En aquests estadis fenològics, també poden afectar les tiges i els pecíols de les fulles, encara amb teixits en desenvolupament i molt tendres.
La vigilància regular de parcel·les (inspecció visual de cotilèdons i fulles, trampes de seguiment) és la base per a una presa de decisions correcta. Només s’haurien d’aplicar tractaments químics quan s’arribi als llindars de dany o poblacions que amenacen l’establiment (els llindars exactes poden variar segons la regió i les guies tècniques). A partir de 3-4 fulles, aquests insectes deixen de ser perillosos. La guia de Brassicas de Gestió Integrada de Plagues (GIP) del Ministeri recomanen prioritzar mesures no químiques i aplicar productes només quan sigui estrictament necessari.
Mesures de Maneig Integrat
• Rotació de cultius: quan s’hagin detectat afectacions en una parcel·la, la millor manera d’eliminar la presència del saltiró és realitzar una rotació de cultius l’any següent.
• Prevenció agronòmica: assegurar una ràpida germinació i creixement en els primers estadis és la mesura més efectiva. Cal sembrar en un grau d’humitat del sòl correcte. Els sòls secs en poden aturar o alentir la naixença. Si és possible, cal retardar-ne la sembra.
• Control cultural: controlar males herbes, evitar sembrats irregulars i atendre la fertilització perquè les plantes tinguin bona vigorositat i puguin suportar una certa herbívora.
• Control biològic i feromones: encara que hi ha depredadors i parasitoids que afecten saltirons, la seva eficiència depèn molt del context; cal evitar tractaments que els perjudiquin innecessàriament.
• Agricultura ecològica: les guies regionals indiquen que sovint no hi ha productes autoritzats per a producció ecològica; s’ha de prioritzar mesures preventives i de maneig.
Tractaments químics
Fins ara, el llindar encara no està definit, però sol ser a la detecció dels danys. El període crític és a partir de la sembra. Si es considera necessari, actualment estan autoritzades les matèries actives a base de cipermetrin, deltametrin o lambda cihalotrin, ingredients autoritzats contra “pulguilla de la col, Phyllotreta spp., Psylliodes chrysocephala”, o també a base de cipermetrin o lambda cihalotrin, autoritzats contra coleòpters en colza.
Els parasitoids del saltiró són vulnerables als tractaments químics.
Cal usar-los segons els llindars i sempre dins de la Gestió Integrada de Plagues per minimitzar impactes sobre enemics naturals i medi ambient.

Control en agricultura ecològica: convé seguir les recomanacions de mesures agronòmiques. No existeixen productes autoritzats en aquest tipus de producció.
Conclusions
El saltiró de la colza pot causar pèrdues importants si no es detecta i gestiona a temps. Una gestió eficaç passa per combinar vigilància, mesures agronòmiques preventives i l’ús ponderat de productes fitosanitaris autoritzats. Per triar un tractament sempre cal consultar la vigència dels productes al Registre oficial del Ministeri (MAPA) i les guies de GIP.
Albert Reig
Servei de Sanitat Vegetal. DARP