El bernat marbrejat, Halyomorpha halys Stål (Figura 1), és un insecte hemípter pertanyent a la família Pentatomidae, d’origen asiàtic (natiu de la Xina, el Japó, Taiwan i les Corees). Va ser introduïda accidentalment als EUA a finals dels anys 90. A Europa es va trobar per primera vegada a Suïssa a l’any 2007 i, paulatinament, es va anar trobant a d’altres països. La primera cita a la península Ibèrica ha estat al campus de la Universitat de Girona a l’any 2016. És una plaga molt polífaga que, a Europa, ha estat citada en 51 espècies de plantes pertanyents a 32 famílies, principalment a arbres fruiters, ornamentals, cultius hortícoles i conreus extensius. Als USA s’han registrat greus pèrdues econòmiques en pomes, préssecs, pebrots, tomàquets, blat de moro i soja i a Itàlia especialment en fruiters, blat de moro i soja.
Els adults son marrons i tenen aproximadament 2 cm de llarg amb una forma semblant a un escut. Les nimfes i els adults es distingeixen d’altres bernats marrons autòctones per diverses característiques. Per estar segurs de que es tracta d’aquest bernat cal capturar-lo en un pot ben tancat i portar-lo cap a l’IRTA Mas Badia o als SSV del DARP per a la seva identificació.
Tant adults com immadurs es poden agregar en gran nombre en el conreu o també en d’altres plantes. Els adults tenen ales i poden volar per trobar aliment, però les nimfes no tenen ales per la qual cosa no poden volar i es desplacen caminant per trobar l’aliment. Els adults produeixen una olor quan se senten molestos, aquesta olor està destinada a repel·lir als depredadors. Algunes persones troben l’olor molest mentre que d’altres afirmen que és una mica agradable, que fa olor de coriandre.
Tenen dos particularitats en el seu comportament: la primera i mes important es que es dispersen per mitjà de l’ésser humà donat de que li agrada amagar-se en els vehicles de motor (cotxes, camions, tractors, etc.). Això fa que puguin colonitzar nous llocs ràpidament. La segona particularitat es que hiverna dintre de cases, magatzems, barraques o d’altres construccions fetes per l’home, produint molèsties degut al gran nombre d’insectes que poden arribar a entrar en les cases; si bé no transmeten malalties ni pessiguen, ni ataquen a les persones. La millor manera d’eliminar els individus que es troben a casa es utilitzant un aspirador (Figura 3) i desprès submergir-los en un pot amb aigua i sabó i deixar-lo un dia sencer submergit per tal de tenir la seguretat de que siguin morts. No s’han de treure de la bossa de l’aspirador perquè son molt ràpids i s’escapen.
Amb el bon temps primaveral els individus que estaven hibernant comencen a sortir de les cases i d’altres llocs per anar cap a les plantes (Figura 3). Es a dir que ara començarem a veure’ls i seria desitjable poder eliminar mitjançant el mètode de l’aspirador i/o el de la immersió en aigua amb sabó el major nombre d’individus que es pugui; per tal d’evitar la seva reproducció.
H. halys tendeix a aparèixer en el blat de moro una vegada que la panotxa s’ha desenvolupat i els insectes poden alimentar-se dels grans. Si la població es molt gran, fins i tot es poden alimentar del teixit del plomall, però no es molt freqüent. El desenvolupament de panotxes sembla ser l’atracció principal per la plaga, però és probable que també s’alimenti de tiges o d’altres parts vegetals. Els grans endurits (prop de la maduresa fisiològica) no els hi agraden perquè son difícils de perforar amb els seus estilets. Per la qual cosa, en aquests moments els individus es mouen cap a camps veïns, especialment de fruiters, o d’altres plantes de les voreres o dels boscos.
La plaga pot passar molt de temps en zones boscoses o voreres arbustives i després traslladar-se als camps de cultiu. Per tant, es recomana començar a mostrejar les poblacions a la primavera amb el mètode de “frappage” en les voreres i marges dels camps i continuar fent-ho durant tota la temporada.
Els danys que fa el bernat marbrejat es produeixen perquè els insectes prefereixen alimentar-se dels teixits reproductius, o sigui de les panotxes de blat de moro (Figura 4), de les que s’alimenten travessant les espates amb el seu estilet, perforant el gra i succionant el seu contingut. Aquest dany deixa les panotxes molt poc homogènies i amb molt grans inutilitzats (Figura 4).
Foto 4.- H. halys en panotxa de blat de moro i detall dels danys. Fotos: cortesia de Greg Krawczyk i Jeff Graybill, Universitat de Pennsylvania.
En el nivell poblacional que ens trobem actualment a les províncies de Girona i Barcelona, el mes probable es que es detectin individus tant a les cases com en espais verds o també en algun cultiu. En tots els casos s’ha de reportar immediatament a l’IRTA Mas Badia o als telèfons que es troben a la Figura 2.
Lucía Adriana Escudero Colomar
Protecció Vegetal Sostenible IRTA
