La fertilització dels cereals ecològics representa un dels reptes principals per mantenir la productivitat dels cultius i, alhora, preservar la fertilitat del sòl a llarg termini. En aquest context, el compost és una alternativa cada vegada més valorada, ja que no només aporta nutrients sinó que també contribueix a incrementar la matèria orgànica i millorar les propietats físiques, químiques i biològiques del sòl.
Dins del Pla per a la millora de la fertilització agrària a les Terres de Ponent, s’inclou el camp d’assaig d’Oliola, a la comarca de la Noguera, amb l’objectiu d’avaluar l’efecte de diferents estratègies de fertilització basades en compost. Els resultats de la campanya 2025-2026 permeten extreure conclusions rellevants sobre la gestió de la fertilització en sistemes ecològics.
Les dosis moderades de compost obtenen els millors resultats productius
Els resultats de la campanya mostren que les aplicacions anuals de compost a dosis moderades (60 kg N/ha) permeten assolir rendiments elevats, molt propers als màxims observats en l’assaig.
En canvi, incrementar la dosi de compost fins a 120 kg N/ha no es tradueix en una major producció. De fet, en determinades situacions s’observen rendiments lleugerament inferiors.
Aquest comportament posa de manifest que aportar més nitrogen no implica necessàriament obtenir més gra i que existeix un nivell òptim de fertilització per a aquestes condicions de cultiu.
Així mateix, els resultats indiquen que la fertilització orgànica basada en compost és capaç d’aconseguir produccions equiparables a les obtingudes amb altres fonts de fertilització, consolidant-se com una alternativa viable en les explotacions ecològiques.
La rotació amb lleguminoses pot afavorir les aplicacions biennals
L’assaig també posa de manifest que les aplicacions biennals de compost poden integrar-se adequadament dins la rotació de cultius.
La incorporació d’una lleguminosa en alternança a anys sense aportació de compost pot contribuir a millorar l’eficiència en l’ús dels nutrients gràcies a la capacitat de fixació biològica de nitrogen d’aquests cultius.
Aquesta estratègia podria permetre optimitzar els recursos disponibles i mantenir una bona fertilitat del sistema productiu.
Efecte del compost al sòl
Més enllà dels rendiments, una de les diferències més destacades entre estratègies es troba en l’evolució de la matèria orgànica del sòl, un dels principals indicadors de qualitat i fertilitat.
L’any 2021 el contingut de matèria orgànica del sòl era del 1,8%. Després de diversos anys d’assaig, les parcel·les fertilitzades amb compost arriben pràcticament al 2%, mentre que en els tractaments amb fertilització mineral o sense fertilització aquest valor disminueix fins a aproximadament l’1,5%.
Les parcel·les que reben compost presenten, igualment, continguts més elevats de fòsfor i potassi respecte als tractaments sense aportacions orgàniques.
Aquest fet destaca que el compost més enllà d’aportar nitrogen, contribueix a enriquir progressivament les reserves de nutrients del sòl. A mitjà i llarg termini, aquesta acumulació pot afavorir una major autonomia fertilitzant de les explotacions i reduir la dependència d’aportacions externes.
En definitiva, la gestió racional del compost permet trobar un equilibri entre la productivitat immediata i la millora progressiva de la fertilitat del sòl, dos objectius fonamentals per garantir la sostenibilitat dels sistemes agraris ecològics.
Podeu trobar més informació a la fitxa dels resultats del camp d’assaig 2025-2026 publicada a l’Oficina de fertilització.
