En la fertilització de fons és quan es poden aplicar dejeccions ramaderes en aquest cultiu; la dosi a aplicar dependrà de les previsions de producció i del tipus de dejecció. Quan s’apliquen dejeccions ramaderes, no cal aportar P i K mineral. Si es fertilitza amb adob mineral, la dosi de N a aportar en fons ha de ser inferior als 60-70 kg N/ha

La fertilització de fons, abans de la sembra, és el moment en que, si cal, es pot aportar nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K) al cultiu de blat de moro. Pel fòsfor i el potassi, en aquest moment s’haurà d’aportar la dosi total prevista per aquest cultiu. Pel nitrogen, es recomana aportar només una part del que el cultiu necessitarà al llarg de tot el cicle; la resta del nitrogen necessari s’aportarà en la fertilització de cobertora, quan el cultiu ja estigui establert.

 

Nitrogen

Les extraccions de N del blat de moro entre la sembra i l’estadi de 6-8 fulles (moment a partir del qual s’acostumen a realitzar les aplicacions de cobertora) són inferiors als 60 kg N/ha. És important reservar les aplicacions importants de nitrogen pel moment de cobertora.

En fons, el N es pot aportar utilitzant fertilitzants minerals o dejeccions ramaderes.

Si s’apliquen dejeccions ramaderes, es recomanen dosis màximes de:

  • 120 kg N/ha quan les produccions esperades són inferiors a les 12 t de gra/ha.
  • 150 kg N/ha quan s’esperen produccions entre 12 i 15 t de gra/ha.
  • 170 kg N/ha per produccions esperades superiors a les 15 t de gra/ha.

 

La dosi a aportar de dejecció ramadera (m3/ha o t/ha) dependrà de la riquesa en N d’aquesta

  • Hi ha disponibles taules de riquesa mitjana on s’hi detalla la riquesa estimada de forma general de la majoria de dejeccions ramaderes que s’utilitzen habitualment.
  • Tot i això, la variabilitat de la riquesa d’aquests productes és alta i hi pot haver diferències importants entre aquests valors i els reals de cada cas concret.
  • En el cas dels purins, es pot millorar aquesta estimació de la riquesa mesurant la conductivitat elèctrica dels purins i transformant-la en contingut estimat de nutrients (p.ex.: taula pel purí de porc d’engreix). Podeu conèixer més detalls d’aquesta metodologia en aquesta guia i en aquesta fitxa.

 

Cal realitzar les aplicacions de dejeccions ramaderes com més properes al moment de sembra millor, per tal de disminuir el risc de rentat de N.

Amb les aplicacions d’adobs orgànics s’aporta fòsfor i potassi, a més de N. Així, no serà necessari aportar P i K mineral quan s’aporten dejeccions ramaderes abans de la sembra.

Quan s’utilitzen fertilitzants minerals es recomana aportar un màxim del 30 % del N total que s’aplicarà al llarg de tot el cicle del cultiu i no superar els 60-70 kg N/ha.

Es poden utilitzar diferents eines (balanç de N, contingut de N mineral en el sòl,…) per estimar la disponibilitat de N en el sòl durant els primers estadis, que poden permetre reduir substancialment aquestes dosis.

Fòsfor i potassi

La dosi de P i K que cal aplicar depèn principalment de la riquesa disponible d’aquests nutrients pels cultius que s’estima que hi ha al sòl. Aquesta riquesa depèn en gran mesura del maneig previ (aportacions anteriors, exportacions, …) de la parcel·la.

Quan s’aporten dejeccions ramaderes abans de la sembra del blat de moro, no serà necessari aportar P i K mineral en aquest cultiu, perquè aquestes ja en contenen.

El fòsfor està agafant cada cop més importància pels efectes ambientals que comporta. Es pot trobar més informació sobre el fòsfor en aquest article.

 


 

Jordi Recasens – IRTA Mas Badia

Francesc Domingo – IRTA Mas Badia

Elena González – IRTA Mas Badia

Articles relacionats