El blat de moro és un cultiu amb elevades necessitats en nitrogen (N). Una fertilització adequada no consisteix només a aplicar una quantitat determinada de fertilitzant, sinó a gestionar correctament totes les fonts de nitrogen i adaptar-ne l’aplicació al moment i a les necessitats del cultiu. Per això, és fonamental seguir un procés ordenat, que comença amb el coneixement del sòl i acaba amb l’aplicació de l’adob.
Primer, nitrogen disponible al sòl
A l’hora de pensar amb l’adobatge de cobertora, s’ha de tenir en compte l’adobat de fons en cas d’haver-se realitzat. El comportament d’aquest nitrogen aplicat dependrà molt del tipus de fertilitzant. En el cas dels adobs orgànics, una part del nitrogen queda en forma orgànica i s’allibera de manera progressiva, contribuint a la nutrició del cultiu durant la cobertora. En canvi, els adobs minerals aporten nitrogen disponible de forma immediata, però aquest pot haver-se reduït o parcialment perdut si s’han produït episodis de pluja o reg abundants després de l’aplicació.
Més enllà d’això, cal integrar altres fonts de nitrogen com la matèria orgànica del sòl, que mitjançant la mineralització en pot aportar quantitats importants al llarg del cicle. Aquest procés és especialment rellevant en parcel·les amb un historial d’aplicació de dejeccions ramaderes, ja que aquestes aportacions acumulades en poden incrementar la disponibilitat. En aquestes situacions, el sòl pot disposar d’una reserva important que no sempre es reflecteix completament en l’anàlisi puntual.
Així doncs, cal tenir en compte que el potencial del sòl a l’hora de proporcionar nitrogen al cultiu pot ser molt important. Dins la Xarxa de Camps d’Assaig en Fertilització de Catalunya, s’ha vist que la pròpia activitat del sòl, sense la influència dels adobs, pot generar els recursos per produir entre 5 i 8 t de gra de blat de moro per hectàrea. Pràctiques com el conreu del sòl, les rotacions o el maneig de les cobertes vegetals poden influir en aquesta disponibilitat de nitrogen.
Per tant, un primer pas a l’hora de planificar la de fertilització és conèixer què hi ha al sòl. En aquest sentit, l’anàlisi de nitrats previ a la cobertora (habitualment entre V4 i V6), permet saber quin nitrogen d’aquestes fonts ja està disponible.
Desprès, amb quin nitrogen es pot comptar
Una vegada s’ha dut a terme l’adobatge de cobertora, totes aquestes fonts continuen posant nitrogen a l’abast del cultiu i complementaran l’adobatge al llarg de la campanya. Entre aquestes, també cal considerar el nitrogen aportat per l’aigua de reg, que en moltes zones pot representar una contribució significativa.
Quant nitrogen cal aplicar i com fer-ho
Un cop identificades i estimades totes aquestes fonts, es pot plantejar el càlcul del nitrogen que podria fer falta pel rendiment esperat.
Molt possiblement, aquesta quantitat estarà per sota dels 200 kg N per hectàrea, com es veu als camps d’assaig, on aquests 200 kg de nitrogen acostumen a ser suficients per a cobrir les necessitats de tota la campanya.
Cal garantir una bona disponibilitat de nitrogen fins a l’ompliment del gra. La millor forma és fraccionar l’aportació de fertilitzants i fer-ho en diferents moments. En regs per aspersió, aplicar els adobs a través del reg (fertirrigació) és una bona opció . A través del reg, també és pot aplicar la fracció líquida dels purins o dels digestats, que s’ha comprovat que pot ser una alternativa a la fertirrigació amb adobs minerals i amb què es poden obtenir resultats equivalents.
En resum
Una bona planificació de la fertilització nitrogenada de cobertora en blat de moro requereix conèixer el sòl, l’historial de la parcel·la i unes previsions realistes de la collita. Disposar d’assessorament en fertilització pot ajudar a fer una bona diagnosi de cada camp i adaptar la fertilització amb la realitat de cadascun.
Recursos de suport per ajustar l’adobatge nitrogenat:
L’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes posa a l’abast de tothom una col·lecció d’eines i fitxes tècniques que poden ser de gran ajuda:
Eina per al càlcul del nitrogen dels adobs orgànics i minerals
Eina per calcular el nitrogen aportat amb l'aigua de reg
Fitxa tècnica N36. Protocol de mostreig de sòls per a la fertilització
Contingut de nutrients dels adobs
Extraccions de nutrients dels principals cultius agrícoles de Catalunya
Ramon Serra
Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del DARPA
Jordi Tugues
Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del DARPA
