La rincosporiosi, coneguda com a escaldat de l'ordi, és una de les malalties fúngiques més limitants per a la productivitat de l'ordi en regions de clima temperat i humit d’arreu del món. A Catalunya, aquest patogen, causat pel fong ascomicet Rhynchosporium commune (anteriorment anomenat Rhynchosporium secalis), representa una amenaça constant per a la rendibilitat de les explotacions de cereals extensius, especialment en zones on la pluviometria primaveral i les rosades són freqüents. L'impacte d'aquesta malaltia no es limita únicament a la reducció del rendiment en gra, que pot arribar a ser del 40% en varietats altament susceptibles en anys d'epidèmia severa, sinó que també afecta de manera directa la qualitat del gra, factor crític per a la indústria maltera i de pinsos de la regió.
La sembra directa o mínim treball del sòl, on la persistència de restes de collita infectades de l'any anterior serveix com a font d'inòcul primari. En diferents assajos s'ha constatat que la rincosporiosi sol aparèixer de manera primerenca, especialment en aquelles varietats d'ordi sembrades a l'octubre. Durant la campanya 2024-2025, la presència de pluges continuades en moments clau de l'encanyat ha obligat a una vigilància extrema, ja que el fong ha demostrat una capacitat de progressió ràpida cap a les fulles superiors quan la humitat es manté alta durant períodes de més de 4 hores de fulla mullada.
El gènere Rhynchosporium ha estat objecte d'una profunda revisió taxonòmica en l'última dècada. El que anteriorment es considerava una única espècie generalista (R. secalis) capaç d'afectar diversos cereals i gramínies silvestres, s'ha desglossat en diverses espècies amb una alta especificitat d'hoste. Rhynchosporium commune és l'espècie responsable de la malaltia en l'ordi, així com en algunes gramínies del gènere Bromus.
Cicle biològic: Supervivència, dispersió i procés d’infecció
R. commune és un patogen d'estratègia hemibiotròfica: inicialment s'estableix de manera discreta sota la cutícula de la fulla, creixent sense causar la mort cel·lular immediata (fase biotròfica), per posteriorment passar a una fase necrotròfica on allibera toxines (com les rincosporines) que col·lapsen el teixit vegetal i donen lloc a les taques necrosades típiques. És, alhora, policíclic, capaç de completar diversos cicles d'infecció en una sola temporada de cultiu, fet que explica la seva capacitat per provocar epidèmies explosives en condicions favorables. La supervivència del fong d'una campanya a l'altra depèn principalment de la seva capacitat per romandre en un estat de dormició o d'activitat reduïda durant els mesos on no hi ha cultiu comercial al camp. Això ho pot fer en restes de cultiu (rostoll), en plantes espontànies on el fong es manté actiu i es multiplica abans que s'emergeixi el nou cultiu, i en llavor infectada.
La infecció comença quan els conidis entren en contacte amb el teixit verd de la planta. Les principals vies de dispersió són les esquitxades de pluja i el vent, tot i que la rincosporiosi es considera una malaltia de dispersió a curta distància, el que explica que sovint s'observin focus d'infecció inicialment localitzats.
Fenologia i moments crítics d'atac
L'atac de la rincosporiosi pot ocórrer en qualsevol estadi del desenvolupament de la planta, des de l'emergència fins a la maduració del gra, però hi ha moments fenològics on el dany és especialment transcendental per al rendiment final.
Símptomes i diagnosi diferencial
Les lesions solen començar com a taques ovalades d'un color gris blavós. A mesura que la taca evoluciona, el centre s'asseca i adquireix un color blanc-crema, mentre que el marge esdevé d'un color marró fosc o purpuri molt definit. Aquest contrast entre el centre clar i el marge fosc és la clau per diferenciar-la de l'helmintosporiosi reticular (Figura 1). Les lesions sovint es localitzen a la base de la fulla, a la zona de l'aurícula, on l'aigua de pluja o la rosada queda retinguda per més temps, facilitant la germinació de les espores. Quan diverses taques conflueixen, la fulla sencera pot morir prematurament, presentant un aspecte d'assecat generalitzat que l'agricultor sovint descriu com si el camp hagués patit una gelada tardana o un cop de calor.
Mesures culturals i reducció de l'inòcul
L'objectiu principal és trencar el cicle de supervivència del fong.
Control biològic i producció ecològica
L'ús de microorganismes antagonistes del gènere Bacillus ha demostrat certa capacitat per frenar el desenvolupament de diversos fongs foliars en cereals. Tot i que la seva eficàcia pot ser inferior a la dels fungicides químics en condicions de pressió de malaltia extrema, és una eina clau en programes de producció ecològica o per reduir el nombre d'aplicacions químiques en producció integrada.
Control químic: Eficàcia i gestió de resistències
L'ús de fungicides és, encara, l'eina més utilitzada per protegir el potencial productiu de l'ordi. Pel que fa a les matèries actives, l'estratègia més eficaç i segura per evitar l'aparició de resistències és l'ús de mescles de productes amb diferents modes d'acció: Triazols (protioconazol, tebuconazol, mefentrifluconazol), estrobilurines (piraclostrobin, azoxistrobin), carboxamides (fluxapiroxad, bixafè).
Varietats comercials: Resistència i susceptibilitat
L'elecció de la varietat és la decisió més important que pren l'agricultor des del punt de vista de la sanitat vegetal. Disposar d'una varietat amb resistència genètica pot estalviar el cost d'un tractament fungicida i reduir el risc d'epidèmia. Les varietats que han mostrat una menor afectació per rincosporiosi en diferents assaigs són:
Com a varietats susceptibles, que solen ser molt productives, destaquen:
Rubén Rufo
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
