boto retorn a inici
MENÚ

Aprèn a identificar algunes males herbes de fulla ampla en plàntula

Dijous, 13 de desembre 2018

Amb el present article es pretén donar unes pautes senzilles per a la identificació de les principals males herbes de fulla ampla que afecten als cereals d’hivern i a les rotacions amb pèsol y colza per tal de disposar d’elements que ens ajudin a  prendre la correcta decisió a l’hora de decidir un tractament o plantejar una rotació.

En els darrers anys, més enllà de les clàssiques males herbes de fulla ampla que afecten als cereals d’hivern com són la roella (Papaver rhoeas), la fumaria (Fumaria sp) o el trabacaballs (Poligonum aviculare), s’ha observat un augment de la presència d’altres males herbes que poden resultar especialment problemàtiques en els cultius en rotació com el pèsol y la colza per la dificultat de controlar-les amb mitjans químics. La proliferació d’aquest tipus de males herbes, en part també s’ha vist afavorida per la reducció en l’ús de determinats herbicides que les controlaven satisfactòriament com és el cas de les sulfonilurees i també per la dificultat d’identificar-les en el moment de prendre la decisió de realitzar el tractament, cosa que ha contribuït a una major presència de males herbes de la família de les compostes com és l’Anacyclus clavatus i de la família de les apiàcies com és l’Scandix-pecten-veneris.

A diferència del que passa amb les gramínies, amb l’excepció d’alguns casos de l’Scandix o alguna geraniàcia etc, la mida de les llavors per norma general sol ser molt petita pel què no és un element a tenir en compte quan les plàntules són petites. 

Els trets, per tant, que ens ajudaran a identificar les males herbes de fulla ampla seran altres com la mida i forma dels cotiledons, la forma de les fulles o la pilositat, l’olor  o el làtex de la planta.

Aspectes que haurem de tenir en compte en el moment d’observar els cotiledons d’una mala herba de fulla ampla seran la presència o no de pecíol, la seva forma en general i detalls com la forma de l’àpex o punta dels cotiledons i també de la seva base.

Papaver rhoeas (Roella, Rosella)

Cotiledons: Linears, sense pecíol (sèssils) i petits de 6-8mm de llarg x 1 mm d’ample. 2 Primeres fulles: Són  petites, oposades i ovals podent allargar-se una mica i ser lancelolades. (En aquest moment la plàntula pot recordar un ocell)

La plàntula: és en forma de roseta, a partir de la 3 fulla amb fulles alternes i  a partir de la 4 i 5 fulles amb talls perpendiculars al limbe.

Fumaria sp

Podem trobar diverses espècies de Fumaria, en general totes elles són força similars. Es poden distingir, entre d’altres coses, pel to blavós de les seves fulles essent, F. parviflora més blavosa que F. officinalis o F. capreolata

  Cotiledons: Són allargats linears o lanceolats, arquejats i amb mides que poden anar dels 15 als 20mm de llarg.

Plàntula: En roseta de fulles alternes d’un color verd, blavós grisós i sense pels. Les primeres fulles són palmatificades i mes tard més dividides.

Poligonumaviculare (Travacavalls)

Cotiledons: Linears, sense pecíol (sèssils) de 10 a 15 mm de llarg x 1 a 2 mm d’ample, amb la punta arrodonida erectes i d’un color verd blavós i sense pèls.

La plàntula: les fulles vertaderes són  alternes, el·liptiques i d’un color verd  blavós, tenen un pecíol curt.

Tret distintiu: L’hipocòtil (zona per sota  els cotiledons) és vermellós i allargat.

Anacyclusclavatus (Margarida)

Es pot confondre amb altres males herbes similars com les del gènere Anthemis o Matricaria totes elles margarides encara que és poden distingir d’aquesta perquè no tenen els pèls ni tant llargs ni tant abundants  en el cas de l’Anthemis i alguna es odorosa sense pels com les del gènere Matricaria. Malgrat tot, la més comuna a les nostres contrades és l’Anacyclus.

Cotiledons: El·líptics, sense pecíol (sèssils) de 5mm de llarg x 3 mm d’ample.

Plàntula: En roseta de fulles alternes d’un color verd grisós a causa de la pilositat llarga i de color gris que es patent a partir de la 4 fulla.

ScandixPecten-Veneris (Scandix)

Es tracta d’una planta que s’ha detectant provocant fortes infestacions en cultius de pèsol y colza però també en cereals d’hivern on pot causar danys importants.

Cotiledons: Son filiformes sense pels i molt llargs de 4 a 8 cm de llarg x 1 o 2 mm d’ample. És un tret distintiu molt important, ja que es poden observar encara en plantes relativament desenvolupades.

Plàntula: En roseta de fulles alternes, ovals dividides en nombrosos segments i amb pels curts per tot arreu.

Bibliografia Marquès, X et al., 1983. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. Edició Obra Social de la Caixa de Pensions – 211 p. Recasens, J i J. A. Conesa, 2009. Malas hierbas en plántula. Guía de identificacion. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida – 454 p

Mamarot, J.; Rodriguez A. 2014. Mauvaises herbes des cultures. ACTA editions- 592 p


Web desenvolupada per Volcanic Internet
chevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram