Després de 5 anys d’assaig les varietats que han mostrat millor comportament productiu han estat ES CREATOR i LUNA. Amb 4 anys d’assaig també han destacat BALTIMOR i ES GENERATOR. Amb 2 anys d’assaig NAV555 ha sobresortit pel seu elevat contingut de proteïna en el gra seguida de PANORAMIX.
En les sembres primerenques, realitzades habitualment a finals d’abril o principis de maig, els cicles de soja que s’adapten millor són el I i el II.
En aquesta campanya, alguns resultats de la primera data de sembra poden haver quedat condicionats per les dificultats d’implantació inicial del cultiu. Habitualment, aquesta sembra es realitza a principis de maig; però enguany, la sembra del 6 de maig no va assolir una emergència satisfactòria. Davant aquesta implantació insuficient, es va optar per ressembrar la parcel·la el dia 27 de maig.
PRODUCCIÓ

A la Taula 1 es presenten els resultats productius plurianuals de les darreres campanyes, juntament amb els corresponents a la campanya 2025, que s’inclouen al marge dret de la taula. Les varietats ES CREATOR (+18%), de cicle II, i LUNA (+12%), de cicle I, han estat les que han mostrat un millor comportament en la primera data de sembra després de cinc anys d’assaig. També han destacat les varietats BALTIMOR (+20%) i ES GENERATOR (+11%), amb tres i quatre anys d’assaig respectivament, sense que s’hagin detectat diferències estadísticament significatives entre elles.
QUALITAT DEL GRA
A la taula 2 es mostren els resultats de qualitat del gra de les varietats assajades la campanya 2025. La mitjana de l’assaig pel que fa al contingut de proteïna en gra ha estat del 41,5%, una mica superior al que seria més habitual en sembres de principis de maig.
Les varietats VISNU, LUNA i MEDIATOR han destacat pel seu baix contingut d’humitat en el moment de la collita. En canvi, PANORAMIX ha estat la varietat que ha presentat el contingut d’humitat més elevat per damunt de varietats de cicle II, tot i que sense diferències estadísticament significatives entre elles.
Com és habitual en aquest cultiu, s’han observat diferències importants en el pes de 1.000 grans. En aquesta campanya la variació ha estat al voltant del 31%, amb ISIDOR presentant el valor més elevat i MAGALIX el més baix.
La varietat NAV555 (44,3%) ha destacat aquest 2025 per presentar el contingut de proteïna més elevat, seguida de ISIDOR (42,8%) i PANORAMIX (42,6%).
El contingut de greix tendeix a estar relacionat de manera inversa amb el contingut de proteïna: les varietats amb nivells més alts de proteïna solen mostrar valors de contingut de greix més discrets.


En les sembres més primerenques costa assolir un contingut mitjà de proteïna del 40%, com s’observa a la Figura 1.

Amb les dades de les 2 últimes campanyes sembla que hi ha una relació inversa entre el nivell productiu d’una varietat i el seu contingut de proteïna, varietats més productives assoleixen uns continguts menors de proteïna que varietats menys productives, segons es mostra en la figura 3.

Després de dos anys d’assaig veiem que hi ha varietats com LUNA amb humitats del gra a collita inferiors a altres varietats. També hi ha varietats com ISIDOR amb pesos de 1000 grans superiors a altres, com es mostra a la figura 4.

Les varietats NAV555 (43,5%) i PANORAMIX (42,4%) destaquen pel seu bon contingut de proteïna en el gra després de dos campanyes en assaig, per contra presenten els valors més baixos en contingut de greix. Les varietats que han presentat un nivell més alt de greixos han estat MEDIATOR i ES GENERATOR amb un contingut del 23%, com podem observar a la figura 5.

El contingut de proteïna és un paràmetre a tenir en compte, sobre tot si volem destinar la collita a alimentació humana on ens solen demanar continguts de proteïna elevats, per sobre del 40%.
PARÀMETRES AGRONÒMICS
Si ens fixem en la data d’inici de floració i en la durada del període de floració de les varietats que han estat en assaig durant, com a mínim, dos anys (vegeu Figura 6), observem que totes elles inicien la floració més tard que la varietat testimoni ISIDOR i mantenen un període de floració més prolongat. A més, tal com s’assenyala a la Figura 7, la durada d’aquest període pot variar d’una campanya a l’altra. La campanya 2025 és la que ha presentat una durada de la floració més curta, probablement a causa de la sembra més tardana respecte de la resta d’anys.




Un paràmetre a tenir en compte en el cultiu de la soja és l’alçada d’inserció de la primera beina per facilitar la collita i l’alçada total de planta relacionada amb la resistència a l’ajagut, a la figura 8 es mostra que varietats com ES COMPETITOR presenten alçades totals de planta relativament majors, i varietats com NAV555 i PANORAMIX presenten alçades d’inserció de la beina principal inferiors a altres varietats.
En general, la mitjana d’alçades observada en les dues últimes campanyes ha estat molt superior al que és habitual en aquest cultiu. Tant la campanya 2024 com, especialment, la de 2025 han presentat plantes notablement més altes i, sobretot, una inserció de la primera beina anormalment elevada. Aquestes dades contrasten amb la mitjana de les campanyes 2022, 2023 i 2024, tal com es mostra a la Figura 9.

Una de les raons que podria explicar aquesta major alçada és l’increment de les temperatures registrades durant el mes de juny de la campanya 2025, superiors a la mitjana plurianual, tal com es mostra a la Figura 11.

Aquest paràmetre també varia molt entre campanyes com es pot veure en la figura 11 i dates de sembra més tardanes normalment presenten alçades de primera beina més elevades.


Com es mostra en la figura 12, després de dos anys d’assaig ISIDOR i ES COMPETITOR destaquen per mostrar un baix Stay green i per tant una major precocitat en la senescència de la planta. Per altra banda en el moment de la collita hi ha varietats com VISNU i LID ARMATOR que gairebé no tenen fulles i varietats com PANORAMIX que encara en conserven una bona part.


A la Taula 3 es mostra un resum de les característiques de les varietats assajades durant un mínim de dos anys.

Es poden consultar totes les dades a l’apartat de resultats de les Xarxes de varietats a extensius.cat: https://extensius.cat/xarxes-de-varietats/
Josep Anton Betbesé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Teresa Font
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Guillem Sió
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Maria Boix
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Andrea López
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Cecilia Gordo
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Roser Sayeras
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Galotta Maria Florencia
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles