L’edició d’enguany de PRO-FEM ha posat èmfasi en el potencial de valorització dels materials orgànics generats a Catalunya per diferents vies, com ara l’obtenció de biofertilitzants.
Els passats 16 i 17 de maig es va celebrar a Vic la 3a edició de PRO-FEM, la jornada de referència adreçada a professionals de la fertilització i el maneig de les dejeccions ramaderes, que va agrupar un total de 200 assistents i 37 ponents i moderadors.
La sessió que obria PRO-FEM va tractar sobre l’elevat potencial de recuperació de nutrients de què disposa Catalunya, amb un parell de ponències a càrrec de la directora general d’Agricultura i Ramaderia del DACC, Elisenda Guillaumes, i de la directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Marta Morera. Segons les ponents, l’Estratègia catalana del biogàs marca el repte de multiplicar per 10 el volum de residus digerits anaeròbicament de cara a 2030. D’altra banda, s’informava que l’Estratègia catalana dels digestats, actualment ja a la fase final de preparació, ha detectat un total de 14 barreres, les quals s’han traduït en 49 accions que es desenvoluparan en els pròxims anys.
La definició de biofertilitzants, que a priori hauria de semblar senzilla, ha resultat ser una qüestió encara poc definida, fins i tot en l’àmbit europeu. No obstant això, en Chris Thornton de la Plataforma Europea del Fòsfor Sostenible (ESPP) explica que va més enllà de la categoria dels bioestimulants i que fa referència a aquells fertilitzants de base biològica, com ara els digerits o l’estruvita, per exemple.
L’elevada qualitat de les sessions va quedar palesa amb les exposicions de moderadors i ponents, i amb el debat generat amb el públic assistent. Una de les qüestions que van aflorar en els debats plantejava com hauria d’actuar l’administració per a fomentar la recuperació de nutrients i valoritzar els biofertilitzants: promoure la producció i aplicació de fertilitzants de base orgànica o, per contra, penalitzar la utilització de fertilitzants minerals.
La fabricació de biofertilitzants és una oportunitat, però en cap cas es tracta d’una tasca senzilla. En aquest sentit, una de les afirmacions que van indicar els ponents era que si la tecnologia no era capaç d’acceptar la variabilitat de les matèries primeres, s’hauria de descartar. També es va fer referència al pes de l’agricultor com a principal client d’aquests productes, de manera que el procés de producció l’ha de considerar si vol tenir èxit.
La recerca també va ser present a PRO-FEM, amb una sessió de presentacions de projectes internacionals que s’estan portant a terme a casa nostra, amb resultats prometedors a càrrec d’universitats i centres de recerca de Catalunya. Paral·lelament, es van presentar una vintena de pòsters amb informació d’empreses i de centres de recerca en la temàtica dels biofertilitzants.
Durant el segon dia de jornada, la presència de representants de l’administració estatal i catalana va donar molt joc en qüestions sobre l’agilitat en la tramitació o en els canvis de normativa que ha viscut aquest sector en els darrers anys. La primera sessió d’aquest segon dia es va encetar amb una ponència sobre la regulació europea i es va finalitzar amb uns apunts sobre la certificació a càrrec de l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC).
Una de les qüestions que va centrar part de les discussions de PRO-FEM, especialment d’aquest segon dia, va ser la restricció en la utilització de llots de depuradora, independentment de l’origen, per a la producció d’adobs. Aquesta restricció, inclosa en el Reglament 2019/1009, de 5 de juny, també s’ha incorporat a la normativa estatal (RD 506/2013, de 28 de juny) arran d’una interpretació de la nova Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminants per a una economia circular, efectuada pel MITERD. Arran de la taula rodona sobre la regulació de fertilitzants, el Ministeri de transició va comprometre’s a plantejar a la Comissió Europea la possibilitat d’incloure els llots de depuradora de la indústria agroalimentària com a material per a la fabricació de biofertilitzants. Els impediments en la comercialització de certs materials orgànics a través de la normativa estatal o comunitària, es va indicar que afavoreixen l’entrada de productes procedents d’altres països de la UE per la via del reconeixement mutu (Reglament 2019/515, de 19 de març).
Des del Ministeri d’Agricultura, es va indicar que no hi ha interès a harmonitzar la normativa estatal i la normativa comunitària, sinó que volen seguir les directrius del reglament europeu de manera que ambdues normes es complementin. En aquest sentit, es van avançar canvis al Reial decret 506/2013 amb relació a les categories que afecten els bioestimulants i als substrats.
També es va parlar de la futura modificació de la Directiva 91/676/CEE de nitrats, que obre la porta als productes RENURE (productes procedents de dejeccions ramaderes tractades) per ser aplicats fins a una dosi de 270 kg N/ha. Avui dia, aquesta particularitat només es planteja per a l’estruvita, les sals d’amoni i els concentrats minerals, i inclou requisits que van més enllà de les condicions incloses a l’estudi publicat pel Joint Research Centre (JRC) l’any 2020. Malgrat que la modificació de la Directiva amb aquests productes RENURE és menys ambiciosa que l’esmentat estudi, es tracta d’una iniciativa molt reclamada i que s’alinea totalment amb els principis de la bioeconomia circular.
En definitiva, PRO-FEM ha estat una jornada dinàmica i plena de continguts que ha estat capaç de mantenir l’atenció de tots els participants durant els dos dies.
Durant la cloenda, es va anunciar que la pròxima edició de PRO-FEM, l’any 2025, tractaria la temàtica dels sòls a Lleida. Es tracta d’un tema molt ampli, el qual pot incloure aspectes com el segrest de carboni, la qualitat dels sòls, l’aplicació de materials RENURE o altres biofertilitzants, el mercat de carboni, entre molts altres.
La informació de les jornades estarà disponible a l’apartat Jornades PRO-FEM de la pàgina web de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, on es pot consultar la informació de les edicions passades.
Font: DACC
Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del DACC
