boto retorn a inici
MENÚ

RESULTATS DE LES NOVES VARIETATS DE BLAT TOU DE PRIMAVERA

Dimecres, 29 d'octubre 2025

S’ha observat un comportament diferent de les varietats en funció de la zona d’assaig. Al litoral de Girona  han mostrat molt bon comportament productiu RGT MACARENO, RGT PISTOLO i LG ANCIA; amb tres anys de dades també LG BAROJA i ACUNA. Als regadius de Lleida les varietats més productives han estat CHAMBO i RGT TOCAYO i amb tres anys també LG REVENTON i ESPERADO, tot i que sense diferències significatives. Destaca la precocitat de LG ACORAZADO i LG TEMPERO, i l’alçada d’ALAMINOS. Els majors continguts en proteïna s’han observat amb ACA320, LG ACORAZADO i LG MASAYA, i són també les varietats que han mostrat una millor aptitud per a panificació.

GIRONA LITORAL. Dels blats assajats els darrers cinc anys a la localitat de la Tallada d’Empordà, RGT MACARENO ha estat el que ha mostrat un millor comportament productiu, amb un rendiment significativament més elevat que la varietat LG ACORAZADO, i que RGT TOCAYO quan aquest no ha rebut un tractament fungicida. Amb tres anys de dades també han mostrat un bon rendiment les varietats LG BAROJA, ACUNA i ROTA. En aquest anàlisi les varietats sense tractar amb fungicida (Figura 1) no han mostrat diferències significatives en producció, però sí que s’han vist diferències quan aquestes mateixes han rebut un tractament (Figura 2). En aquest segon cas, les menys productives han estat LG ACORAZADO, EPICO, ESPERADO, SANTAELLA i RGT TOCAYO, que es podria dir que són les que responen millor a la cobertura fitosanitària.

Figura 1. Resultats productius de les varietats assajades a la localitat de la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) les darreres cinc campanyes.

Figura 2. Resultats productius de les varietats assajades amb un tractament fungicida a fulla bandera a la localitat de la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) les darreres cinc campanyes.

REGADIUS DE LLEIDA. No s’han observat diferències significatives en producció en els anàlisis de 4 anys a la localitat de Sucs. Tot i així les varietats més productives han estat CHAMBO i RGT TOCAYO. Amb tres anys de resultats mostren també molt bon comportament productiu LG REVENTON i ESPERADO. Les varietats, quan no han rebut un tractament fungicida, no mostren diferències significatives en producció (Figura 3) però sí quan les varietat s’han tractat (Figura 4). En aquesta darrera situació s’observa que el rendiment de LG ACORAZADO és significativament menor que RGT TOCAYO i CHAMBO, pel que es pot dir que és la varietat que respon millor a una aplicació fungicida.

Figura 3. Resultats productius de les varietats assajades a la localitat de Sucs (el Segrià) les darreres quatre campanyes.

Figura 4. Resultats productius de les varietats assajades amb un tractament fungicida a fulla bandera a la localitat de Sucs (el Segrià) les darreres quatre campanyes.

A la Figura 5 es mostren les característiques de les varietats assajades les darreres campanyes a la Tallada d’Empordà i a Sucs. La única varietat assajada sense aresta ha estat CHAMBO. Les dues varietats més precoces a espigat han estat LG ACORAZADO i LG TEMPERO; mentre que, les més tardanes han estat ACA320, CHAMBO i RGT MACARENO.
L’alçada més alta s’ha observat amb la varietat ALAMINOS, seguida de ACUNA, OSIRIS, RGT MACARENO, RGT PISTOLO i SANTAELLA. Els blats més baixos en canvi, han estat LG ANCIA i RGT PANIGALE.
La varietat OSIRIS ha estat la que ha mostrat més sensibilitat a l’ajagut, seguida de ALAMINOS, ARTUR NICK, RGT PISTOLO i SANTAELLA. La major susceptibilitat a malalties foliars s’ha observat amb el rovell bru en les varietats RGT TOCAYO i LG MASAYA. Pel que fa a la cendrosa, la varietat més susceptible ha estat SANTAELLA i LG ACORAZADO.
Les varietats que han presentat un major contingut en proteïna han estat ACA320, LG ACORAZADO, LG ANCIA, LG MASAYA i RGT MIKELINO. Les varietats que poden mostrar una bona aptitud per a la panificació han estat LG ACORAZADO, ACA320 i LG MASAYA (grup 1).

Figura 5.- Taula de característiques de les varietats de blat de primavera, elaborada a partir dels resultats dels assajos de la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) i Sucs (el Segrià) les darreres campanyes. Les classificacions en cursiva a la taula cal considerar-les com a provisionals.

AUTORS

  • Joan Serra

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Josep Anton Betbesé

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Roser Sayeras

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Teresa Font

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Joan Fañé

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Maria Boix

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Aina Perich

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Berta Cunill

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Jordi Doltra

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

  • Andrea López

    IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles

chevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram