L’Amaranthus palmeri és una mala herba dicotiledònia molt problemàtica dels cultius que es comporta com una mala herba invasora en les nostres condicions. És originaria de la part més meridional de nord Amèrica. En altres zones del món és una de les males herbes més problemàtiques dels conreus amb una alta capacitat d’expandir-se. . En d’altres països s’ha estimat que pot provocar pèrdues de rendiment superiors al 91% en blat de moro i superiors al 79% en soja. Com a problema afegit, poden haver arribat llavors d’Amaranthus palmeri resistents als herbicides més utilitzats per al control de males herbes del panís al nostre país.
A l’agost de 2018 s’ha detectat per primer cop afectant camps de blat de moro de Catalunya a la comarca del Segrià
És tracta d’una planta dioica, és a dir té peus masculins i femenins. Això afavoreix el creuament i un augment de la seva diversitat genètica el que li dóna la capacitat d’adaptar-se a diferents condicions climàtiques i als herbicides.
És una planta molt prolífica que produeix més de 250.000 llavors. Si les condicions li són molt favorables por superar el mig milió i si té competència del cultiu la seva producció pot minvar fins les 100.000.
Presenta un creixement molt ràpid i agressiu i és molt competitiva als els cultius que afecta. En condicions ideals pot arribar a créixer de 5 a 7cm per dia. En d’altres països s’ha estimat que pot provocar pèrdues de rendiment superiors al 91% en panís i superiors al 79% en soja. Com d’altres blets tolera la sega i pot rebrotar des del punt de tall.
El seu període de germinació va d’abril a setembre en les nostres condicions. Per el moment a partir del setembre no s’han observat noves germinacions.
En d’altres zones del món ha desenvolupat resistència a la majoria del herbicides utilitzats. És probable que hagi arribat a les nostres condicions amb algun tipus de resistència als herbicides. Se sap que a Estats Units hi ha plantes resistents a inhibidors de l’ALS, triazines, dinitroanilines, glifosat o inhibidors de l’HPPD.
És molt important ser conscient del problema que pot suposar a les nostres contrades, tenir una actitud proactiva i actuar amb celeritat per evitar la seva expansió.
Avisar al Servei de Sanitat Vegetal al telèfon 973 305 478 i si encara no té llavor destruir-lo (abans del 30 d’agost no sol tenir llavor). És important que els titulars de camins i carreteres destrueixin les plantes dels marges d’aquestes.
Si la parcel·la està molt infestada no s’hauria de tornar a sembrar panís durant almenys 3 anys o fins aconseguir l’esgotament del banc de llavors.
L’estratègia ideal seria la rotació amb cereals d’hivern i deixar de guaret a l’estiu per anar eliminant totes les plantes que vagin germinant. Si les necessitats de l’explotació ho requereixen es podria fer una rotació amb alfals durant 3 o 4 anys o algun farratge d’estiu com raigràs o festuca després del cereal d’hivern.
És molt important i resulta de molta utilitat eliminar totes les plantes d’amaranthus presents al marge de la parcel·la ja sigui amb mitjans mecànics, químics o manuals per evitar l’expansió de la mala herba i l’entrada a l’interior de la parcel·la des dels marges.
És vital netejar la màquina després de recol·lectar un camp infestat (És una tasca difícil i costosa). Dins una parcel·la infestada, es recomana primer recol·lectar la zona més afectada i acabar per la més neta per netejar una mica la màquina abans d’una neteja en profunditat.
Les llavors poden quedar adherides al fang i a les rodes dels tractors i contaminar altres parcel·les. Per a què això no passi es recomana fer les labors quan el sòl estigui sec o en saó i netejar la maquinària.
És una mala herba que fa la llavor molt petita i no té la capacitat de germinar des de molta profunditat. Un llaurat profund amb una reu de pala permet reduir la població de la mala herba de forma considerable.
El seu creixement tant ràpid dificulta aplicació dels herbicides de postemergència en el moment adequat el que afecta a l’obtenció de bones eficàcies. De forma preventiva es recomana l’aplicació d’un herbicida de preemergència. En cas de dubte consultar al Servei de Sanitat Vegetal.
Podeu trobar més informació d’aquesta i altres males herbes al web: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_sanitat_vegetal_nou/dar_plagues_males_herbes/dar_males_herbes/dar_males_herbes_destacades/
Josep Mª Llenes
Unitat de Bones Pràctiques Fitosanitàries i Cobertura Vegetal DRAP
Josep Mª Montull
Departament d'Hortofructicultura Botànica i Jardineria UdL
Andreu Taberner
Unitat de Bones Pràctiques Fitosanitàries i Cobertura Vegetal DRAP
