Les dejeccions fresques són una opció directa i fàcilment disponible per a moltes explotacions, però tenen una major variabilitat en la seva composició, una relació N/P diferent a les necessitats del cultiu i risc de pèrdues per volatilització quan no s’apliquen correctament. En canvi, els tractaments com ara la separació sòlid-líquid o la digestió anaeròbia, generen fraccions líquides amb una major concentració de nitrogen mineral i una menor càrrega de matèria orgànica inestable, la qual cosa millora la seva eficiència com a fertilitzant de cobertora.
Un dels materials orgànics tractats que tenen més potencial a aplicar-se a sòls agraris, junt amb el compost, són els digestats o els productes derivats d’aquests. Per les característiques fisicoquímiques, són ideals per la seva aplicació en cobertora, ja que es comporten com un fertilitzant mineral i els seus nutrients estan ràpidament a disposició del cultiu
Però exactament què són els digestats?
Els digestats provenen de la biodigestió, procés biològic que té lloc en absència d’oxigen. Sota les condicions anaeròbies a les quals es sotmeten les dejeccions ramaderes i/o altres residus orgànics la matèria orgànica més degradable que contenen es digereix i transforma en un producte líquid estable (digestat). Durant el procés es genera una mescla de gasos (biogàs) que s’utilitza com a font energètica. A banda de l’energia aprofitada, aquest sistema de tractament redueix les emissions de Gasos d’Efectes Hivernacle (GEH).
La composició del digestat pot variar atenent al tipus de dejeccions ramaderes i altres materials orgànics que s’introdueixen al digestor. La diferència principal del digerit respecte el producte inicial és la reducció de matèria orgànica, del nitrogen orgànic, un increment del nitrogen amoniacal i una major homogeneïtzació amb partícules més petites i uniformes. Aquestes característiques fan que la disponibilitat del nitrogen per a les plantes sigui major amb una millor infiltració en el sòl, cosa que n’augmenta l’eficiència d’aplicació. És un líquid dens, de color més intens que un purí i ric en minerals.
Característiques generals del producte:
Per planificar la fertilització amb un digestat, es necessita conèixer la riquesa en nutrients del producte. Si no tenim una anàlisi del producte final obtingut, per calcular la quantitat de digestat a aplicar podem utilitzar taules de composició.
Al web de l’Oficina de Fertilització estan publicades dades orientatives del contingut de nutrients en dejeccions ramaderes tractades que ens poden servir de guia per tal de fer una correcta dosificació adequada a les necessitats que tinguem en el moment de cobertora.
Si fertilitzem tenint en compte el nitrogen que necessita el cultiu, també es pot fer una mesura ràpida del nitrogen que conté el digestat mitjançant l’ús del conductímetre i la recta de caracterització del digestat.
Ús del digestat com a fertilitzant en cultius extensius d’estiu
Cal vigilar la relació NPK d’aquest producte. S’ha de prestar atenció al poc K que en alguns casos caldrà complementar.
A la següent imatge es compara la composició del digestats amb altres tipus de dejeccions líquides:
Pel que fa a la dosi orientativa d’aplicació, per aplicar una dosi de 100-150 kg N/ha farien falta entre 23-34 m3/ha de digestat.
En conclusió, les aplicacions a cobertora amb digestats són beneficioses perquè suposen una aportació ràpida de nitrogen en forma assimilable, representen un estalvi econòmic ja que disminueixen la necessitat de comprar adobs químics, milloren la producció, i a més, contribueixen a una gestió agrícola més sostenible pel que fa a l’aprofitament dels nutrients i la seva possible pèrdua al medi.
Més informació: Guia d’usos dels productes procedents del tractament de dejeccions ramaderes
Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del DARPA
