L’augment de les poblacions resistents als herbicides utilitzats en postemergència del cultiu fa cada cop més habitual l’aplicació d’herbicides en preemergència, fins i tot en algunes zones ja són l’única estratègia de control químic efectiva disponible. A la vegada, per preservar aquesta eina el màxim temps possible cal fer una gestió integrada de les males herbes, alternar diferents modes d’acció i degradació dels herbicides i aplicar-los correctament per evitar derives i residus en conreus no objectiu.
Les aplicacions en preemergència del cultiu són una practica habitual i en algunes zones obligada a causa de la proliferació de biotips de males herbes com el margall i en menor mesura de roella resistents a la majoria dels herbicides utilitzats en postemergència del cultiu.
Aquest fet posa de relleu la necessitat d’implementar estratègies de gestió integrada de les males herbes que redueixin la dependència dels herbicides i que a la vegada contribueixin a la preservació d’aquestes eines per a què puguin ser utilitzades en el marc d’una gestió integrada de males herbes en combinació amb altres pràctiques com les rotacions, retards de sembra, falses sembres, control mecànic, etc.
De la mateixa manera, cal recordar que resulta molt important alternar modes d’acció i de degradació dels herbicides les diferents campanyes per prevenir aquest problema.
Per a la utilització d’aquests herbicides s’han de tenir en compte els següents aspectes:
– La presència de rostoll o palla disminueix l’eficàcia d’alguns d’aquests herbicides ja sigui per la seva intercepció abans de que arribin al sòl o per que impossibiliten una cobertura adequada d’aquest amb les conseqüents pèrdues d’eficàcia.
– Alguns d’aquests productes en funció de la seva solubilitat es veuen influenciats per la humitat del sòl pel que les aplicacions en sequera poden resultar menys eficaces, ja que l’herbicida estarà menys disponible per a ser absorbit per les plantes.
– Si es fa un treball del sòl, s’ha de fer pensant en afavorir la germinació ràpida i homogènia de les males herbes i s’ha de deixar correctament anivellat sense massa terrossos. Sol ésser preferible un treball superficial més que un de profund.
– En aquest moment d’aplicació no és necessari un gran volum de brou (<150 l/ha) ni broquets de gota fina. Els antideriva resulten igualment eficaços.
– Per reduir el risc de deriva també és recomana aplicar correctament, sense vent amb humitats relatives >50% i temperatures no molt altes inferiors a <25ºC. També és convenient respectar l’altura òptima de la barra de tractament en funció dels broquets utilitzats.
– Es important tenir en compte les especies potencialment presents a cada parcel·la. Herbicides com la pendimetalina o el diflufenican no són capaços de controlar totes les especies de fulla ampla.
Taula 1: Herbicides disponibles autoritzats per aplicar en preemergència del cereal.
