La producció agrària ecològica requereix una producció ramadera vinculada amb la terra, de manera que el fem generat s’empri per fertilitzar la producció dels cultius. Així mateix, el bestiar s’ha d’alimentar de pastures, farratges i aliments ecològics procedents bàsicament de la pròpia explotació. La industrialització de la producció agropecuària ha allunyat cada vegada més aquestes produccions, de manera que la nostra dependència de matèries primeres per alimentació animal produïdes a països tercers ha anat augmentant progressivament. La normativa de producció ecològica estableix una sèrie de principis orientats a tornar a lligar les produccions agrícoles i ramaderes.
En aquesta línia, la normativa estableix que, en el cas dels animals herbívors, almenys el 60% dels seus aliments han de procedir de la pròpia explotació ecològica. Aquest percentatge s’augmentarà fins al 70% a partir de l’1 de gener del 2024, d’acord amb el nou reglament europeu de producció ecològica (Reglament (UE) 2018/848). Si no és possible produir-los en la pròpia explotació, llavors aquests aliments s’hauran de produir en col·laboració amb altres explotacions ecològiques de la mateixa zona. En el cas dels porcs i l’aviram, aquest percentatge és d’almenys el 20%, i amb l’entrada en vigor del nou reglament, haurà de ser del 30 %.
Evidentment, els aliments pel bestiar han de procedir de producció ecològica, però si s’ha perdut la producció de farratge o s’imposen restriccions, com a resultat d’unes condicions meteorològiques excepcionals, per un brot de malalties infeccioses o per la contaminació amb substàncies tòxiques, o com a conseqüència d’incendis, el DARP podrà autoritzar, de manera temporal i a operadors concrets, durant un període limitat i en relació a una zona determinada, la utilització de farratges no ecològics destinats al bestiar ecològic. Des del passat 24 de febrer del 2020, aquests tràmits es realitzen de forma telemàtica a través d’aquest enllaç.
Així mateix, la normativa de producció ecològica no permet la producció ramadera sense terra, i estableix que cal disposar de la superfície agrícola necessària per escampar les dejeccions ramaderes sense superar el límit de 170 kg de nitrogen anual per hectàrea, segons la Directiva europea de nitrats. En el cas que una persona ramadera no disposi de prou superfície agrícola, haurà de tenir un acord de cooperació escrit amb un (o més) altre operador ecològic, de tal forma que totes les parts acabin respectant l’esmentat límit de nitrogen.
En altres paraules, disposar d’una cabana ramadera i una superfície agrícola associada suficient per produir l’alimentació necessària, satisfer les necessitats d’espais a l’aire lliure i/o de pastura dels animals i complir amb els límits de nitrogen de les dejeccions.
Aquesta integració, a nivell individual, resulta molt difícil, sinó impossible. Poques explotacions actuals disposen de condicions territorials i agronòmiques que la facin possible. Així doncs, cal pensar en mètodes que permetin aquesta integració a nivell d’una mateixa zona territorial. I l’eina per permetre-la seria l’establiment d’acords de col·laboració entre productors ecològics a nivell territorial.
És un pacte per escrit entre dos o més operadors ecològics, en el qual aquests acorden establir un règim de col·laboració mutu. Per exemple, una persona que es dedica a la ramaderia ecològica i que no disposa de prou terra per produir els aliments, o una part d’ells, que necessita per alimentar el seu bestiar, es compromet per escrit amb una o vàries persones productores ecològiques de la seva zona a comprar-los productes destinats a l’alimentació del seu bestiar, fixant les quantitats i les condicions d’aquest subministrament.
UNITAT DE PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA
DARP
