Cal tenir en compte que si en presembra del cultiu s’ha de realitzar un tractament amb herbicides hormonals en els rostolls, cal respectar un període de seguretat que en alguns casos pot ser de fins a 28 dies per tal d’evitar problemes en la germinació. En el marc de l’estratègia de gestió integrada de les males herbes és important posicionar el cultiu de la colza en una rotació correcta i perllongada per intentar tenir la parcel·la el més neta possible, de manera que ens resultin més eficaços els mètodes de control que utilitzem per controlar les males herbes.
L’increment dels problemes de control de males herbes gramínies dels cereals, la certa estabilitat dels rendiments quan el cultiu s’estableix bé i una menor incidència dels danys de senglar fan de la colza un cultiu cada vegada més valorat en l’estratègia de rotació, principalment als secans frescos amb pluviometries superiors als 450 mm durant el seu cicle.
En el moment de preparar la superfície de sembra en camps infestats de dicotiledònies com l’Heliotropium europaeum, Kochia scoparia, Amaranthus spp., entre d’altres, cal tenir en compte que si cal realitzar un tractament en presembra del cultiu amb hormonals, cal respectar un període de seguretat que en alguns casos pot ser de fins a 28 dies per tal d’evitar problemes en la germinació.
El desherbatge de la colza tot sovint pot presentar algun tipus de complicació. El fet que en les nostres condicions la sembra es dugui a terme, abans o coincidint amb les primeres pluges de tardor, fa que sigui un cultiu molt depenent dels herbicides ja que la majoria d’anys la manca de pluges abans de la sembra impedeix dur a terme estratègies que permetin reduir el banc de llavors de males herbes del camp com serien els retards de sembra o les falses sembres.
Existeix certa aversió als tractaments en preemergència pel risc que existeix en aquesta època de que el cultiu no acabi de prosperar adequadament i s’hagi de substituir, el que dificulta després el control de males herbes en postemergència. Cal tenir en compte que es tracta d’un cultiu no molt competitiu en els primers estadis i també cal ser conscient de la presència, en algunes zones, de biotips de males herbes com el margall resistents a alguns dels herbicides que es poden utilitzar en postemergència.
Per això és important que la parcel·la estigui gestionada mitjançant una rotació de cultius correcta i perllongada per tenir-la el més exempta possible de males herbes tant gramínies com dicotiledònies.
Ús d’herbicides
El maneig més comú per controlar males herbes en colza, tret que el camp estigui molt net de males herbes, és aplicar un herbicida en preemergència o postemergència molt precoç. Després, durant l’hivern, es realitzen tractaments de repàs en postemergència si són necessaris.
Des del punt de vista del control de les males herbes amb herbicides hem de tenir en compte que és un cultiu «de fulla ampla» per això, és relativament senzill controlar les males herbes gramínies però es dificulta el control de males herbes dicotiledònies com ara les compostes , la rosella o les crucíferes. Aquestes últimes perquè són de la mateixa família que el cultiu.
Així, de forma prèvia a la sembra de la colza hem de conèixer les espècies principals de males herbes que tenim a la nostra parcel·la per determinar la millor estratègia herbicida possible.
En el cas de les males herbes gramínies, malgrat ser difícil implementar estratègies com la falsa sembra o el retard de sembra és un cultiu que pot resultar interessant per a combatre poblacions de margall o escaldaboques resistents a glifosat i als herbicides antigramínics utilitzats en els cereals. Ja que permet utilitzar modes d’acció diferents sense afectar al cultiu.
Si tenim males herbes de la família de les crucíferes, com poden ser Raphanus o Sinapis, només podrem controlar si sembrem varietats del tipus Clearfield i utilitzem herbicides a base a Imazamox.
Si a la parcel·la predominen les males herbes de la família de les compostes com els cards, les margarides (Matricaria o Anacyclus) o l’enciam silvestre (Lactuca) podem utilitzar en postemergència herbicides que continguin clopiralida.
Darrerament també es disposa de solucions amb base halauxifen i picloram que ofereixen un bon control de dicotiledònies en postemergència del cultiu. (veure quadre 1)
L’ús de la napropamida en presembra amb incorporació, també pot resultar interessant en casos amb infestacions importants de males herbes (veure quadre 1). Les condicions en l’època de sembra amb una finestra petita amb bones condicions, fan que sigui una pràctica poc habitual en les nostres condicions.
Per a la utilització dels herbicides de preemergència s’han de tenir en compte els següents aspectes:
- Presència de restes de collita: La presència de rostoll o palla disminueix l’eficàcia d’alguns d’aquests herbicides ja sigui per la seva intercepció abans de que arribin al sòl o per que impossibiliten una cobertura adequada d’aquest amb les conseqüents pèrdues d’eficàcia.
- Humitat del sòl: Alguns d’aquests productes en funció de la seva solubilitat es veuen influenciats per la humitat del sòl pel que les aplicacions en sequera poden resultar menys eficaces, ja que l’herbicida estarà menys disponible per a ser absorbit per les plantes.
- Preparació del terreny: Si es fa una labor del sòl, s’ha de fer pensant en afavorir la germinació ràpida i homogènia de les males herbes i s’ha de deixar correctament anivellat sense massa terrossos.
- En aquest moment d’aplicació no és necessari un gran volum de brou (<150 l/ha) ni broquets de gota fina. Els antideriva resulten igualment eficaços.
- Per reduir el risc de deriva també és recomana aplicar correctament, sense vent amb humitats relatives >50% i temperatures no molt altes inferiors a <25ºC. També és convenient respectar l’altura òptima de la barra de tractament en funció dels broquets utilitzats.
Control mecànic
Si el camp no està molt afectat de males herbes es pot pensar en controlar-les sense herbicides. En aquest cas és molt important haver conreat des de la collita anterior de manera que s’hagi promogut l’emergència de les males herbes amb un treball superficial del terreny i així poder destruir-les després amb mitjans mecànics.
En aquest cultiu es pot utilitzar la grada de pues flexibles per al control de les espècies de fulla ampla en preemergència del cultiu o partir de les 3-4 fulles del cultiu. En els primers estadis la grada rotativa d’estrelles resulta molt selectiva. S’hauran d’utilitzar des de molt aviat, just quan comencin a emergir i repetir les passades tantes vegades com calgui.
A partir de les 3 fulles de la colza també és possible fer una passada amb una binadora.
