boto retorn a inici
MENÚ

CONTROL DE MALES HERBES EN EL CULTIU DE LA COLZA

Dilluns, 19 d'agost 2019

La colza és un cultiu complex en el qual hem de prendre decisions per al control de les males herbes fins i tot abans de triar la varietat a sembrar.

La superfície conreada amb colza no ha deixat d’augmentar en els darrers anys. Les principals raons són:

El control de males herbes en el cultiu de la colza s’ha d’emmarcar dins el marc de la gestió integrada d’aquestes, el que sovint,  implica la presa de decisions per tal de reduir i gestionar el banc de llavors de les males herbes que podran afectar el cultiu dins d’una rotació.

No obstant això, la data de sembra, abans o just amb les primeres pluges de tardor, el fan un cultiu molt depenent dels herbicides. Això és així perquè és poc competitiu amb les males herbes en els seus primers estadis de desenvolupament i perquè és pràcticament impossible fer una passada de cultivador per eliminar l’herba nascuda, simplement, perquè en la major part dels anys encara no ha nascut.

Per això, el maneig més comú per controlar males herbes en colza és aplicar un herbicida en preemergència o postemergència molt precoç. Després, durant l’hivern, es realitzen tractaments de repàs en postemergència si són necessaris.

Des de el punt de vista del control de les males herbes hem de tenir en compte que és un conreu “de fulla ampla” per això, és relativament senzill controlar les males herbes gramínies però es dificulta el controlar les males herbes dicotiledònies com ara les compostes, la roella o les crucíferes. Aquestes últimes perquè són de la mateixa família que el conreu.

Així, de forma prèvia a la sembra de la colza hem de conèixer les espècies principals de males herbes que tenim a la nostra parcel.la per gestionar-les en els cultius precedents de la rotació per disminuir la seva incidència i per determinar la millor estratègia herbicida possible.

Per tant, si tenim males herbes de la família de les crucíferes, conegudes en general com Ervianes o Rabanisses, com poden ser Raphanus o Sinapis, només podrem controlar-les si sembrem varietats del tipus Clearfield  i utilitzem herbicides a base d’imazamox.

Però, si a la parcel·la hi predominen les males herbes de la família de les compostes com ara els cards, les margarites (Matricaria o Anacyclus) o la enciam bord (Lactuca) podem utilitzar en postemergència herbicides que continguin clopiralida.

Altres especies de males herbes com la roella (Papaver rhoeas) es poden controlar amb herbicides a base de pendimetalina, metazaclor o clomazona, però hem de tenir en compte que aquestes matèries actives s’han aplicar en preemergència, just després de sembrar per evitar riscos de fitotoxicitat al cultiu.

Pel que fa al control de gramínies, hem de tenir en compte que els herbicides de la família dels FOPS i DIMS són molt eficaços contra les principals espècies que infesten els cultius de colza, sempre que no es presentin problemes de resistència. En aquest cas cal distingir el mecanisme de resistència que    presenta el biotip que tinguem a la parcel.la. Perquè si tenim biotips amb resistència per mutació al Cletodim només el controlarem amb herbicides a base de metazaclor en preemergència o de propizamida en postemergència molt precoç.

El principal avantatge dels antigramínics específics, com s’ha dit anteriorment, és la seva gran eficàcia. A més, són molt eficaços fins i tot en tractaments lleugerament tardans, amb les males herbes a inicis de l’encanyat. Per això es tendeix a retardar el tractament fins a la sortida de l’hivern amb l’objectiu d’assolir les germinacions tardanes de males herbes. El moment límit seria la iniciació floral de la colza, quan els primordis florals es formen a la roseta. Si se sobrepassa aquest estadi fenològic, augmenta el risc de fitotoxicitat, amb avortament de flors.

Com a principal idea hem de recordar que la infestació de males herbes no depèn del cultiu, sinó de la parcel·la i per això hem de preveure què especies estan presents a la nostra parcel·la per decidir de la millor manera possible com desherbar-la.

AUTORS

  • Josep Mª Montull

    Departament d'Hortofructicultura Botànica i Jardineria UdL

  • Josep Mª Llenes

    Unitat de Bones Pràctiques Fitosanitàries i Cobertura Vegetal DRAP

  • Andreu Taberner

Web desenvolupada per Volcanic Internet
chevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram