Datura stramonium (Estramoni o Herba talpera)

Es tracta d’una mala herba d’estiu de la família de les Solanàcies, que cada vegada és més freqüent en el cultiu del blat de moro. Les seves fulles i llavors són tòxiques el que en cas de trobar-se entre els grans recol·lectats, pot suposar un greu problema depenent dels nivells de la infestació i de la destinació que es doni a la producció. Per a consum animal, la  Directiva Europea 2002/32  fixa  que la quantitat màxima de llavors de Datura en pinsos i matèries primeres destinades a consum animal no pot superar 1g de llavors de Datura/kg de pinso. Per a consum humà els nivells són més restrictius (Reglament 2016/239) en concret limita la presència d’alcaloides procedents de la Datura en 1,0 µg tant d’escopolamina com d’atropina/kg d’aliments elaborats a base de cereals i aliments per a lactants i nens de curta edat que continguin mill, sorgo, fajol o els seu productes derivats.

És una planta anual, de germinació primaveral-estival  amb fulles alternes i de limbe oval a lanceolat. Es tracta d’una planta fètida, característica que pot ajudar a distingir-la en estadis precoços d’altres herbes com el Xanthium strumarium

El seu desenvolupament vegetatiu pot ser molt important amb plantes molt ramificades que poden arribar a altures de 3-3,5 metres. És una planta nitròfila que mostra predilecció per sòls fèrtils i profunds encara que es pot trobar en totes les condicions.

Es troba, sobretot, afectant a cultius extensius d’estiu com són el blat de moro o la soja, no té capacitat de rebrotar i per tant no tolera el dall el que fa que no sigui una herba important en conreu farratgers, com ara l’alfals.

Atributs biològics

Entre les característiques importants des d’un punt de vista agronòmic destaquen:

Germinació: Esglaonada que es pot produir d’abril a setembre.

Floració: Es produeix des de Juliol a Octubre

Maduració de les llavors: Des de setembre a novembre.

Persistència del banc de llavors: Alta més de 20 anys.

Mida de la llavor: Petit-Mitjà 3 mm

Producció de Llavor: Alta. De 100 a 5000 llavors per planta.

Mètodes de control

És una planta que necessita llum per germinar, el que fa que quan el blat de moro comença a assecar-se pugui emergir i arribar a deixar llavor per a l’any següent.

Els seus atributs biològics fan que la majoria de les estratègies encaminades a reduir el seu banc de llavors o les poblacions durant el cultiu tinguin eficàcies mitjanes o irregulars. Atesa la gran persistència del seu banc de llavors, les rotacions amb cultius d’hivern seguides de guaret d’estiu resulten insuficients.

Els mètodes de control mecànic amb rascla de pues flexibles, arades rotatives o binadores tenen eficàcies puntuals elevades però insuficients degut a la seva falta de persistència. La seva germinació esglaonada fa necessàries diverses passades que es veuran limitades pel creixement del cultiu. Cal aconseguir que quan no es pugui controlar mecànicament el cultiu faci el màxim d’ombra possible. El maneig del reg també es important per aconseguir el retard màxim possible en la seva germinació.

Es una espècie difícil de controlar únicament amb herbicides de preemergència atesa la seva germinació esglaonada. No obstant això, en postemergència hi ha diverses matèries actives que poden controlar-la.

Taula 1: Herbicides autoritzats en blat de moro que poden controlar Datura stramonium