El desherbatge en postemergència tardana (a partir de l’afillolat) acostuma a tenir com a objectiu principal el control de males herbes dicotiledònies. L’elecció del producte a utilitzar dependrà de les condicions d’aplicació, del risc de volatilització i també de l’estadi fenològic de les males herbes i del cultiu.
El desherbatge en postemergència permet raonar millor els tractaments amb herbicida i adaptar-los a la flora i al nivell d’infestació dels camps. Són múltiples les opcions disponibles en aquest moment d’aplicació. Normalment es prioritzen els estadis fenològics més precoços per tal d’aconseguir bones eficàcies.
Malgrat tot, per manques d’eficàcia en els tractaments realitzats en preemergència o postemergència primerenca pot ser necessària una aplicació en estadis més avançats per a mantenir netes les parcel·les. També pot ser necessari per controlar algunes dicotiledònies plurianuals com els cards o les corretjoles.
Les condicions extremadament humides d’aquesta campanya han dificultat les sembres tardanes i l’accés a les parcel·les en el moment adequat per o poder realitzar els tractaments en estadis més primerencs el que farà necessàries i més habituals les aplicacions en aquest moment.
Molts dels d’herbicides que es poden utilitzar en aquesta etapa pertanyen al Grup 4 (Antic O) de l’HRAC. Són herbicides auxínics. Tot i que les formulacions amb que es comercialitzen han millorat la problemàtica de la seva volatilitat, cal tenir cura de no afectar a cultius veïns. Els darrers anys s’ha detectat un augment dels casos de presència de residus de 2,4 D en conreus no objectiu. Es recomana prioritzar els formulats de 2,4 D en forma de sal (principalment dimetilamina o amònica) menys volàtils per davant dels èsters que tenen més risc de volatilització per evitar riscos i danys en els cultius no objectiu. Igualment cal tenir en compte les bones condicions d’aplicació per evitar derives.
Estadi fenològic
Kochia scoparia
S’estan incrementant els problemes de control d’aquesta mala herba i s’estan trobant biotips resistents a herbicides dels grups 2 y 4, a més del glifosat. Malgrat que normalment ens fixem en ella poc abans de la collita o bé després de la recol·lecció, des de mitjans finals de gener ja se n’estan produint naixences abundants en la majoria de zones productores. Per la qual cosa, ja es pot actuar contra ella y així evitar problemes de cara al temps de la collita o en els rostolls. Les bones condicions dels extensius d’aquesta campanya que els fan més competitius contribuiran a afavorir un millor control de la Kochia en aquest moment.
Condicions d'aplicació de l'herbicida
En zones amb cultius sensibles es important extremar les precaucions per evitar danys en els cultius adjacents.
Cal aplicar preferentment amb la mala herba en creixement actiu sense molt estrès per sequera, amb temperatures superiors als 7ºC i inferiors als 25ºC i preferentment amb humitats relatives superiors al 60%. Evitar els tractaments amb vents superiors als 1,5 m/s.
No acostuma a ser necessari utilitzar broquets que generin gota fina per tenir un gran recobriment, n'hi ha prou amb broquets que proporcionin gota de mida mitjana. És per això que una bona opció de tractament és utilitzar baixes pressions, entre 1,5 i 2,5 bar amb broquets de ventall pla ja que així es redueix el risc de deriva. Sempre que es pugui s’ha de prioritzar l’ús de broquets de reducció de deriva. S’ha de tenir en compte que hi ha herbicides d’absorció foliar que poden baixar la seva eficàcia si s’apliquen amb broquets d’injecció d’aire per la qual cosa cal consultar al fabricant per cada tipus de broquet.
Els herbicides autoritzats en postemergència tardana dels cereals són els següents:
Josep Mª Llenes
Unitat de Malherbologia. Servei de Sanitat Vegetal
Josep Mª Montull
Grup de Malherbologia i Ecologia Vegetal, Dept. HBJ, ETSEA, Universitat de Lleida
