RESULTATS DE QUALITAT FARRATGERA DE L’EXPERIMENTACIÓ EN VARIETATS D’ALFALS

El primer paràmetre de referència per avaluar la qualitat del farratge d’alfals és el contingut de proteïna, fortament condicionat pel material vegetal. En aquest aspecte, la varietat RADIA ha destacat pel seu alt contingut proteic durant els tres primers anys d’assaig, seguida pel grup format per OXXI MAX, AVIA, VICTORIA, RGT SABRINA i TEQUILLA, entre d’altres. Tot i això, aquest paràmetre està molt influenciat pel maneig del cultiu i, especialment, pel moment d’aprofitament.

La resta de paràmetres que defineixen la qualitat del farratge —fibra bruta (FB), fibra àcid detergent (FAD), fibra neutro detergent (FND), contingut de cendres i el valor relatiu farratger (VRF)— depenen principalment del maneig i, sobretot, del grau de maduresa de la planta en el moment de la collita.

A la taula 1 es mostra el llistat de les varietats assajades durant aquestes campanyes a Sucs en reg per aspersió.

**Taula 1.** Material vegetal establert als assaigs d’avaluació de veritats d’alfals. Sembra primavera 2022. Localitats de Sucs (el Segrià).

A continuació es mostren els resultats de qualitat farratgera de les 3 primeres campanyes del contingut de proteïna en el farratge segat i del segon i tercer any per la resta de paràmetres (FB, FAC, FND, CNZ, VRF) de l’assaig de varietats d’alfals de Sucs.

CONTINGUT DE PROTEÏNA

El contingut de proteïna en el farratge d’alfals és un factor clau per la seva qualitat nutricional per ramaderia i és el paràmetre que es valora inicialment per determinar-ne la qualitat. És un paràmetre que depèn de la varietat com es mostra en la taula 2, però molt influenciat per l’estadi del cultiu en el moment de la collita, des de l’inici de floració ens va baixant, també pot estar influenciat per les condicions del sòl i la seva fertilitat i per la gestió del reg i els estrès hídric patit per la planta.

Com es mostra en la taula 2, la varietat RADIA ha destacat pel seu contingut de proteïna en els 3 primers anys d’explotació, seguit del grup encapçalat per OXXI MAX, AVIA, VICTORIA, RGT SABRINA i TEQUILLA entre d’altres.

**Figura 1.** Contingut mitjà per dall de proteïna en el farratge (% s.s.s.). Campanya 2023 (2n any). Sucs.

**Figura 2.** Contingut mitjà per dall de proteïna en el farratge (% s.s.s.). Campanya 2024 (3r any). Sucs.

Els continguts mitjans de proteïna dels diferents dalls han estat encapçalats pel primer dall en les dues campanyes, com és habitual en aquest cultiu, ja que és un dall que no arriba a florir degut al fotoperíode en aquesta època de l’any. L’últim dall de l’any també és en molts casos un dall amb un contingut de proteïna més elevat.

CONTINGUT EN FIBRA BRUTA (FB)

La fibra bruta ens indica la quantitat d’elements estructurals principalment cel·lulosa i lignina. de la planta que són menys digestibles. Encara que en els remugants es necessita una certa quantitat de fibra per mantenir la funció ruminal.

**Taula 3**. Contingut de Fibra Bruta (F.B.) de farratge (% s.s.s.). Contingut de Fibra Bruta mitjà per varietats, índex sobre varietat testimoni (T) y test de separació de mitjanes. 7 dalls campanya 2023 i 6 dalls campanya 2024. Sucs.

Com es mostra en la taula 3, les diferències entre varietats són més reduïdes en aquest paràmetre, que està fortament influenciat pel grau de maduresa de la planta en el moment de la sega. Segues abans de l’inici de floració tenen valors ostensiblement més baixos i augmenta ràpidament amb la progressió de la floració i maduresa del cultiu. Estressos hídrics i ambientals en poden fer augmentar també aquest paràmetre.

**Figura 3.** Contingut mitjà per dall de Fibra Bruta (F.B.) en el farratge (% s.s.s.). Campanya 2023 (2n any). Sucs.

**Figura 4.** Contingut mitjà per dall de Fibra Bruta (F.B.) en el farratge (% s.s.s.). Campanya 2024 (3r any). Sucs.

Com es mostra en les figures 3 i 4 la diferència entre dalls ha estat important amb un contingut mitjà més baix en el primer dall que és el que presenta un contingut de proteïna més alt i un contingut més alt de fibra en el cinquè dall que coincideix també amb el dall amb un contingut de proteïna més baix.

CONTINGUT EN FIBRA ÀCID DETERGENT (FAD)

La Fibra àcid detergent ens mesura amb més precisió que la fibra bruta la part més indigestible de la planta valora millor la lignina), per tant ens dona una idea més exacta de la digestibilitat del farratge. El comportament de la FAD és similar a la FB influenciada fortament pel maneig i agronomia del cultiu i no tant pel material vegetal amb diferències de 3 punts com a màxim tal i com mostra la taula 4.

