Les eficàcies que s’obtenen en el control de la flora adventícia en cereals d’hivern, amb una o vàries passades del rascle de pues flexibles són molt variables. En seguiments de parcel·les d’agricultors realitzats durant la campanya 2019-20, les més favorables han estat superiors al 80 %. Tot i això, si la densitat de males herbes prèvia al desherbatge és alta, és insuficient per reduir la població fins a nivells que no comprometin la productivitat del cultiu. En algunes parcel·les també s’han obtingut controls deficients.
Durant la campanya 2019-20 s’ha realitzat el seguiment del desherbatge mecànic en cereals d’hivern (ordi i blat tou) amb una o dues passades del rascle de pues flexibles (Figura 1), en 10 parcel·les d’agricultors de les comarques gironines. En aquestes s’ha controlat la infestació de males herbes abans, 15 i 30 dies després de cada acció de desherbatge.
S’han observat eficàcies en el control de la flora adventícia molt diferents depenent de la parcel·la.
- En algunes finques s’han aconseguit controls més o menys importants de la població de males herbes. Les millors eficàcies han significat el control de més del 80 % de la flora adventícia; tot i que, en moltes parcel·les, han estat inferiors. Així, per exemple, a la localitat de Monells (el Baix Empordà), amb el blat tou, s’ha obtingut un control de prop del 30 % de les herbes (Figura 2).
Les eficàcies més altes del desherbatge mecànic s’obtenen amb les males herbes de fulla ampla (dicotiledònies) anuals, en estadis precoços (anteriors a 2 o 3 fulles), en sòls que no estiguin massa compactats i quan després de la passada de la maquinaria es donen dies assolellats o ventosos, sense precipitacions
En els camps on la densitat de males herbes abans del desherbatge és molt elevada, superior a 20 plantes/m2, tot i que s’obtinguin eficàcies de control elevades, difícilment permeten rebaixar la densitat d’herbes fins a nivells que no representin una competència massa important pel cultiu. En aquests casos pot ésser necessari complementar el desherbatge amb l’aplicació d’un herbicida.
- En determinades finques s’han obtingut eficàcies molt baixes. Aquest és el cas d’una parcel·la de Sant Julià de Ramis (el Gironès), que presentava una població inicial elevada de males herbes i un sòl compactat, que no ha permès un treball eficient del rascle de pues flexibles (Figura 3).
- També en unes poques parcel·les la passada del rascle de pues flexibles ha tingut un efecte contrari al buscat i ha afavorit la naixença de noves males herbes. Així, en una parcel·la de la localitat de la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà), després del desherbatge mecànic, la població de males herbes ha augmentat, principalment per una major naixença de blets (Chenopodium album) (Figura 4).
Per aconseguir una alta eficàcia amb el desherbatge mecànic amb el rascle de pues flexibles s’ha de passar quan es donen condicions favorables perquè aquest pugui controlar les males herbes. Si no és així els resultats poden ésser inferiors als esperats o inclòs contraris.
