Ara mateix s’està en plena campanya de collita dels cultius d’hivern i és molt probable que la màquina de collir que s’utilitza tingui la capacitat d’elaborar mapes de rendiment. Normalment les recol·lectores noves porten aquestes funcions integrades i, per tant, cada vegada hi ha un major nombre de recol·lectores amb aquesta capacitat.
Els mapes de rendiment que elaboren les recol·lectores donen informació precisa i detallada de la quantitat de gra que s’ha produït en cada àrea (pràcticament a nivell de pocs metres quadrats) de la parcel·la (Figura 1) i permeten definir zones diferents dins de cada parcel·la. Aquests mapes –i altres eines de zonificació- poden ser molt útils per augmentar l’eficiència d’ús dels recursos, ja que permeten planificar tant sembres com aplicacions de fertilitzants o d’herbicides amb dosis variables de llavor, fertilitzant o herbicida. Aquesta aplicació adaptada a la necessitat diferent de cada zona definida permet optimitzar costos i optimitzar la producció. La variabilitat de la producció dins d’una parcel·la pot ser diferent cada any, normalment per causes lligades a aspectes meteorològics. Per això és recomanable disposar de mapes de rendiment de diverses campanyes, per utilitzar-les conjuntament en la definició de zones.

Per poder utilitzar aquesta informació dels mapes de rendiment per fer aportacions de dosis variables de, p.ex., fertilitzants és necessari disposar-la en format digital. No serveixen els mapes acolorits en pdf que les màquines segadores poden subministrar, que només tenen una funció visual.
Però rarament aquests mapes en format digital s’utilitzen actualment. La majoria de les vegades no és per falta d’interès, sinó per la dificultat tècnica que representa obtenir aquesta informació de l’equip de recol·lecció. En adquirir una recol·lectora amb aquesta funcionalitat (realitzar mapes de rendiment) el concessionari proporciona totes les eines per a poder extreure la informació, si aquesta funcionalitat no es troba lligada a una subscripció de pagament.
El primer pas és assegurar-se de registrar correctament les dades durant la collita (Figura 2). La majoria de monitors requeriran de que entrem alguna informació manualment abans de començar i que els marquem els marges del camp al inici, mentre collim les antanes. També és important calibrar el tractor regularment. Una vegada s’ha collit i generat el mapa de rendiment, cal inserir un llapis de memòria en el monitor i seleccionar el mode d’exportació, on ens deixarà exportar el mapa que hem generat. Per més informació aquests dos vídeos curts de Cornthwaite ens expliquen el procés: Abans de collir , Després de collir.
A partir d’aquí, una vegada a l’ordinador, el procediment i programari a utilitzar depèn de la marca de l’equip. L’àmplia diversitat d’equips recol·lectors i de monitors, i el fet que cada empresa de maquinària te una forma diferent d’emmagatzemar -i, per tant, posteriorment de recuperar-la- aquesta informació, és un dels principals problemes per l’obtenció dels mapes de rendiment. Per exemple, en equips John Deere s’ha d’utilitzar l’Operations Center i en els New Holland i Case es fa servir el FieldOps . Altres monitors com Trimble i Agleader permeten l’exportació directament en formats compatibles amb la majoria de programari de sistemes d’informació com ISOXML o shape.

Un cop aquesta informació s’hagi extret ja es podrà utilitzar per a generar el mapa de rendiment, que posteriorment permetrà generar mapes de zonificació (Figura 3) de la parcel·la -idealment, usant també altres mapes de rendiment o altra informació de la parcel·la-. Molts dels programaris mencionats anteriorment permeten també elaborar mapes de zonificació de forma senzilla.

En aquest pas és convenient deixar-se assessorar per un tècnic o per la mateixa casa comercial de maquinària, sobretot si no hi tenim experiència. A l’inici és necessari dedicar un temps important en la posada a punt de tot el mètode i solucionar els dubtes i problemes que sorgeixen però, un cop es coneix el sistema, el procés és molt ràpid i fàcil.
Agraïments
Plans per la millora de la fertilització agrària a les Comarques Gironines, el Vallès i Osona.
FERTI-ORG-PRECÍS. Eines per una fertilització orgànica de precisió ajustada a les necessitats reals dels cultius extensius. Activitat cofinançada per la UE a través de la intervenció 7201 del Pla estratègic de la PAC 2023-2027.
LIFE FERTI-WISE LIFE24-GIE-ES-LIFE FERTI-WISE (Project 101215801). “Ampliación del uso de herramientas de gestión de nutrientes para la gobernanza de la estrategia “de la granja a la mesa” mediante experimentos “On-Farm”
Pau Solé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Pere Solà
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Gerard Masferrer
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Alina Font
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Maria Rossell
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Laia Lladó
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Gonçalo Nascimiento
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Elena González
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Francesc Domingo
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles