L’època de collita dels cereals d’estiu, amb el blat de moro com a gran protagonista, és el moment de fer balanç del rendiment agrícola. No obstant això, una bona producció no és l’únic repte: la qualitat sanitària del gra pot veure’s greument compromesa per un enemic invisible fins que ja és massa tard. Parlem dels fongs patògens i el seu llegat tòxic: les micotoxines.
Aquestes substàncies, produïdes per fongs que ataquen el cultiu al camp, no desapareixen amb l’assecat ni amb el processament del gra, i suposen un risc majúscul per a la salut de la ramaderia i dels consumidors. En el blat de moro, els principals culpables pertanyen als gèneres Fusarium i Aspergillus.
El cicle de vida: L’estratègia de l’atac
De manera general, aquests fongs tenen una biologia adaptada a la persistència. Passen l’hivern i les èpoques desfavorables adormits al sòl, refugiats a les restes de cultiu de la campanya anterior (rostolls o canyes). Quan les condicions de temperatura i humitat són adequades, «desperten» i comencen a produir espores.
L’èxit del fong depèn de tres factors: la presència d’inòcul (espores), un cultiu susceptible i unes condicions climàtiques que afavoreixin la infecció. Depenent de l’espècie, l’estratègia d’entrada a la planta i l’òrgan que ataquen varia substancialment.
Fusarium graminearum: L’oportunista de les sedes
Aquest fong és potser el més conegut a les zones temperades i humides. Té una capacitat destructiva elevada perquè no necessita que la planta estigui ferida per poder entrar.
- Com ataca i per on entra: Les seves espores viatgen pel vent i, afavorides per les esquitxades de pluja, aterren directament sobre les sedes (els «pèls» de la panotxa) durant el període de floració. A partir d’aquí, el fong germina, viatja pel tub pol·línic i colonitza els grans des de la punta de la panotxa cap a la base.
- Òrgans afectats: Tot i que pot causar podridura a la tija i a la corona (base de la planta), el dany econòmic principal el produeix a la panotxa, on genera un característic miceli de coloració rosada o vermellosa.
- Moment clau: És el gran enemic del blat de moro de primera sembra (sembrat d’hora). Aquestes sembres solen fer coincidir el seu moment de floració (la màxima susceptibilitat) amb períodes de l’estiu on la humitat relativa encara és alta i les temperatures són moderades.
Fusarium verticillioides: L’invasor sistèmic
A diferència de F. graminearum, l’espècie verticillioides té una relació molt més íntima amb la planta i està dissenyat per suportar temperatures més altes i episodis d’estrès hídric.
- Com ataca i per on entra: Té dues grans vies d’entrada. La primera és sistèmica: el fong pot romandre al sòl o venir ja a la llavor, infectar les arrels en estadis inicials i anar pujant per dins de la tija a mesura que la planta creix, fins arribar a la panotxa des de l’interior. La segona via és a través de ferides. F. verticillioides s’associa letalment amb insectes barrinadors (com la Sesamia) i a les larves d’Helicoverpa, que causen ferides a l’alimentar-se dels grans i de les sedes i obren una porta directa al fong.
- Òrgans afectats: Pot estar present a tota la planta: produeix lesions a l’arrel, podridura a la tija i, finalment, a la panotxa, on deixa un símptoma típic de «raigs d’estrella» (estries blanquinoses sobre els grans individuals, sovint dispersos).
- Moment clau: És l’amenaça principal en el blat de moro de segona sembra. Aquests cultius, plantats més tard darrere d’un cereal d’hivern, creixen amb més pressió de plagues (més generacions d’insectes al camp) i maduren sovint en condicions de més calor i sequera.
Aspergillus flavus: L’amant de la calor extrema
Aspergillus no és un patogen primari fort; és més aviat un fong sapròfit oportunista que aprofita les debilitats extremes de la planta.
- Com ataca i per on entra: No ataca ni la tija ni l’arrel de forma significativa; la seva diana és exclusivament la panotxa. No pot entrar per si sol a través de teixits sans. Necessita obligatòriament que el gra estigui obert o malmès mecànicament, ja sigui per atacs severs d’insectes, danys per ocells o calamarsa.
- Símptomes i moment: Forma una floridura de color verd oliva als grans danyats. Només prolifera en campanyes de calor molt intensa, on la planta pateix estrès hídric sever i les temperatures es disparen.
La veritable amenaça: Les Micotoxines
El problema principal d’aquests fongs no és la pèrdua de pes del gra, sinó els metabòlits secundaris tòxics que excreten mentre s’alimenten: les micotoxines. Cada fong produeix un còctel diferent amb impactes específics.
1. F. graminearum
Produeix principalment Deoxinivalenol (DON), popularment coneguda com a vomitoxina, i Zearalenona.
- Impacte Ramader: El porcí és extremadament sensible. El DON causa una inhibició severa de la ingesta (els porcs es neguen a menjar el pinso) i pèrdues de pes dràstiques. La Zearalenona té una estructura molt similar als estrògens femenins; la seva ingesta provoca avortaments, falsos zels i infertilitat a les truges.
2. F. verticillioides
Aquest fong produeix Fumonisines.
- Impacte Ramader: Afecten greument el sistema nerviós i cardiovascular. Als cavalls, causen una malaltia neurològica letal (leucoencefalomalàcia equina o «malaltia del forat al cap»). En porcs, pot provocar edemes pulmonars sobtats i mortals.
3. A. flavus
Produeix Aflatoxines, les micotoxines més perilloses a nivell de seguretat alimentària.
- Impacte i Salut Humana: Són compostos altament hepatotòxics i carcinògens de grup 1. El gran problema de l’Aflatoxina B1 present al gra contaminat és que les vaques lleteres la metabolitzen i l’excreten ràpidament com a Aflatoxina M1. Això vol dir que la toxina passa directament a la llet destinada al consum humà, posant en risc la indústria càrnica i làctia sota els estrictes límits legals de la Unió Europea, els quals obliguen a destruir partides senceres si se superen els llindars.
La gestió d’aquests fongs requereix una visió integrada: entendre quin fong estem afavorint amb la nostra data de sembra, controlar impecablement els insectes barrinadors que els hi obren la porta, i gestionar bé el reg i els rostolls per minimitzar l’inòcul de partida.
