El tipus de porositat determina, entre altres, la retenció d’humitat (aigua per les plantes) del sòl. Aportar matèria orgànica influeix en l’activitat biològica (micro-organismes, micro- i meso-fauna, …) que s’hi desenvolupa, que contribueix a definir la porositat (volum, mida, distribució, forma) d’un sòl i en condiciona el funcionament.
És una de les principals característiques de la fertilitat física d’un sòl. La porositat està formada per tot el volum d’espais ocupats per aire i aigua.
La porositat, com d’altres aspectes de la fertilitat física, està condicionada per l’activitat biològica dels éssers vius que desenvolupen la totalitat o part de la seva vida en el sòl.
En la presència de porus i la seva distribució i forma hi influeixen especialment:
-Les aportacions (i presència) de matèria orgànica. Aquesta (l’aportada, les restes de cultiu,…) millora l’organització de les partícules del sòl i estabilitza els porus amb les seves propietats adhesives. Evita la pèrdua de macro-porositat i, per tant, redueix la compactació del sòl i la formació de crostes.
-L’activitat de la micro- i meso-fauna. Especialment aquella que s’alimenta i/o contribueix a la descomposició de la matèria orgànica (p.ex.: oribàtids, fongs) o a barrejar-la amb les partícules minerals (p.ex.: cucs de terra), arribant a modificar la composició química del sòl. Aquesta fauna excreta productes adherents que contribueixen a estabilitzar els porus del sòl.
-Les plantes conreades. Les pròpies arrels amb el seu desenvolupament i creixement contribueixen a conformar la porositat. Les substàncies adherents que secreten les arrels també estabilitzen els porus.
La porositat (el volum de porus, la seva mida i distribució) influeix alhora en:
-La retenció d’humitat del sòl. El sòl pot retenir humitat de forma efectiva fins emplenar la micro-porositat. Però les plantes conreades no poden extreure aigua dels porus més petits.
-L’aeració del sòl. Les arrels de les plantes necessiten l’oxigen de l’aire, que ocupa la part de porus que no conté aigua. Les plantes conreades necessiten que almenys un 10-20 % dels porus estiguin ocupats per aire. Els porus mitjans i grans són els que més fàcilment s’ocupen per aire.
-El moviment de l’aigua en el sòl. Els porus més grans permetran el moviment i drenatge de l’aigua, afavorint-ne la distribució en el sòl i evitant-ne l’acumulació excessiva i l’entollament.
-El creixement, i capacitat d’exploració de les arrels i els pèls radiculars. Els porus mitjans faciliten aquesta funció i redueixen la pressió que han de fer les arrels per obrir vies per on créixer.
-L’activitat microbiològica en el sòl. Depèn en gran part de l’aeració del sòl. Molts microorganismes necessiten oxigen -igual que les plantes- per desenvolupar-se i realitzar les seves funcions; p. ex.: els bacteris que mineralitzen el N de la matèria orgànica.
S’ha comprovat, en diversos assaigs i estudis a llarg termini, que l’aplicació de dejeccions ramaderes o derivats orgànics contribueix de forma clara a augmentar el volum de porus d’un sòl (veure imatges en la pàgina anterior) i variar la forma d’aquests. P. ex.:
La incidència en la mida dels porus, de l’aplicació de dejeccions ramaderes, també és clara. Aplicant-les es tendeix a augmentar el percentatge de porus de la mida que permet una millor circulació de l’aigua i aeració del sòl. Una millor circulació de l’aigua permet:
i es redueix l’escolament superficial d’aigua i el risc d’erosió del sòl.
Si s’apliquen fertilitzants amb un elevat contingut en matèria orgànica estabilitzada (fems, compost,…) els efectes són més ràpids i més marcats que si se n’apliquen que en tinguin un contingut baix (purins, fraccions líquides,…).
Aquest article divulgatiu s’ha elaborat en el marc de l’activitat demostrativa QUALISÒL: Millora de la qualitat del sòl amb l’aplicació de dejeccions ramaderes, activitat finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.
Francesc Domingo
IRTA Mas Badia
Àngela D. Bosch
DMACS-UdL
