La sembra més habitual de les varietats de cicles 300, 400 i 500 és com a segon cultiu darrera d’un primer cultiu d’hivern. Després de tres any d’assaig les varietats amb un millor comportament productiu han estat P0937, DKC5032YG, PIANELLO, EXPERTIZE, RGT HUXXO, P0900, P1049, RGT MEXXPLEDE, P0710, LG31555, 524A i INDEM668, amb 2 anys d’assaig també han destacat les varietats P0937Y i 6130C. En aquestes sembres l’elecció del cicle de la varietat a sembrar en funció de la data de sembra final és clau per evitar danys per gelades primerenques a l’octubre i poder collir el gra amb humitats raonables.
La sembra de varietats de panís de cicles curts 400-500 o fins i tot 300 en condicions normals de disponibilitat d’aigua es realitzen durant la segona quinzena de juny, darrera un cultiu d’hivern, ordi principalment. Les zones on les sembres de panís rostoller tenen més importància són les de reg per aspersió de la demarcació de Lleida, principalment a les comarques del Segrià i Noguera, seguit de les zones de reg per inundació del canal d’Urgell.
Són un tipus de sembres on s’ha d’escollir molt bé el cicle a sembrar en funció de la data de sembra, la integral tèrmica de la zona en que ens trobem i el perill de gelades primerenques a la tardor. Cal tenir present que en sembres al mes de juny cada dia compta i avançar o endarrerir una setmana la sembra pot tenir repercussions importants en el resultat del cultiu.
També és un tipus de cicle de cultiu diferent al dels cicles més llargs, amb sembres al mes d’abril on collim el gra sec. En les segones sembres normalment les humitats del gra a collita són elevades i les collites tardanes, els mesos de novembre i desembre.
Entre les varietats que han presentat els rendiments més elevats després de tres any d’assaig es pot fer menció de P0937, DKC5032YG*, PIANELLO, EXPERTIZE, RGT HUXXO, P0900, P1049, RGT MEXXPLEDE, P0710, LG31555, 524A i INDEM668, amb 2 anys d’assaig també han destacat les varietats P0937Y * i 6130C (Taula 1).
Podem veure que hi ha varietats de cicle 400 que tenen un comportament productiu similar a les de cicle 500.
A la figura 1 es pot veure com les varietats de cicle 400 (en color blau) són de les primeres en arribar a floració, assolint la collita amb humitats relativament baixes (DKC5032YG, MAS 524A), encara que no totes (EXPERTIZE). Dins de les varietats de cicles 500 (en color negre) en podem trobar alguna més precoç a floració (RGT MEXXPLEDE, PIANELLO), però la majoria presenten una data de floració més tardana i en general donen un gra amb un percentatge d’humitat més alt al collita, encara que hi ha varietats com RGT HUXXO, PIANELLO, RGT MEXXPLEDE, KLINKER YG i LG31545 amb humitats a collita homologables als cicles 400.
En la figura 2 es mostra com les varietats de cicle 500 tenen una planta més alta i una alçada d’inserció de la panotxa principal també més alta, encara que hi ha varietats com P0937 i RGT HUXXO amb alçades de panotxa més baixes i la varietat PIANELLO que presenta valors baixos en els dos paràmetres. També destaca la varietat EXPERTIZE de cicle 400 amb unes alçades panotxa principal superiors a la resta de varietats de cicle 400 i similars a les de cicle 500.
A la figura 3 es mostra la capacitat de les varietats per mantenir-se verdes més temps (STAYGREEN). Hi ha varietats com LG31555 i RGT MEXXPLEDE de cicle 500 que presenten una senescència més precoç superant a les varietats de cicle 400 presents a l’assaig i varietats com P0937, INDEM668 de cicle 500 i EXPERTIZE de cicle 400 que aguanten la planta verda més temps i després poden mostrar humitats del gra a collita més altes.
Després de 3 anys d’assaig hi ha varietats com EXPERTIZE (Cicle 400) amb més del 15% de les plantes trencades per davall del punt d’inserció de la panotxa principal i varietats com DKC 5032YG (Cicle 400) que gairebé no presenten plantes trencades (Figura 4).
A la figura 5 es mostra l’afectació de les diferents varietats per podridures a la base de la tija, es pot veure que hi ha varietats com LG31555 més sensibles a aquesta patologia varietats com DKC5032YG amb baixa incidència d’aquesta patologia. Aquest , juntament amb l’afectació per barrinadors és un dels principals factors que incideixen en el percentatge final de plantes trencades en el cultiu de panís.
Després de 3 anys d’assaig en aquesta zona dels regadius per aspersió del Segrià un dels problemes que s’ha observat campanya darrera campanya és una major presència i evidència de danys degut a barrinadors en relació a la zona dels regadius dels Canal d’Urgell. En la figura 6 es mostra la presencia i incidència de barrinadors en parelles de varietats convencional/transgènica, s’observa una major presència de barrinadors en les varietats convencionals, encara que en les transgèniques s’observa un nivell de plaga significatiu.
A la Taula 2 es mostra un resum de les característiques de les varietats assajades durant un mínim de dos anys.
Es pot consultar totes les dades a l’apartat de resultats de les Xarxes de varietats a extensius.cat: https://extensius.cat/xarxes-de-varietats/
Josep Anton Betbesé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Joan Serra
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Roser Sayeras
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Teresa Font
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Aitor Melero
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Jordi Santolino
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Andrea López
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Joan Fañé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Maria Boix
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Judit Recacha Borrell
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Jordi Doltra
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Galotta Maria Florencia
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles