ESPIGUES D’ORDI AMB GRANS NO POL·LINITZATS, UN EFECTE DE LA BAIXADA BRUSCA DE LES TEMPERATURES I LES PLUGES CONTINUADES

En algunes zones productores s’observen espigues d’ordi amb un nombre important de flors que no s’han pol·linitzat i, en conseqüència, no han format gra. La principal causa probablement està en la baixada brusca de la temperatura que es va produir el 26 i 27 de març i l’elevat dies amb pluja enregistrats a finals d’aquest mes i a inicis d’abril, que van afectar el procés de formació del pol·len (especialment la meiosis). El cultiu més afectat ha estat l’ordi, en part perquè les seves flors presenten un percentatge molt elevat d’autopol·linització.

Durant els primers mesos de l’any 2020 les temperatures mitjanes han estat més elevades que les de la sèrie històrica 2010-20 (Figura 1). Les dades de l’estació meteorològica de Vilobí d’Onyar (la Selva), en el període comprès entre el 16 de gener i el 31 de març, mostren una temperatura mitjana superior en quasi 1 °C, respecte els valors habituals. Aquest fet ha provocat l’avançament del cicle del cereal, de forma que a finals de març  moltes parcel·les d’ordi estaven en els estadis de finalització de l’encanyat, d’extensió de la fulla bandera o d’inici de l’espigat.

Figura 1. Temperatura mitjana entre el 15 de gener i el 31 de març de l’any 2020 i de la sèrie històrica 2010-20 de l’estació meteorològica de Vilobí d’Onyar (la Selva).

El 26 de març s’ha produït una baixada brusca de les temperatures, enregistrant-se a l’estació de Vilobí d’Onyar un valor de la màxima de només 8,2 ºC i de la mínima, la nit del 26 al 27 d’aquest mes, de -2,3 ºC. La temperatura mitjana ha estat la més baixa des de mitjans del mes de gener. Aquests valors no es poden considerar atípics per l’època, però sí que ho són en tant que es produeixen de forma sobtada, després d’un llarg període de molta bonança. També s’ha de destacar que a finals de març i inicis d’abril s’ha enregistrat un nombre elevat de dies de pluja, probablement amb una radiació inferior a l’habitual.

Poc abans que la part superior de l’espiga emergeixi per damunt de la lígula de la fulla bandera té lloc la fase de la meiosis. Es correspon aproximadament amb uns 15 dies abans de l’espigat i dura aproximadament uns dos dies. La meiosis és un dels processos que tenen lloc quan es forma el pol·len. És un període on la planta és molt sensible a condicions meteorològiques adverses (fred, baixa radiació, excés d’aigua, etc.) que, en cas de donar-se, poden condicionar la fertilitat del pol·len. Perquè es doni aquest accident és suficient que la temperatura baixi per sota de 4 ºC, principalment si aquest fred arriba de forma sobtada.

Les flors de l’ordi que no tenen pol·len viable, el més normal és que quedin sense fecundar i no es formi el gra. No cal oblidar que aquesta espècie té un percentatge molt alt d’autopol·linització. Tot i això, les glumes de les flors estèrils, després de l’antesi, s’obren per intentar rebre pol·len exterior. Es produeix així una manca de grans, que s’expressa repartida de forma aleatòria a les espigues (Figures 2 i 3).

Figura 4. Percentatge de grans no pol·linitzats a les varietats dels assaigs de Franciac (la Selva), la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) i Cornellà del Terri (el Pla de l’Estany), en funció de la data d’espigat.

S’ha avaluat el percentatge de grans no pol·linitzats per espiga en les varietats dels assaigs localitzats a Franciac – Caldes de Malavella (la Selva), la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) i Cornellà del Terri (el Pla de l’Estany). El danys mitjans han variat, depenent de l’assaig, entre el 7 % de grans buits a Franciac i el 15 % a la Tallada d’Empordà i Cornellà del Terri. El percentatge de grans no pol·linitzats ha estat major en les varietats que han espigat entre el 10 i el 30 d’abril (Figura 4).

Figura 5. Percentatge de grans no pol·linitzats en funció de la varietat d’ordi a l’assaig de Cornella del Terri (el Pla de l’Estany) en el sistema de producció en ecològic.

Si bé, és probable que existeixin diferències de sensibilitat entre varietats, normalment són difícils de determinar. El comportament observat d’aquestes en els diferents assaigs no ha estat repetitiu. Tot i això, en la Figura 5, es mostren els danys observats en funció de les varietats a l’assaig de Cornellà del Terri, on les més afectades han estat LAVANDA i LAGALIA.

Es preveu que aquest accident pugui tenir un efecte moderat sobre el rendiment.