Les principals característiques que interessen quan es parla de qualitat d’un sòl per un ús agrícola estan vinculades a la presència de matèria orgànica. Però, d’on prové la matèria orgànica? Quina funció té en el sòl i com el millora?
EL sòl es composa de partícules minerals de diferents mides (arena, llim i argil·la) que estan unides formant agregats, que juntament amb l'espai de buits associat és l’estructura que dóna al sòl alguna de les funcions que li són pròpies. Un dels lligams importants, que uneix aquestes partícules, és la matèria orgànica.
L'estructura del sòl es veu afectada pel maneig. El tipus i grau de desenvolupament d'aquesta, conforma entre altres:
Afegir matèria orgànica en el sòl pot aportar el material que faci aquest lligam entre les partícules minerals. Però encara és més important l'increment que aquesta aportació provoca de l'activitat biològica en el sòl, que comporta la producció de substàncies orgàniques diverses que contribueixen de forma marcada a construir l'estructura del sòl.
Porositat del sòl (els porus són les taques negres de les imatges) en el cas que no s'aporten dejeccions ramaderes i que sí que se n'aporten.
Afegir productes orgànics externs –habitualment dejeccions ramaderes i els seus derivats- a la parcel·la agrícola és la forma més habitual d’enriquir el sòl en matèria orgànica. Hi ha tipus molt diferents de dejeccions ramaderes o derivats, també en referència a la quantitat de matèria orgànica que s'aporta amb cadascun. La incidència que cada tipus té, en l'augment del contingut en matèria orgànica i en la millora de les característiques que hi estan relacionades, pot ser variada i dependrà, principalment, de la riquesa en matèria orgànica en les dejeccions i del grau d'estabilitat d'aquesta. Quan més estable és la matèria orgànica que s'aporta, més es contribueix, en general, a enriquir el contingut del sòl.
Hi ha altres fonts o maneres d'aportar productes orgànics que poden contribuir a augmentar el nivell de matèria orgànica del sòl. Destaca l'aportació que es realitza amb l'incorporació del rostoll i les arrels dels propis cultius i, si s'enterra, la palla o els residus dels cultius. Aquests aporten matèria orgànica, però necessiten disposar de nutrients suficients per tal que els organismes i microorganismes del sòl puguin desenvolupar-se i contribuir a incorporar les substàncies orgàniques en la matriu del sòl.
Aquest article divulgatiu s’ha elaborat en el marc de l’activitat demostrativa QUALISÒL: Millora de la qualitat del sòl amb l’aplicació de dejeccions ramaderes, activitat finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.
Francesc Domingo
IRTA Mas Badia
Àngela D. Bosch
DMACS-UdL