COM INCIDEIX LA VARIETAT DE BLAT DE MORO EN EL CONTINGUT EN MICOTOXINES DEL GRA

Les varietats de blat de moro mostren diferències importants en el contingut en micotoxines al gra. Aquestes diferències venen donades en gran part per la resistència als atacs d’insectes. És per això que generalment s’observen continguts en micotoxines més baixos en les varietats transgèniques respecte les convencionals. En els assajos de varietats de cicles llargs s’observen unes contaminacions per fumonisines molt més elevades a la zona del litoral de Girona. Els darrers anys però, s’han detectat uns nivells de micotoxines molt superiors al acceptables en els cicles curts en segones collites a la zona dels regadius de Lleida (on és més habitual aquesta pràctica).

Les fumonisines i el deoxinivalenol són dues de les principals micotoxines que afecten el gra del blat de moro a Catalunya. Les primeres no estan classificades com de les més greus pel que fa als danys produïts en els animals, però sí que són les que es detecten amb més freqüència als camps d’agricultors. Aquestes són produïdes per Fusarium verticillioides, un fong que infecta les plantes en estadis més avançats i principalment a través de ferides produïdes per insectes. Els nivells de contaminació de fumonisines acceptables per la indústria del pinso són 4.000 ppb, tot i que no consideren una partida de gra bona si no està per sota de les 1.000 ppb. El deoxinivalenol o vomitoxina (el DON) es detecta en menor mesura al gra de blat de moro de Catalunya. En aquest cas els límits marcats no haurien de superar les 500 ppb, ja que és una micotoxina més agressiva a nivell de generar problemes als animals. Aquesta és produïda per el fong Fusarium graminearum, que infecta les panotxes just després de la floració a través de les sedes i també a través de ferides d’insectes.

Actualment totes les varietats són susceptibles de ser infectades per aquests tipus de fongs, però no totes presenten els mateixos nivells de contaminació per micotoxines. Un dels principals factors que influeixen en augmentar aquests nivells són els danys produïts per insectes, principalment els barrinadors de blat de moro (Ostrinia nubilalis i Sesamia nonoagrioides) i Helicoverpa sp. En aquest sentit tenen un paper molt important les varietats que són total o parcialment resistents als atacs d’aquestes plagues, els híbrids transgènics amb la modificació MON810. A la Figura 1 es mostra el percentatge de varietats convencionals i transgèniques afectades per fumonisines en els diferents nivells establerts per la indústria. Es pot observar d’una banda com a la localitat de Sucs, on s’assagen varietats de cicle curt en segones collites, el percentatge de varietats amb uns nivells acceptables és molt baix. Per altra s’observa que amb les varietats transgèniques es troba un 7, un 14 i un 31% més de varietats amb nivells de contaminació per sota de les 4.000 ppb en les tres localitats de el Poal, la Tallada d’Empordà i Sucs respectivament.

Existeixen situacions diferents en funció de la zona, però en tots els casos es pot buscar el material que ajudi a reduir aquest risc de contaminació. Fent una mitjana de les tres darreres campanyes a les localitats de la Tallada d’Empordà i el Poal no hi ha cap varietat que doni continguts en fumonisines per sota les 1.000 ppb. Tot i així les varietats de cicles llargs que mostren uns nivells més baixos a són 69YG, P0937Y, LG31710YG, P1524, KWS KEFIEROS YG, DKC6351YG i LG31700, per sota les 2.000 ppb (Figura 2). A la localitat de Sucs on s’han assajat cicles curts en segones collites la situació és més greu, ja que no hi ha cap varietat amb una contaminació per sota les 4.000 ppb. Tot i així la que ha mostrat uns continguts en fumonisines més baixos ha estat la transgènica DCK5032YG.

A la localitat de Sucs només s’ha assajat una única varietat transgènica durant les tres darreres campanyes, però agafant els assajos any a any i comparant les parelles isogèniques sembrades s’observa pràcticament en tots els casos una reducció de la contaminació en la varietat transgènica (Figura 3).

Als assaigs de la Tallada d’Empordà fent una valoració dels danys produïts per les larves d’Helicoverpa sp. a les panotxes s’observa una relació clara entre l’atac d’aquest insecte i el contingut en fumonisines al gra de blat de moro (Figura 3). Tot i que les varietats transgèniques presenten la modificació MON810 que és específica per combatre les larves de barrinador, els darrers anys s’ha observat també una eficàcia propera a un 50% amb les larves d’Helicoverpa sp. En aquest sentit es pot observar també, que en general les varietats transgèniques són les que presenten menys danys per aquesta plaga i també menys continguts en fumonisines.  

Els continguts en DON mitjans dels darrers 3 anys a la Tallada d’Empordà i el Poal han estat de 58 ppb, pel que es podria dir que els cicles llargs sembrats durant el mes d’abril, no esdevenen una problemàtica tant important pel que fa a la contaminació d’aquesta micotoxina.   En les sembres en segones collites però, el deoxinivalenol sí que representa un problema. En aquests casos les floracions es donen entre mitjans i finals d’agost, període en què les temperatures comencen a ser més fresques. Tenint en compte que aquest és el moment en què infecta el fong productor del DON (Fusarium graminearum) s’està afavorint el seu desenvolupament i per tant el risc de tenir contaminacions més elevades d’aquesta micotoxina en aquests casos (Figura 4). Igualment com amb les fumonisines, també s’observa una reducció de la contaminació per DON en les varietats transgèniques respecte les convencionals, arribant a reduir un 56 un 43 i un 30% els nivells a el Poal, la Tallada d’Empordà i Sucs respectivament.

Les varietats que en segones collites han mostrat una menor contaminació en DON han estat INDEM668, DCK5032YG, RGT HUXXO, LG31555 i P1049 (Figura 5).

Grup Operatiu ESTRATÈGIES DE CULTIU PER A LA PRESERVACIÓ DE LA SANITAT DE LES PRODUCCIONS DE BLAT DE MORO ENFRONT ELS EPISODIS DE SEQUERA MOTIVATS PEL CANVI CLIMÀTIC (ZEASEC).