ÍNDEX DE CAIGUDA: RISC D’INICI DE LA GERMINACIÓ DEL GRA ABANS DE LA RECOL·LECCIÓ

La fase compresa entre la maduresa fisiològica del gra i la sega esdevé un moment crític per a la qualitat final del blat. Durant aquests dies, les pluges poden afavorir la germinació a l’espiga i provocar una disminució de la seva qualitat. Com a conseqüència, un blat que presentava un bon potencial productiu pot veure reduït el seu valor comercial si no compleix els estàndards de qualitat exigits per les farineres. Per això, és important conèixer quan es pot produir aquest fenomen a les principals zones productores de Catalunya i quines condicions meteorològiques l’afavoreixen.

Índex de caiguda

En algunes varietats de blat tou, després d’assolir la maduresa fisiològica i abans de la recol·lecció, episodis de pluges continuades poden desencadenar el procés de germinació del gra. Aquest fenomen activa la síntesi d’enzims, principalment α-amilases, que degraden els midons del gra transformant-los en glucosa, la qual s’utilitza com a font d’energia per al desenvolupament embrionari.

Aquest procés enzimàtic té un impacte directe en la qualitat panificable del blat, ja que altera la composició del gra. La intensitat de l’activitat α-amilàsica es mesura mitjançant l’índex de caiguda de Hagberg (‘falling number’), un paràmetre clau en la valoració tecnològica del cereal. Valors baixos d’aquest índex indiquen una elevada activitat enzimàtica i, per tant, una disminució de l’aptitud del blat per a la panificació.

Les farineres solen rebutjar lots amb índexs de caiguda baixos, ja que comprometen la qualitat del producte final.

Factors de risc: temperatura, humitat i pluviometria

La germinació precoç del blat no representa una amenaça durant tot el cicle del cultiu, sinó que es concentra en una finestra de temps molt específica: la fase compresa entre la maduresa fisiològica del gra i la sega. A Catalunya, aquest període crític té lloc principalment entre els mesos de maig i juliol, tot i que la seva durada i el moment exacte depenen de la zona de cultiu, la varietat i les condicions climàtiques de cada campanya.

Per què és especialment problemàtic en aquest moment? Perquè el gra ja està completament format i a punt per ser recol·lectat. L'objectiu és collir-lo amb una humitat inferior al 13%, garantint així una bona conservació i qualitat. Si en aquesta fase arriben pluges continuades, el gra pot rehidratar-se i iniciar processos de germinació abans de ser collit, amb la consegüent pèrdua de qualitat.

D'acord amb la literatura científica, s'ha determinat que el risc de germinació precoç s'eleva quan, durant el període de maduresa del gra, es donen de manera simultània aquestes condicions:

- Temperatura mitjana: Compresa entre 15 i 25ºC, amb màximes inferiors a 30ºC.

- Humitat relativa mitjana: Superior al 70%.

- Pluviometria acumulada: Superior a 20 mm.

El mapa de risc a Catalunya

Per anticipar-se a aquest problema i oferir una eina útil al sector, l'IRTA ha analitzat les dades de 19 estacions agrometeorològiques catalanes entre els anys 2010 i 2025 (Taula 1). La conclusió principal és molt clara: el risc de germinació augmenta en les recol·leccions més tardanes. Retardar la data de collita de finals de juny a mitjans de juliol incrementa lleugerament el risc (un 3,2% més). El territori presenta contrastos evidents (Figura 1):

- Zones de risc elevat: Es concentren a les comarques gironines. Estacions com Castelló d'Empúries assoleixen un 53,3% de risc, seguides per Banyoles i la Vall d'en Bas amb un 46,7%.

- Zones de risc baix: Les estacions de Das (0%), la Panadella (6,7%) i Torres del Segre (6,7%) presenten les probabilitats més baixes d'afectació.

A la figura 2 es mostra el nombre total d’estacions meteorològiques analitzades des de l’any 2010, així com aquelles que han registrat condicions positives de risc de germinació precoç. Pel que portem de campanya 2026, fins a data de 29 de juny no s’ha registrat cap risc agroclimàtic rellevant que pugui comprometre la qualitat del gra. Només s’han detectat un episodi puntual de risc de germinació a la comarca del Vallès Oriental.

El monitoratge meteorològic és clau per a la presa de decisions

Els resultats mostren que les zones gironines i algunes àrees del prelitoral i de la Catalunya Central són les més exposades, especialment quan la collita s’endarrereix cap al mes de juliol. Per contra, altres zones presenten una probabilitat molt menor de patir aquest fenomen. Cal recordar, però, que la presència de risc històric no implica necessàriament que es produeixin problemes de qualitat cada campanya. En aquest context, aquesta informació pretén orientar el sector a través de:

- Mapes de risc: Poden ajudar a identificar zones amb més probabilitat de germinació precoç, un fenomen que podria alterar l'índex de caiguda i reduir la qualitat del blat.

- Planificació de la sega: A les zones on s'indiqui un major risc, podria ser recomanable evitar les segues tardanes de juliol i valorar la possibilitat de collir tan aviat com la humitat del gra baixi al 13%.