És important conèixer, preveure i agafar consciència dels possibles problemes que poden afectar a la parcel·la que es pretén sembrar amb colza. Entre d’altres coses per planificar una rotació de cultius correcta i perllongada per tenir-la el més neta possible en el moment de la sembra d’aquest cultiu, de tal manera que ens resultin més eficaços els mètodes de control que utilitzem, ja siguin mecànics o amb herbicides.

El desherbatge de la colza tot sovint pot presentar algun tipus de complicació. El fet que en les nostres condicions la sembra es dugui a terme abans o coincidint amb les primeres pluges de tardor, fa que sigui un cultiu molt depenent dels herbicides ja que la majoria d’anys la manca de pluges abans de la sembra impedeix dur a terme estratègies que permetin reduir el banc de llavors de males herbes del camp. A la vegada, en ocasions les condicions no solen ser les més adequades per a l’aplicació dels herbicides de preemergència, sobretot per la manca d’humitat al sòl. També existeix certa aversió als tractaments en preemergencia pel risc que existeix en aquesta època de que el cultiu no acabi de prosperar adequadament i s’hagi de substituir, el que dificulta després el control de males herbes en postemergència. Cal tenir en compte que es tracta d’un cultiu no molt competitiu en els primers estadis i també cal ser conscient de la presència,en algunes zones, de biotips de males herbes com el margall resistents a alguns dels herbicides que es poden utilitzar en postemergència.

Resulta molt important conèixer i agafar consciència dels possibles problemes que podrien afectar la parcel·la on pretenem sembrar colza. Entre d’altres coses per poder planificar la rotació de conreus de la parcel·la amb l’objectiu de reduir les males herbes que poden ser problemàtiques en aquest cultiu prèviament a la seva sembra.

En el següent quadre es descriu la posició del cicle dels cultius extensius de secà en relació a el de les principals males herbes dels mateixos. El cicle de la colza es solapa amb l’inici de les males herbes que germinen a finals d’estiu i és el més semblant a el de les males herbes d’hivern.

Figura 1. Representació esquemàtica dels cicles de desenvolupament dels cultius en rotacions de secà i de les principals males herbes que els afecten.

Control mecànic

Si el camp no està molt afectat de males herbes es pot pensar en controlar-les sense herbicides. En aquest cas és molt important haver conreat des de la collita anterior de manera que s’hagi promogut la seva emergència amb treball superficial de el terreny així poder destruir-les després amb mitjans mecànics.

En aquest cultiu es pot utilitzar la grada de pues flexibles per al control de les espècies de fulla ampla en preemergència del cultiu o partir de les 3-4 fulles del cultiu En els primers estadis resulta molt selectiva la grada rotativa d’estrelles.S’haurà d’utilitzar des de molt aviat, just quan comencin a emergir i repetir les passades tantes vegades com calgui.

A partir de les 3 fulles de la colza també és possible fer una passada amb una binadora si la separació entre files es suficient.

Ús d’herbicides

El maneig més comú per controlar males herbes en colza, tret que el camp estigui molt net de males herbes, és aplicar un herbicida en preemergència o postemergència molt precoç. Després, durant l’hivern, es realitzen tractaments de repàs en post-emergència si són necessaris.

Des del punt de vista del control de les males herbes amb herbicides hem de tenir en compte que és un cultiu “de fulla ampla” per això, és relativament senzill controlar les males herbes gramínies però no es senzill el control de males herbes dicotiledònies com ara les compostes , la rosella o les crucíferes. Aquestes últimes perquè són de la mateixa família que el cultiu.

Així, de forma prèvia a la sembra de la colza hem de conèixer les espècies principals de males herbes que tenim a la nostra parcel·la per determinar la millor estratègia herbicida possible.

Per tant, si tenim males herbes de la família de les crucíferes, com poden ser Raphanus o Sinapis, només podrem controlarsi sembrem varietats del tipus Clearfield i utilitzem herbicides a base de imazamox.

En el cas del margall resistent a herbicides dels grups A y B, hem de ser conscients que només disposem d’herbicides que el controlen bé en estadis inicials, preemergència o post precoç com la napropamida, el metazaclor o la propizamida.

Quadre 1: Herbicides disponibles per al control de colza. Agost 2021

JOSEP Mª LLENES

Unitat de Bones Pràctiques Fitosanitàries i Cobertura Vegetal

JOSEP Mª MONTULL

Departament d'Hortofructicultura Botànica i Jardineria

UdL

ANDREU TABERNER

logotipo RuralCat
facebook twitter insatgram
IRTA
facebook twitter youtube linkedin