El cultiu del sorgo té unes necessitats d’aigua de reg inferiors a les del blat de moro. A la pràctica, implica que amb 2 a 4 regs per inundació, es pot aconseguir una productivitat acceptable.
Material vegetal: sorgo per a gra
El sorgo per a gra es destina principalment a l’alimentació animal, principalment monogàstrics. Les varietats actualment registrades, presenten un contingut en tanins inferior al 0,3%, assegurant el seu valor energètic però també augmentant la sensibilitat del cultiu als danys per ocells.
Material vegetal: sorgo farratger
En cultius de secà s’utilitzen principalment poblacions locals i varietats no híbrides de sorgo i habitualment es realitza un sol dall.
Les varietats híbrides de sorgo x sorgo, presenten major desenvolupament vegetatiu, el preu de la llavor és major i la densitat de sembra menor (10-14 kg/ha – 250.000 llavors/ha).
Les varietats d’híbrids de sorgo x sorgo del Sudan, presenten una major capacitat de rebrot i la seva densitat de sembra és de 35-40 kg/ha.
Els sorgos farratgers bmr (nervi central de fulla marró), presenten menor contingut en lignina i en FND, major digestibilitat de la matèria seca, rendiments similars o lleugerament inferiors a les varietats convencionals i són interessants en vaques de llet.
Els sorgos farratgers sensibles al fotoperíode (SF), no inicien la emissió de la panícula fins que la duració del dia és inferior 12 hores i 20 minuts, permeten retardar la data d’aprofitament i acumular tota la producció en un sol dall, sovint són bmr, presenten un major contingut en lignina i per tant menor digestibilitat.
Sembra
En el sorgo per a gra, la densitat de sembra és de 20-40 llavors/m2, que es correspon a 12-15 kg/ha. En les sembres més precoces, les densitats de sembra seran més baixes, de 20-30 llavors/m2. En les sembres més tardanes i en els terrenys més frescals o de regadiu, les densitats de sembra seran més altes, de 30-40 llavors/m2.
La sembra es realitzarà quan la temperatura del sòl en superfície sigui superior a 12ºC mitjançant una sembradora tipus monogrà, entre 2 i 4 cm de fondària, i a una separació entre files de 50 a 75 cm.
Reg
Pel que fa a l’aplicació de reg, es recomana, en funció de la disponibilitat d’aigua:
Durant el període d’emissió de la panícula i la floració és quan el sorgo és més sensible a l’estrès hídric. Si es dona estrès hídric entre l’estadi de 8 fulles i el final de l’encanyat es pot penalitzar l’aparició de les panícules i afectar el rendiment.
Fertilització
Les necessitats en nutrients són inferiors al blat de moro tot i que altes. És un cultiu de baixa exigència en fòsfor (P) i mitjana en potassi (K). La correcta nutrició en potassi (K), reforça les plantes front episodis d’estrès hídric. Un excés de N en estadis inicials pot afavorir un desenvolupament vegetatiu excessiu i un major consum d’aigua.
Control de males herbes
Es tracta d’un cultiu molt sensible a la competència de les males herbes en els primers estadis. El maneig de les males herbes es pot realitzar mitjançant mètodes de control químic i desherbatge mecànic.
Plagues i malalties
Pel que fa a les principals plagues i malalties que afecten al cultiu, en destaquen:
Joan Serra
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
