La variabilitat de les característiques del sòl dins d’una parcel·la condiciona la dosi òptima de nutrients que cal aplicar en cada zona d’aquesta, per tal de realitzar una fertilització sostenible dels cultius. La fertilització de precisió aglutina una sèrie d’eines i pràctiques que permeten fer aquesta aplicació variable de fertilitzants en el mateix moment de fer les aplicacions.
Les característiques del sòl condicionen la fertilització dels cultius, també en la dosi de nutrients a aplicar. Aquestes característiques poden variar dins d’una mateixa parcel·la i, per tant, per un millor maneig de la fertilització i unes pràctiques agronòmicament i ambiental més sostenibles, pot ser interessant aplicar una dosi diferent de fertilitzant en diferents parts de la parcel·la.
Per tal de poder fer recomanacions adaptades a cada sector o zona d’una parcel·la és necessari, entre altres, conèixer la variabilitat de les característiques del sòl en aquesta, per poder determinar quines són les zones més o menys productives i fer un maneig més acurat del cultiu.
Una de les maneres d’estudiar aquesta variabilitat és mitjançant l’estimació indirecta de la conductivitat elèctrica del sòl. Hi ha diferents aparells que permeten fer-ho. Es pot obtenir un mapa continu de la variabilitat del sòl que cal relacionar posteriorment, mitjançant prospecció de camp i anàlisi de laboratori, amb paràmetres físics del sòl (textura, porositat, compactació, contingut d’elements grossos o profunditat del sòl).
Complementàriament, l’anàlisi espacial del creixement i desenvolupament dels cultius (p.ex.: mitjançant imatges de satèl·lit) i de la producció assolida (mapes de collita obtinguts amb maquines de recol·lecció que incorporen equips -sensors de pesada, GPS,…- que permeten una representació espacial de la distribució de la producció del cultiu) poden ajudar a completar aquesta informació de la variabilitat de la parcel·la.
Amb aquesta informació es poden realitzar recomanacions de fertilització adaptades a aquesta variabilitat. Aquestes recomanacions es concreten en un mapa digital de prescripció de fertilització (Figura 1), adaptant el maneig del cultiu a cada sector, amb l’objectiu d’assolir la producció potencial del cultiu i reduir l’impacte ambiental.
Finalment, per fer les aplicacions adaptades a aquestes recomanacions a mesura que es fa la aplicació de fertilitzants, és necessari disposar d’equips d’aplicació que puguin regular les dosis aplicades a mesura que es desplacen per la parcel·la. El mapa de prescripció digital s’ha d’introduir en la consola del tractor (Figura 2) que controla la maquinària d’aplicació de fertilitzants (sòlids o líquids) i, amb aquests equips, es pot realitzar una aplicació de dosi variable de fertilitzants segons la prescripció elaborada.
En aquest vídeo hi podeu trobar més detalls sobre aquesta pràctica i les eines i els equips que s’utilitzen.
Article elaborat en el marc dels Plans per la millora de la fertilització agrària a les Comarques Gironines
