ADEQUACIÓ DE LA DATA DE SEMBRA A LES VARIETATS DE COLZA

Durant les darreres campanyes, la manca d’humitat al sòl ha dificultat la implantació de la colza en sembres primerenques, fet que ha impulsat l’avaluació d’híbrids de cicle curt a sembres més tardanes. Aquesta estratègia, a més de proporcionar una major disponibilitat d’humitat al sòl per afavorir la naixença, redueix notablement els danys causats pel saltiró. Les varietats de colza de cicle llarg només s’adapten a les sembres primerenques; en canvi, els híbrids de tipus primavera mostren una millor adaptació a les sembres més tardanes.

Durant les darreres campanyes de colza s’han observant dificultats en la implantació del cultiu en les sembres més primerenques, principalment a causa de la manca d’humitat al sòl. Una de les estratègies adoptades per afavorir la naixença és retardar la sembra als mesos de novembre i desembre. No tot el material vegetal però, s’adapta igual de bé en aquesta nova estratègia, i és necessari disposar d’híbrids de cicle més curt que permetin iniciar la floració durant el mes de març malgrat les sembres tardanes.

L’endarreriment de la data de sembra, a més d’assegurar una major disponibilitat d’humitat al sòl per la naixença, permet reduir de manera molt significativa els danys causats pel saltiró. En un assaig realitzat a la Tallada d’Empordà la campanya 2025-26 s’ha observat que la incidència de la plaga en els primers estadis de desenvolupament del cultiu ha passat del 88% en les sembres d’octubre, al 46% en les sembres de novembre, i a només un 6% en les sembres de desembre. Aquests resultats posen de manifest que l’endarreriment de la sembra és una estratègia eficaç per reduir la incidència de la plaga i afavorir una bona implantació del cultiu.

Des del punt de vista fenològic, el retard en la sembra ha comportat un endarreriment de l’inici de floració i una reducció molt notable de la seva durada, que ha passat d’una mitjana de les varietats de 42 dies en la primera sembra, a només 19 dies en la darrera. Els híbrids més precoços han estat els de tipus primavera, INV110 CL i SAOKER CL, que en la sembra d’octubre han iniciat la floració massa aviat. HOSTINE en canvi, de cicle més tardà, ha mostrat una data d’inici de floració massa tardana en les sembres de novembre i desembre.

El rendiment mitjà de l’assaig ha estat de 1805 kg/ha. S'han observat diferències significatives entre els híbrids avaluats. HOSTINE ha assolit la producció més elevada (2039 kg/ha), diferenciant-se estadísticament de SAOKER CL, que ha registrat el rendiment més baix (1518 kg/ha). Les produccions més elevades s’han obtingut en les sembres més precoces (el mes d’octubre). S’ha observat també una interacció significativa entre la varietat i la data de sembra. En aquest context, HOSTINE ha estat l’híbrid que ha mostrat una reducció més marcada del rendiment a mesura que s’ha endarrerit la data de sembra (Figura 2). Amb aquest estudi es pot observar que els híbrids de cicle més llarg no s’adapten bé a les sembres més tardanes, reduint dràsticament la producció, en canvi el material de tipus primavera mostra un rendiment més estable amb les diferents dates de sembra.

Pel que fa a la qualitat del gra, s’han observat diferències significatives entre varietats i entre dates de sembra pel que fa a la humitat i al contingut en greix, observant-se també una interacció significativa entre els dos factors avaluats. Així, s’ha vist que HOSTINE ha mostrat una humitat significativament més elevada i un menor contingut en greix en les sembres més tardanes.