Els cereals absorbeixen entre el 60 i el 75 % de tot el nitrogen entre la sortida de l’hivern i l’espigat. Això, obliga a garantir-ne una disponibilitat suficient al sòl abans de la cobertora, amb un mínim recomanat sobre els 40 kg N/ha per afavorir un bon inici del fillolament. A més del nitrogen, cal considerar el fòsfor i el potassi, nutrients essencials per al desenvolupament radicular i la resistència del cultiu, tot i que en molts casos el sòl en cobreix una part significativa. La planificació, a ser possible, ha de basar-se en anàlisis prèvies i en l’historial de fertilització per evitar desequilibris nutricionals.
Què passa aquest any?
Les pluges que s’han donat durant el mes de desembre (veure Figura 1) i gener, són entre 3 i 4 vegades més que les habituals. En concret, a les zones cerealístiques més importants, durant el mes de desembre s’ha acumulat fins a 300 mm en la zona de Girona, 120 mm en la Catalunya central i 60 mm per les terres de ponent, i aquestes pluges han continuat. Com a exemple, durant el mes de gener s’han sumat més de 100 mm a la zona de Lleida.

Des de l’Oficina de fertilització i amb l’objectiu d’orientar als titulars d’explotacions amb recomanacions d’adobatge, s’acompanyen diverses parcel·les comercials arreu de Catalunya. Durant aquest hivern s’ha vist que el nitrogen disponible s’ha desplaçat cap a capes de sòls més profundes i ha disminuït el seu contingut en un 30% en el moment de cobertora respecte a fons.
Durant els últims mesos ha plogut fins a 4 vegades més del que és habitual en algunes zones de Catalunya. Això, ha pogut fer moure el nitrogen cap a capes més profundes (fins a un 30% en parcel·les monitoritzades per l’Oficina de fertilització).
El desembre ha estat càlid a Catalunya, especialment a la depressió Central i al quadrant nord-est, i ha accelerat el desenvolupament del cultiu (veure Figura 2). La fenologia en què es troba el cultiu actual també infereix en la capacitat d’absorció. Si el cultiu no està tant desenvolupat (per exemple: en cas de sembra més tardana), les seves arrels no tindran tanta capacitat d’absorció de nutrients, i per tant costarà més d’aprofitar aquest nitrogen que s’ha desplaçat.

Aquest augment en la disponibilitat d’aigua, també pot suposar un increment en el potencial productiu i per tant, en algunes parcel·les es podrien necessitar aplicacions a cobertora superiors a les habituals.
El tipus de fertilitzant amb el que adobarem dependrà de quan podrem entrar a les finques. En els casos en que s’hagi d’esperar, caldrà optar per adobs amb efecte més immediat, per tal que el fillolament sigui òptim i es traslladi aquest rendiment a la producció final.
Què caldria tenir en compte?
Tot i així, no vol dir que les necessitats d’adobatge hagin de ser més altes, però sí que cal fer una bona planificació, atès que la quantitat de nitrogen disponible pot ser més incerta i les extraccions dels cultius més altes.
Com a idea general, es pot plantejar fertilitzar dins l’interval de kg de nitrogen per hectàrea descrits a la taula següent, sempre i quan, la parcel·la tingui un contingut de nitrogen nítric molt baix (< 10 mg N kg-1 en uns 60 cm de profunditat)

Cal tenir en compte que l’augment de la quantitat d’aigua incrementa la disponibilitat de nitrogen i facilita la seva absorció. En cas de tenir sòls amb matèria orgànica alta es potencia aquesta disponibilitat, reduint les necessitats d’adobatge. De la mateixa manera, el tipus d’adobatge de fons, si la parcel·la ha rebut fertilització orgànica sòlida en els anys anteriors, també pot fer que la quantitat de nitrogen a aplicar sigui més baixa.
D’altra banda, també hi pot haver el cas que, tot i les pluges, es trobin continguts de nitrogen molt alts al sòl, i no seria necessari realitzar cap aportació de nitrogen.
En tots els casos, cal fer el seguiment del cultiu per a detectar possibles carències que puguin fer minvar la producció.
També cal considerar:
En aquestes previsions de bona producció i les incerteses que es presenten, és imprescindible establir un bon pla de fertilització. A l’Oficina de fertilització podeu trobar eines i altra informació d’interès que us ajudaran a encarar aquesta fertilització de cobertora.
Més informació:
Dossier Tècnic N85. Fertilització en cereal d’hivern. 2016.
Taules i dades d’informació validada per l’Oficina de fertilització.
Irene Vilar
Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del DARPA
Jordi Tugues
Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del DARPA
Núria Canut
Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del DARPA