ESPÈCIES MILLORANTS D'ESTIU I ELS SEUS BENEFICIS

La sembra de cultius millorants pot comportar diferències en determinats aspectes com és la competència amb les herbes, la millora de la biodiversitat etc. Els resultats dels assajos realitzats durant la campanya 2024 mostren com cadascuna de les diferents espècies estudiades presenten avantatges propis. La mostassa és l’espècie que millor competeix amb les herbes, el càrtam i el gira-sol són les espècies que atrauen més pol·linitzadors i la crotalària la que atrau més fauna auxiliar.

La rotació amb cultius millorants permet als agricultors acollir-se a les ajudes relacionades amb l’ecorègim d’agricultura del carboni el qual es troba inclòs dins la PAC 2023-2027.

Les espècies d’estiu que es consideren millorants es poden agrupar en:

• Lleguminoses. Podrien ser: mongeta, crotalària, etc.
• Oleaginoses. Podrien ser: gira-sol, soja, càrtam, etc.
• Crucíferes. Podria ser la mostassa blanca.

Durant la campanya 2024, s’han realitzat quatre plataformes experimentals; dues en agricultura convencional i dues més en agricultura ecològica. Els assaigs en agricultura convencional s’han situat als termes municipals de La Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) i a Sucs (el Segrià). En agricultura ecològica, les localitzacions han estat a Foixà (el Baix Empordà) i a Ivars d’Urgell (el Pla d’Urgell).

Les espècies assajades han estat: mongeta del ganxet (GANXET TERRERA), crotalària (LOEI), mostassa blanca (CABELLA), càrtam (CW99OL), gira-sol (P64HH150) i soja (ISIDOR).

En aquests assajos s’han considerat alguns aspectes que poden suposar un avantatge. En aquest sentit, s’ha avaluat la capacitat que presenten els diferents cultius de competir amb les herbes i la seva capacitat d’atraure insectes pol·linitzadors i auxiliars.

Competència amb les herbes dels cultius millorants

S’han obtingut resultats de quines de les espècies assajades cobreixen més ràpidament el sòl, i que per tant tenen una major capacitat de competir amb les herbes. El cultiu que ha mostrat un creixement més ràpid presentant diferències significatives amb la resta de cultius, ha estat la mostassa blanca (Taula 1).

Biodiversitat aportada pels cultius millorants

Els cultius millorants tenen flors que atrauen insectes pol·linitzadors, augmentant així la biodiversitat natural de la parcel·la. Dins d’aquests, destaquen els himenòpters (abella de la mel i/o altres més grans o més petites que aquestes), lepidòpters (papallones) i dípters (sírfids).

Tot i no tenir un període de floració gaire llarg, les espècies millorants que han presentat un major nombre de pol·linitzadors han estat el càrtam i el gira-sol. Pel contrari, en la soja, que ha tingut un període de floració de 31 dies, de màxima s’han trobat només 4 pol·linitzadors per metre quadrat durat 3 minuts (Figura 3).

Els pol·linitzadors més abundants han estat els sírfids de la tribu Syrphini (34%). Aquests dípters en estadi de larva s'alimenten de pugons, és a dir, a part de pol·linitzar en l’estadi d’adult, aquesta subespècie també és depredadora d’alguns enemics foliars. Pel que fa a la tribu de sírfids Eristalini (només són pol·linitzadors), se’n han troben en menor proporció (16%). El total d’abelles recomptades ha estat d’un 41% (Figura 4).

La crotalària ha estat el cultiu que ha presentat el major nombre de plagues per metre quadrat, en aquesta lleguminosa, especialment s’han trobat cicadèl·lids. Tot i que no en la mateixa mesura, els resultats mostren certa correlació entre el nombre de plagues i els seus depredadors o fauna auxiliar. En aquest sentit doncs, ha estat també en la crotalària on s’ha trobat un major nombre d’insectes auxilars, en aquest cas s’han trobat hemípters del gènere Orius (els quals s’alimenten de pugons i cicadèl·lids) (Figura 5).

Els assaigs s’han realitzat en el marc de l’encàrrec de servei d’espècies millorants d’hivern i d’estiu del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP).