Aquest any s’han observat les glumes de les espigues d’alguns blats una pigmentació superficial de color marró – violaci. Els símptomes són coneguts com ‘pseudo black chaff’ o ‘melanisme’. Són el resultat d’una reacció vinculada a la genètica d’algunes varietats, que produeix uns pigments (melanines), que normalment no té gran incidència sobre el rendiment i la qualitat.
La simptomatologia de les glumes ennegrides també és coneguda com ‘pseudo black chaff’ o ‘melanisme’. Es manifesta per unes coloracions marró – negre – violàcies que apareixen a la superfície de les glumes. Sovint es presenten en forma d’estries longitudinals, que s’inicien a la seva punta. Aquestes es limiten quasi sempre a la superfície de la gluma, de forma que el gra no es veu mai afectat. Normalment apareixen a l’espiga durant el període de formació del gra, principalment en els estadis més avançats.
Son degudes a la capacitat que tenen algunes varietats de produir un pigment, la melanina, que dóna lloc a aquests símptomes. Hi ha un marcat efecte genètic, de forma que algunes varietats es veuen més afectades que altres. Sol anar associat a la presència del gen Sr2, que confereix resistència front el rovell de la tija o negre (Puccinia graminis). Una de les més propenses a aquesta reacció és NOGAL.
No cal confondre aquesta problemàtica amb afeccions de tipus biòtic, com algunes degudes als fongs Fusarium sp., Septoria nodorum, entre d’altres. Una simptomatologia similar també por ésser causada pel bacteri Xanthomonas campestris principalment els anys més humits.
La seva repercussió sobre el rendiment i la qualitat del gra normalment es considera que és baixa. Tot i això, algunes de les espigues que es veuen més afectades poden mostrar grans més migrats.