**Taula 4.** Contingut de Fibra Àcid Detergent (FAD) del farratge (% s.s.s.). Contingut de FAD mitjana per varietats, índex sobre varietat testimoni (T) i test de separació de mitjanes. 7 dalls campanya 2023 i 6 dalls campanya 2024. Sucs.

Les diferències més important en el contingut de FAD les trobem entre els diferents dalls amb un comportament similar al de la fibra bruta, com es mostra en les figures 5 i 6.

**Figura 5.** Contingut mitjà per dall de Fibra Àcid detergent (FAD) en el farratge (% s.s.s.). Campanya 2023 (2n any). Sucs.

**Figura 6.** Contingut mitjà per dall de Fibra Àcid detergent (FAD)en el farratge (% s.s.s.). Campanya 2024 (3r any). Sucs.

CONTINGUT EN FIBRA NEUTRO DETERGENT (FND)

La FND ens dona una idea més completa de a part fibrosa de la planta (cel·lulosa + hemicel·lulosa + lignina), els valors són superiors a la Fibra Bruta i a la Fibra Àcid detergent i ens dona una idea del volum que ocupa la ingesta de farratge i la capacitat d’ingestió d’aquest. Continguts alts de FND ens donen capacitats d’ingestió de farratge menors i per tant una reducció del consum i la producció final en ramaderia. El comportament dels continguts de FND en el farratge d’alfals és similar al de la FB i FAD, influenciat principalment per la maduresa de la planta en el moment de l’aprofitament i el maneig del cultiu i no tant pel material vegetal. Com es mostra en la taula 5 i figures 7 i 8.

**Taula 5.** Contingut de Fibra Neutro Detergent (FND) de farratge (% s.s.s.). Contingut de FND mitjana per varietats, índex sobre varietat testimoni (T) i test de separació de mitjanes. 7 dalls campanya 2023 i 6 dalls campanya 2024. Sucs.

**Figura 7.** Contingut mitjà per dall de Fibra Neutro detergent (FND) en el farratge (% s.s.s.). Campanya 2023 (2n any). Sucs.

**Figura 8.** Contingut mitjà per dall de Fibra Neutro detergent (FND) en el farratge (% s.s.s.). Campanya 2024 (3r any). Sucs.

CONTINGUT EN CENDRES (CNZ)

Les cendres són el residu inorgànic que queda després de cremar la matèria orgànica del farratge a alta temperatura. Inclou minerals essencials com calci, fòsfor, potassi, magnesi, sodi, i també elements traça. Ens aporta minerals necessaris per la salut animal, és clau per equilibrar la dieta, en alfals és important el Calci, però cal vigilar el seu equilibri amb altres elements. Valors anormalment alts de cendres ens poden indicar contaminació del farratge amb terra o altres material. És un paràmetre que també influenciat fortament pel tipus de sòl fertilització, reg i també pel moment d’aprofitament i menys pel material vegetal, com es mostra en la taula 6 i les figures 9 i 10. En plantes més madures el contingut de cendres pot disminuir respecte la matèria seca total.

**Taula 6.** Contingut de Cendres (CNZ) de farratge (% s.s.s.). Contingut cendres mitjà per varietats, índex sobre varietat testimoni (T) i test de separació de mitjanes. 7 dalls campanya 2023 i 6 dalls campanya 2024. Sucs.

**Figura 9.** Contingut mitjà per dall de Cendres (CNZ) en el farratge (% s.s.s.). Campanya 2023 (2n any). Sucs.

**Figura 10.** Contingut mitjà per dall de Cendres (CNZ) en el farratge (% s.s.s.). Campanya 2024 (3r any). Sucs.

VALOR RELATIU FARRATGER (VRF)

És un índex combinat, que integra els paràmetres FND i FAD, ens dóna idea de la qualitat del farratge, sobretot de la digestibilitat i la ingesta voluntària d’aquest. El valor 100 és el de referència, valors inferiors serien per farratges de més baixa qualitat i valors per sobre de 150 serien farratges excel·lents. Aquest paràmetre juntament amb el contingut de proteïna és utilitzat habitualment en les transaccions comercials del farratge d’alfals. Està fortament influència pel moment d’aprofitament i el grau de maduresa de l’alfals i pel maneig i menys pel material vegetal, tal i com es mostra en la taula 7 i les figures 11 i 12.

**Figura 11.** Contingut mitjà per dall del Valor Relatiu Farratger (VRF) en el farratge. Campanya 2023 (2n any). Sucs.

**Figura 12.** Contingut mitjà per dall del Valor Relatiu Farratger (VRF) en el farratge. Campanya 2024 (3r any). Sucs.

La realització d’aquests assaigs ha estat possible gràcies al Grup operatiu GO ALfalsCAT. Millora de la viabilitat agronòmica de la producció d'alfals (Medicago sativa L.) per a farratge a Catalunya. Projecte finançat a través de l'Operació 16.01.01 de Cooperació per a la innovació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.