L’agricultura depèn de l’accés a aigua i de la seva qualitat per assegurar tant la productivitat com la sostenibilitat dels cultius. La composició química i física de l’aigua pot influir significativament en la salut del sòl, el creixement de les plantes i fins i tot en l’eficiència dels sistemes de reg. Però, com es determina si l’aigua és adequada? Un factor essencial és el seu origen, ja que les característiques de l’aigua varien notablement segons la font d’on prové.
La importància de conèixer les característiques fisicoquímiques i biològiques de l’aigua que utilitzem en el reg agrícola
Salinitat (Conductivitat elèctrica , CE): Determina la concentració de sals dissoltes. Una elevada CE pot reduir la capacitat de les plantes per absorbir aigua, impactant negativament en la productivitat.
Relació d’absorció de sodi (RAS): Mesura l’efecte del sodi en la desestructuració del sòl, que dificulta la infiltració i el drenatge de l’aigua.
pH (duresa i alcalinitat): Rang òptim entre 6 i 8,5. Valors extrems poden limitar la disponibilitat de nutrients per als cultius, mentre que presències elevades de calci i magnesi poden causar incrustacions a les instal·lacions.
Contaminants químics i biològics: Fertilitzants, pesticides o microorganismes patògens poden provenir de fonts d’aigua contaminades, afectant negativament els cultius i el medi ambient.
Com l’origen de l’aigua determina la seva qualitat
L’origen de l’aigua és fonamental per entendre les seves característiques i possibles limitacions. Analitzem les principals fonts:
1. Aigua de corrents naturals (rius i llacs)
Qualitat: Generalment presenta una salinitat moderada, però pot estar exposada a contaminants (pesticides, fertilitzants, residus orgànics) i sediments.
Impacte agrícola: És una bona font si es controla la composició química i es realitzen tractaments per eliminar sediments o contaminants mitjançant filtres al capçal de reg.
2. Aigua subterrània (pous)
Qualitat: Sovint té una salinitat elevada i altes concentracions de calci, magnesi i bicarbonats. Pot contenir nitrats en zones d’agricultura intensiva.
Impacte agrícola: Requereix monitoratge periòdic per controlar la salinitat i evitar danys a llarg termini al sòl i als cultius.
3. Aigua regenerada o depurada
Qualitat: Pot contenir nutrients útils (nitrogen, fòsfor) però també contaminants químics o biològics si no es tracta adequadament.
Impacte agrícola: És sostenible i ideal per a cultius no destinats al consum directe. Cal complir normes estrictes per evitar riscos sanitaris.
4. Aigua dessalinitzada
Qualitat: Té baixa salinitat, però manquen minerals essencials per al creixement de les plantes. El procés és costós i energèticament intensiu.
Impacte agrícola: Es fa servir principalment en cultius d’alt valor afegit, com flors o hortalisses, sovint combinat amb tècniques d’hidroponia. Es requereixen ajustaments precisos de la fertilització.
5. Aigua de pluja (recollida o emmagatzemada)
Qualitat: Té baixa salinitat i és excel·lent per als cultius, però pot contaminar-se durant la recollida o l’emmagatzematge si no es prenen mesures preventives.
Impacte agrícola: Ideal per al reg agrícola, però les fluctuacions estacionals en limiten l’ús a gran escala.
Impacte en les instal·lacions de reg
Els sistemes de reg, especialment els localitzats, són vulnerables a obturacions causades per factors físics (sòlids en suspensió), químics (precipitacions calcàries o de ferro) i biològics (bacteris o algues). Aquests problemes poden reduir l’eficiència del reg i incrementar els costos de manteniment.
Mesures per prevenir danys:
Filtres: Utilitzar filtres adequats per a cada font d’aigua.
Tractaments químics: Aplicar àcids per prevenir incrustacions calcàries i productes clorats per controlar la proliferació biològica.
Gestió i maneig de l’aigua per millorar la sostenibilitat
Una pràctica efectiva per tal de fer la gestió sostenible de l’aigua és clau per minimitzar l’impacte ambiental i garantir la viabilitat a llarg termini dels sistemes agrícoles. Algunes estratègies inclouen:
Fracció de rentat: Aplicar aigua extra per desplaçar les sals fora de la zona radicular, especialment en sòls afectats per la salinitat.
Selecció de cultius tolerants: Tenir en compte les varietats que s’adapten a condicions de salinitat, si es donés el cas.
Optimització del sistema de reg: Optar per tecnologies eficients com el reg a degoteig, que redueixen el consum d’aigua i eviten l’acumulació de sals al sòl, sempre que el sistema ho permeti. Això també farà que l’aplicació de fertilitzant sigui més ajustada i es s’optimitzi el volum de sals.
Reutilització d’aigua: Emprar aigua regenerada o la recollida d’aigua de pluja per diversificar les fonts i disminuir la pressió sobre recursos hídrics dolços.
Anàlisi i monitoratge: Una eina indispensable
L’anàlisi de l’aigua en laboratori és essencial per conèixer la seva composició i adoptar les mesures correctives necessàries. Algunes pràctiques recomanades són:
Anàlisi en laboratori: Per determinar salinitat, pH, RAS i presència de contaminants.
Monitoratge regular: Per detectar canvis estacionals o alteracions en la qualitat de l’aigua.
Tecnologies d’avaluació ràpida: Utilitzar sensors o tires reactives per obtenir dades en temps real sobre paràmetres com la conductivitat elèctrica o el pH.
Per tant, la qualitat de l’aigua de reg no només afecta el rendiment i la salut dels cultius, sinó també la funcionalitat de les instal·lacions i els costos associats al manteniment. Així doncs, un control acurat dels paràmetres de l’aigua i una gestió proactiva són essencials per garantir una producció agrícola sostenible i eficient a llarg termini.
Aquest enfocament no només protegeix els recursos hídrics sinó que també reforça la resiliència de l’agricultura davant els reptes ambientals futurs.
