El sòl és un component imprescindible en la producció agrícola i la fertilització una de les pràctiques que genera major despesa en molts cultius, especialment en els cultius extensius. L’anàlisi del sòl és una eina molt útil per conèixer les seves característiques, adequar el maneig de la parcel·la per millorar-ne la qualitat i optimitzar l’ús dels fertilitzants segons les necessitats.
La presa de mostres és una de les parts més importants en l’anàlisi del sòl. Una mostra mal agafada pot donar informació poc representativa, i en lloc d’ajudar a planificar la fertilització pot dur a prendre decisions equivocades, podent comportar despeses innecessàries, tant en fertilització com en l’anàlisi del sòl. Per tant, abans d’agafar la mostra és important planificar el mostreig, decidir quina informació es vol obtenir de l’anàlisi i saber com s’interpretarà.
L’anàlisi de sòl es pot dur a terme en diversos moments del cicle del cultiu. El moment en què es faci i la seva freqüència dependran de la informació que se’n vol obtenir i del maneig que es faci a la parcel·la (tipus de cultiu, adobatge, reg, etc.).
Aquest butlletí pretén proporcionar la informació bàsica per a la presa de mostres de sòl de cara a planificar l’adobatge de fons d’un cultiu extensiu d’hivern.
Analitzar el sòl abans de sembrar pot servir per a planificar l’adobatge fosfòric, potàssic i/o nitrogenat.
Planificar l’adobatge fosfòric i/o potàssic
L’adobatge fosfòric i/o potàssic no busca cobrir les necessitats puntuals dels cultius, sinó mantenir-ne un contingut adequat al sòl a llarg termini que permeti cobrir les necessitats dels cultius. Així doncs, no és necessari aplicar-ne cada any, i de la mateixa manera tampoc és necessari analitzar-ne el contingut del sòl cada inici de campanya.
Es recomana analitzar el contingut de fòsfor i potassi del sòl cada 3-5 anys i ajustar l’adobatge segons la variació del seu contingut. La freqüència de mostreig pot variar segons el contingut del sòl i la necessitat de fertilització.
Planificació de la fertilització nitrogenada
Conèixer el contingut de nitrogen del sòl abans de sembrar permet ajustar l’adobatge de fons i garantir-ne la disponibilitat durant l’establiment del cultiu, és a dir, des de la sembra fins a cobertora.
Tot i amb això, els cereals d’hivern presenten unes necessitats nutricionals molt baixes des de la sembra fins al fillolatge, motiu pel qual poques vegades és necessari aplicar nitrogen, i per tant, es pot prescindir de l’anàlisi de nitrogen del sòl abans de sembrar. Sí que pot ser interessant analitzar-ne el contingut en els casos que hi pugui haver un contingut baix (fertilitzacions molt ajustades, collites molt elevades en campanyes anteriors, sòls poc fèrtils, etc.).
Podreu trobar recomanacions orientatives per a l’adobatge de fons del cereal d’hivern al DT85 Fertilització en Cereal d’hivern.
A continuació es comenten els punts més importants a tenir en compte per a realitzar un bon mostreig:
Material imprescindible
Moment de mostreig
Cal planificar el mostreig amb antelació per disposar dels resultats analítics en els moments previs a la fertilització, i no s’ha d’esperar a última hora, ja que cal tenir en compte que l’obtenció dels resultats no és immediata.
En el cas del nitrogen, s’ha d’agafar la mostra en els moments pròxims i anteriors a l’adobatge.
Si s’ha aplicat un fertilitzant mineral abans de mostrejar, convé esperar un mínim de 2 mesos per agafar la mostra, i mínim 4 mesos si es tracta d’un producte orgànic o esmena càlcica. D’aquesta manera es redueix el risc que l’adob alteri els resultats de l’anàlisi i s’obtinguin dades poc fiables.
Profunditat de mostreig
En el cas dels cultius extensius, és suficient prendre una mostra de 30 cm per a conèixer el contingut de nitrogen abans de la sembra i planificar la fertilització de fons.
Àrea de mostreig
Abans d’iniciar el mostreig és important dividir la parcel·la en zones homogènies des del punt de vista del tipus de sòl i maneig, sobretot en aquelles parcel·les amb una major superfície. Les divisions es poden fer a partir de mapes de sòls, mitjançant l’observació de la resposta del cultiu a les diferents parts de la parcel·la… Una vegada s’hagin definit les zones convé mostrejar-les per separat (figura 1 )
S’agafa una mostra composta per cada zona homogènia (unitat de mostreig). Aquesta s’extrau del conjunt de mostres simples que s’han agafat de cada zona. Per evitar la influència de les diferències que hi pot haver dins de cada zona homogènia, cal agafar de 5 a 15 mostres simples (segons determinació analítica) i barrejar-les per obtenir una mostra composta de cada àrea i profunditat. Aquesta mostra és la que s’envia al laboratori.
Figura 1. Divisió de la parcel·la en àrees homogènies de propietats del sòl i mostreig en xarxa.
On s’han d’agafar les mostres ?
Per tal que els resultats de les anàlisis siguin fiables i representatius de la parcel·la, s’han de prendre precaucions referents a l’indret on es prenen les mostres de sòl:
Volum de la mostra
1 – 1,5 kg de mostra ja és suficient per a què el laboratori pugui realitzar totes les determinacions analítiques.
És important que les mostres arribin tan aviat com sigui possible al laboratori per evitar que s’alteri el seu contingut. En cas que no sigui possible, es recomana que s’emmagatzemin en un lloc fresc, preferentment en un refrigerador amb una temperatura inferior a 4ºC quan es vulgui conèixer el seu contingut de nitrogen.
L’objectiu de les anàlisis és que se’n pugui extraure unes recomanacions de maneig, i per tant, és imprescindible contactar amb un tècnic que les interpreti. Els resultats no donen informació per si mateixos.
FITXA 13. 2014. Anàlisis de sòl: guia bàsica per al seu mostreig.
Dossier Tècnic N85. Fertilització en Cereal d’hivern.
VILLAR, P.; ARÁN, M.; 2008. Guia d’interpretació d’anàlisis de sòls i plantes. Consell Català de la Producció Integrada. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya.
Jordi Tugues
Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària del DARP
Carmen Herrero
Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària del DARP
