Després de 4 anys d’assaig la varietat que han mostrat millor comportament productiu ha estat AVRIL, amb 3 i 2 anys d’assaig respectivament han destacat ES COMPETITOR i EKAM. Amb 3 anys d’assaig també hi ha varietats com ES COMPETITOR i PANORAMIX que destaquen pel seu elevat contingut de proteïna en el gra.
PRODUCCIÓ
En segones dates de sembra, normalment darrera d’un primer cultiu de cereal, amb sembres la segona quinzena de juny i principis de juliol, en les nostres zones productores, els cicles de soja que ens entrarien serien I, 0 i 00.
A la taula 1 es mostren els resultats productius plurianuals de les darreres campanyes combinats amb els de la campanya 2024 a la dreta de la taula. La varietat AVRIL de cicle I ha estat la varietat que ha mostrat un millor comportament en segona data de sembra després de quatre anys d’assaig i 5 assaigs, amb 3 i 2 anys d’assaig han destacat respectivament ES COMPETITOR (-11%) i EKAM (- 2%).
QUALITAT DEL GRA
A la taula 2 es mostren els resultats de la qualitat del gra de les varietats assajades la campanya 2024. La mitjana de l’assaig pel que fa al contingut de proteïna en gra ha estat del 41,3%, una mica per sobre del que seria necessari per la seva comercialització per alimentació humana, amb una variació màxima del 6,2% entre les diferents varietats.
Les varietats AVRIL (70.7 kg/hl) ha estat la que ha resultat amb un pes específic del gra més elevat. Les varietats LDG2221 (43,8) i PANORAMIX (43,6%) han destacat amb un contingut superior de proteïna en la campanya 2024, en contingut de greix ha destacat la varietat EKAM (23,5%).
En les sembres més tardanes habitualment és més fàcil assolir una mitjana de les varietats en assaig del 40% de contingut de proteïna del gra com es mostra en la figura1.
Amb les dades de les 2 últimes campanyes sembla que hi ha una relació inversa entre el nivell productiu d’una varietat i el seu contingut de proteïna, la majoria de les varietats en assaig que assoleixen continguts més elevats de proteïna resulten amb menors rendiments, segons es mostra en la figura 3. Per altra banda segons mostra la figura 4 sembla que les varietats amb un inici de floració més precoç mostren nivells de producció elevats.
Després de tres anys d’assaig veiem que hi ha varietats com RGT SPEEDA amb humitats del gra a collita inferiors a altres varietats. Les varietats AVRIL i CHIAKI han mostrat un major pes específic del gra. També hi ha varietats com KRISTIAN amb pesos de 1000 grans superiors a altres varietats, com es mostra a la figura 5.
Les varietats ES COMPETITOR i PANORAMIX destaquen pel seu bon contingut de proteïna en el gra després de tres campanyes en assaig, també hi ha varietats com CHIAKI que presenten uns continguts més alts de greix en el gra que altres varietats, com es mostra a la figura 6.
El contingut de proteïna és un paràmetre a tenir en compte, sobre tot si volem destinar la collita a alimentació humana on ens solen demanar continguts de proteïna elevats, per sobre del 40%.
PARÀMETRES AGRONÒMICS
Si ens fixem en la data d’inici de floració i en la durada del període de floració de les varietats en assaig durant un mínim de tres anys (veure figura 7), es mostra una diferència en inici de floració entre la varietat més precoç (ALVESTA) i la varietat més tardana (KRISTIAN) de 9,5 dies, mentre que la durada de la floració ha estat bastant similar en totes les varietats. Com es mostra a la figura 8, la durada de la floració també pot variar entre campanyes i les segones dates de sembra escurcen aquest període de manera clara respecte de les sembres més primerenques i normalment amb varietats de cicle més llarg.
Un paràmetre a tenir en compte en el cultiu de la soja és l’alçada d’inserció de la primera beina per facilitar la collita i l’alçada total de planta relacionada amb la resistència a l’ajagut, a la figura 9 es mostra que varietats com ES COMPETITOR presenten alçades totals de planta relativament majors, i alçades d’inserció de la beina principal superiors a altres varietats, que poden evitar pèrdues de gra en la collita.
Aquest paràmetre també varia molt entre campanyes com es pot veure en la figura 10 i dates de sembra més tardanes normalment presenten alçades de primera beina més elevades en la majoria dels anys.
Com es mostra en la figura 11, després de tres anys d’assaig hi ha varietats com CHIAKI que destaquen per mostrar un baix Stay green i per tant una major precocitat en la senescència de la planta, i per altra banda en el moment de la collita gairebé no tenen fulles i varietats com PANORAMIX encara en conserven una part.
Es poden consultar totes les dades a l’apartat de resultats de les Xarxes de varietats a extensius.cat: https://extensius.cat/xarxes-de-varietats/
Josep Anton Betbesé
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Aitor Melero
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Teresa Font
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Jordi Santolino
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Andrea López
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Eduardo Galilea
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Galotta Maria Florencia
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Cecilia Gordo
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles
Guillem Sió
IRTA – Programa de Cultius Extensius Sostenibles