El cultiu de la soja és molt sensible a la competència de les males herbes. L’estratègia de desherbatge s’ha d’emmarcar en el marc de la gestió integrada de les males herbes de la parcel·la, iniciant-se ja abans de l’establiment del cultiu i essent curosos en el moment del seu establiment.
Les actuals crisis dels preus de l’energia posen cada cop més de manifest la necessitat de disposar de proteïna vegetal de proximitat. En aquest context, conreus com la soja hi juguen un paper molt destacat.
Es tracta d’un conreu poc competitiu amb les males herbes, per això, és més important que en altres, realitzar un bon control per evitar pèrdues de rendiment. Factors com el reg, l’adobat o l’època de conreu contribueixen a augmentar la seva presència i els seus efectes. La pràctica més freqüent per al seu control és la utilització d’herbicides de síntesi.
En el marc d’una gestió integrada de males herbes cal reduir la dependència dels herbicides tot el que sigui possible. Combinant diversos mètodes entre els quals:
- Cultivar en el marc d’una rotació que ajudi a disminuir la quantitat de males herbes presents al camp, especialment, les espècies dicotiledònies, que son més difícils de controlar en un cultiu de fulla ampla. Com a avantatge, aquest cultiu ens permet utilitzar herbicides inhibidors de la ACCasa per controlar males herbes de fulla estreta com la Echinochloa, Panicum o Sorghum resistents a herbicides inhibidors de la ALS
- Sembrar en una data en la qual el període entre la sembra i l’emergència sigui el més curta possible.
- Control mecànic quan sigui possible. Pot ser un bon complement a l’ús dels herbicides.
Pel que fa al control químic, cal tenir en compte els següents factors per garantir-ne l’eficàcia:
- Humitat del sòl: Molts herbicides de preemergència s’absorbeixen per l’arrel. Perquè siguin efectius, han d’estar disponibles en la solució del sòl. En sòls secs, l’eficàcia cau dràsticament; per tant, és vital que el sòl estigui humit o rebi un reg lleuger després de l’aplicació.
- Tipologia del sòl: Els sòls pesants o amb molta matèria orgànica adsorbeixen més producte, deixant-ne menys disponible per a la planta. En aquests casos, l’aplicació en postemergència molt precoç pot ser una alternativa per triar millor la formulació.
- Planificació anticipada: Els herbicides de postemergència tenen una eficàcia limitada sobre certes espècies. L’estratègia s’ha de planificar abans de la sembra segons la flora present a la parcel·la.
- Espècies complicades: Cal dissenyar estratègies específiques per a males herbes com l’Abutilon, la Datura o el Solanum, actuant sempre en el moment fenològic adequat.
Existeixen sistemes d’ajuda a la decisió disponibles a traves de subscripció com l’IPMWise (www.ipmadvice.es) que ens poden ajudar a planificar i raonar els tractament en aquest i altres cultius.
Els herbicides autoritzats en el cultiu de la soja són els següents:
